El mercat laboral estatal s'enfronta a una dècada de profundes transformacions a causa de la irrupció de la intel·ligència artificial. Segons un estudi elaborat per Funcas, l'Estat podria perdre més de 3,5 milions de llocs de treball entre el 2025 i el 2035. L'informe, que analitza diferents escenaris de penetració d'aquesta tecnologia, conclou que ni tan sols en el cas més optimista la creació de nous llocs de treball aconseguiria compensar les destruccions. L'investigador Francisco Rodríguez-Fernández, autor del treball, adverteix que el repte és immediat i que les institucions han d'actuar sense demora per evitar un impacte social massiu.
L'escenari més negatiu que planteja l'estudi preveu la desaparició d'una mica més de 3,5 milions de llocs de treball, mentre que només es crearien al voltant d'1,6 milions de noves ocupacions gràcies a l'impuls de la intel·ligència artificial. El resultat net seria una pèrdua aproximada de dos milions de llocs de treball, la qual cosa faria retrocedir el mercat laboral espanyol des dels actuals 22,5 milions d'ocupats, fins a una xifra lleugerament superior als 20 milions. En escenaris encara més dramàtics, el nombre d'ocupats podria caure fins als 18,8 milions, un nivell que no es registrava des de fa més d'una dècada.
La tesi principal de l'informe, que els autors consideren el més probable, apunta a una destrucció de l'ocupació situada en una forquilla d'entre 1,7 i 2,3 milions de llocs de treball bruts, mentre que la creació de nous ocupacions es mantindria en uns 1,6 milions. Això es traduiria en una pèrdua neta d'aproximadament 400.000 llocs de treball en el millor dels casos, la qual cosa situaria l'ocupació espanyola en una forquilla d'entre 20,5 i 22,1 milions de persones a deu anys vista. Cap dels models analitzats, ni tan sols el central, permet parlar d'un saldo positiu net.
L'escenari optimista: una pèrdua mínima, però encara negativa
Fins i tot en l'escenari més favorable, el balanç és negatiu. Segons les projeccions, es destruirien 700.000 llocs de treball bruts i se’n crearien 600.000, la qual cosa deixaria una pèrdua neta de 100.000 ocupacions. En aquest cas, el mercat laboral se situaria en uns 22,1 milions d'ocupats d'aquí a una dècada, pràcticament el mateix nivell actual. L'investigador destaca que aquesta forquilla de resultats reflecteix la incertesa considerable sobre la velocitat d'adopció de la IA i la capacitat de les empreses i els treballadors per adaptar-s'hi.
L'estudi identifica quins són els perfils professionals que corren més perill. Els llocs de treball administratius i els tècnics de nivell mitjà figuren al capdamunt de la llista, per la seva alta exposició a l'automatització basada en intel·ligència artificial. Són ocupacions que impliquen tasques repetitives, processament de dades i gestió documental, funcions que els sistemes d'IA poden realitzar ja amb una eficiència igual o superior a la humana. Aquest col·lectiu representa un percentatge significatiu del mercat laboral espanyol, la qual cosa explica les xifres de destrucció d'ocupació que maneja l'estudi.
Tot i el panorama preocupant, l'informe aporta algunes dades que relativitzen l'impacte a curt termini. Espanya es troba en una posició d'exposició mitjana-alta respecte a la mitjana de l'OCDE, amb un 27,4% dels llocs de treball exposats a la IA, per davant del 26% de la mitjana. No obstant això, el risc real d'automatització és significativament inferior a la mitjana dels països desenvolupats: un 5,9% enfront del 12% de la mitjana. L'investigador adverteix, però, que això no s'ha d'interpretar com una mena d’immunitat espanyola, sinó com un marge de maniobra per anticipar-s'hi.
Un dels arguments centrals de l'estudi és que el moment actual pot ser una oportunitat. Espanya arriba a aquesta cruïlla tecnològica en un moment de màxim històric d'ocupació, amb més de 22,5 milions de persones treballant. Segons Rodríguez-Fernández, "el fet que Espanya es trobi en un màxim històric d'ocupació en el moment en què s'accelera l'adopció de la IA ofereix una finestra d'oportunitat per anticipar la transició des d'una posició de fortalesa". L'investigador defensa que la prioritat hauria de ser dissenyar polítiques actives d'ocupació orientades específicament als grups ocupacionals amb més exposició al risc de substitució.
Requalificació i incentius a la contractació com a solucions
L'estudi proposa diverses mesures per mitigar l'impacte. La primera és la requalificació dels treballadors perquè puguin desenvolupar tasques completament diferents de les que fan actualment, aprofitant les noves oportunitats que obre la IA. La segona és la implantació d'incentius a la contractació en noves ocupacions vinculades a la tecnologia. L'objectiu és que la reubicació dels treballadors afectats sigui tan ràpida com sigui possible per evitar que l'atur estructural augmenti de manera permanent. L'informe admet, però, que l'èxit d'aquestes polítiques dependrà de la velocitat dels processos de formació i reassignació laboral.
L'estudi conclou que el procés de difusió tecnològica ha assolit una massa crítica i que els efectes sobre l'ocupació començaran a materialitzar-se de manera perceptible en els pròxims anys. No obstant això, Rodríguez-Fernández admet que la qüestió central continua sent una incògnita. La resposta dependrà de variables com la velocitat de formació, la capacitat de reabsorció dels sectors emergents i les decisions polítiques que s'adoptin. El que sí que és clar, segons l'investigador, és que l'avenç tecnològic és imparable i que és funció dels governs, en els seus diferents nivells, procurar que aquest procés no acabi costant el sustento de milions de ciutadans.