El Barcelona New Economy Week (BNEW) ha arrencat la seva setena edició posant el focus en la intel·ligència artificial. La inauguració del vertical dedicat a aquesta tecnologia s'ha celebrat a l'auditori del DFactory, l'espai que agrupa l'ecosistema d'innovació del Consorci de la Zona Franca, i ha reunit actors del sector per debatre com la intel·ligència artificial pot passar de ser una inversió a convertir-se en un impacte tangible per a les empreses.
La sessió ha servit per posar damunt la taula la intel·ligència artificial com un element transformador per a la competitivitat. Els participants han coincidit a assenyalar que la tecnologia, per si sola, no garanteix resultats, i que cal un treball previ i una estratègia clara perquè els projectes tinguin recorregut.
Ricardo Oliver, responsable de Transformació d'IA del BBVA, ha estat l'encarregat d'obrir el torn d'intervencions. La seva reflexió s'ha centrat en la necessitat que la intel·ligència artificial "es tradueixi en un valor real". En aquest sentit, Oliver ha subratllat que l'impacte d'aquesta tecnologia ha d'estar present, principalment, al servei del client.
Preveure el moviment dels visitants
David Martin, director de Tecnologia i Dades de Port Aventura, ha explicat com el parc temàtic aplica la intel·ligència artificial en la seva operativa diària. Segons ha detallat, la tecnologia s'utilitza per "preveure el moviment de gent que accedeix al parc i, a partir d'aquí, planificar l'operativa necessària". Aquesta previsió permet anticipar-se a les necessitats de cada moment i ajustar els recursos disponibles.
Martin també ha assenyalat que l'objectiu va més enllà de la gestió immediata. Es tracta de conèixer el perfil del client, els seus gustos i com ha trobat el parc, perquè no només visiti un cop les instal·lacions. Aquesta dimensió de fidelització és, segons el directiu, una de les claus de l'estratègia digital de Port Aventura.
El directiu del parc ha remarcat que el mesurament de la IA és clau per entendre l'efecte d'aquesta tecnologia. Sense dades que permetin avaluar els resultats, és difícil saber si les decisions tenen l'impacte esperat. En aquest sentit, Martin ha explicat que a Port Aventura estan aplicant "la IA d'una forma subtil i transitòria", integrant-la en els processos sense que això representi una ruptura amb la forma habitual de treballar.
Les dificultats de les pimes
Xavier Pérez, CEO de Zania Design, una empresa fabricant de mobles de cuina amb seu a Manresa, ha aportat la visió de les petites i mitjanes empreses. Segons la seva experiència, les pimes "tenen mentalitat d'adoptar la intel·ligència artificial, però molts cops no tenen l'estructura per fer-ho". Aquesta manca d'estructura és un dels obstacles principals que dificulten la implantació de projectes d'IA en aquest tipus d'empreses. Pérez ha explicat que, en el seu cas, la intel·ligència artificial ja els ajuda a enfocar la venda en funció de la tipologia de client. Aquesta aplicació pràctica mostra com la tecnologia pot tenir un impacte directe en l'activitat comercial, fins i tot en empreses de dimensions reduïdes.
Sandra Sieber, professora del departament d'Iniciativa Emprenedora a IESE, ha aportat una perspectiva acadèmica a la sessió. Segons la seva intervenció, la decisió sobre la IA no només ha d'estar al departament tecnològic, perquè també parlem de negoci. Aquesta afirmació posa l'accent en la necessitat que les decisions sobre intel·ligència artificial "es prenguin amb una visió àmplia, que inclogui els objectius de l'empresa i no només els aspectes tècnics".
Sieber ha assenyalat que l'autèntic impacte de la IA no és descobrir el que es pot deixar de fer, sinó el fet nou que es pot dur a terme. Aquesta idea desplaça el focus de l'eficiència cap a la innovació i suggereix que el valor de la tecnologia està més en les possibilitats que obre que no pas en les tasques que elimina. La professora també ha posat damunt la taula una qüestió rellevant: què succeeix quan deleguem una decisió a la IA. Aquesta pregunta obre el debat sobre els límits de l'automatització i sobre la responsabilitat de les decisions que es prenen amb el suport de sistemes intel·ligents.
Productivitat, models de negoci i creació de valor
La segona part de la sessió ha tractat com la intel·ligència artificial ha replantejat la productivitat, els models de negoci i la creació de valor a la indústria. Xavier Roca, director general d'Indústria de la Generalitat, ha explicat que l'objectiu és agilitzar tràmits. En la seva intervenció ha apuntat que, encara que amb la IA s'augmenti la productivitat, això no vol dir que automàticament s'incrementi la competitivitat.
Roca ha assenyalat que darrere la IA ha d'haver-hi una estratègia de gestió de dades que s'han generat. Sense aquesta estratègia, els esforços poden quedar diluïts i no aconseguir els resultats esperats. Albert Anglarill, director de Projectes d'Ametic a Catalunya, ha defensat que "hem passat d'una etapa d'experimentació a ja desenvolupar projectes".
Aquesta observació suggereix que la intel·ligència artificial ha deixat de ser una curiositat tecnològica per convertir-se en una eina que les empreses incorporen de manera planificada. Anglarill també ha apuntat que la formació en IA no només s'ha de dur a terme en perfils tècnics. Aquesta afirmació amplia el focus de la formació i subratlla que la comprensió de la tecnologia és necessària en tots els àmbits de l'organització, no només en els departaments tecnològics.
Alfonso Cossío, director d'Aplicacions a Oracle, ha aportat una visió optimista sobre l'impacte laboral de la tecnologia. Segons la seva intervenció, la intel·ligència artificial és una oportunitat per revalorar molts llocs de treball. Fernando de Santos, coordinador d'IA a Ibercaja, ha posat damunt la taula una dificultat pràctica que afecta molts projectes. Segons la seva experiència, un problema actual és que les despeses d'un projecte d'IA "van canviant cada dia i, a l'hora d'activar-ho, això genera problemes".