Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política i Social, ha participat aquest dimarts al Fòrum de FemCAT amb una reflexió sobre els reptes de la intel·ligència artificial (IA) des de la filosofia i l'ètica. En conversa amb Mònica Casabayó, professora i investigadora d'Esade D3 – Institute for Data-Driven Decisions, ha desmuntat els discursos alarmistes sobre aquesta tecnologia i ha reivindicat la capacitat de les persones per orientar el seu desenvolupament.

"Es difonen escenaris apocalíptics molt interessats. S'accentua el poder negatiu de la tecnologia per augmentar el seu valor i les propostes de moratòries busquen aconseguir posicions avantatgistes", ha advertit. Per a Innerarity, el debat no hauria de centrar-se en la por a la substitució dels humans per les màquines, sinó en com aprofitar les possibilitats de l'automatització.

En aquest sentit, ha defensat la necessitat d'analitzar els llocs de treball tasca per tasca. Cada professió inclou activitats de diferent valor afegit, algunes de les quals poden ser assumides per la IA. La qüestió, a parer seu, és identificar quines són automatitzables i quines requereixen creativitat i criteri humà. "Les empreses han de seguir l'eliminació de certes tasques i augmentar el treball de qualitat", ha apuntat. L'objectiu hauria de ser avançar cap a feines més productives i creatives, decidint què convé automatitzar i què no.

La batalla és entre humans

Ha advertit contra la informació "tremendista, exagerada, plena d'histèria" que apareix als mitjans i alimenta els temors sobre un hipotètic domini de la intel·ligència artificial. "No s'ha de plantejar com una guerra entre màquines i humans. Ens diuen que d'aquí a no sé quants anys es produirà un sorpasso de la intel·ligència humana en favor de la màquina, quan la batalla que es dona és entre humans que utilitzen màquines, uns les utilitzen d'una manera i altres, d'una altra", ha afirmat. La veritable disputa, segons aquesta anàlisi, es produeix entre les persones que utilitzen aquestes eines i les diferents maneres de fer-ho.

Ha descrit el moment actual com una etapa en què la societat ha de negociar quina posició ocupen les màquines. "No són eines dòcils ni trivials", sinó sistemes intel·ligents. Ha posat com a exemple els vehicles actuals, que incorporen mecanismes de control capaços fins i tot d'intervenir en el comportament: "Cada cop fem servir cotxes que controlem menys, el meu no deixa que m'adormi al volant".

Ha defensat que els problemes socials no es poden resoldre exclusivament mitjançant solucions tecnològiques. Com planteja en un dels seus assajos, “no hi ha solucions per a problemes socials que no passin perquè la societat se solucioni a ella mateixa”.

Avantatges humans

Hi ha capacitats humanes inabastables per a les màquines. Per exemple, la comprensió del context. Innerarity ha apuntat que els humans interpretem situacions, anticipem intencions i manegem els matisos del llenguatge d'una manera que la intel·ligència artificial encara té dificultats per a reproduir. Com a exemple, ha explicat que les persones poden interpretar el que algú vol dir abans fins i tot que acabi una frase. Són habilitats vinculades a l'experiència i al context que a les màquines se'ls escapen.

Ha indicat que les màquines poden ser més “ràpides” i eficaces quan existeixen grans quantitats de dades i l'escenari presenta poca incertesa. No obstant això, quan falten dades, hi ha múltiples solucions possibles i el context és complex, preval el criteri humà.

Interessos rere la IA

Innerarity també ha posat el focus en els interessos culturals —fins i tot, lingüístics— que condicionen el desenvolupament de la IA. Per exemple, ha advertit que existeix una desigualtat en la representació de les llengües: “Hi ha molt castellà, poc català i menys euskera”.

Davant aquesta realitat, ha defensat la necessitat de construir una espècie de “parlament dels algoritmes” en el qual estiguin representades totes les comunitats humanes, les seves llengües i les seves diferents realitats. La intel·ligència artificial, ha suggerit, no hauria de reproduir únicament els interessos i les perspectives dels qui tenen una capacitat tecnològica més elevada.

Fortaleses europees

En la seva anàlisi, Innerarity també ha qüestionat el “pessimisme europeu” sobre la capacitat del continent per a influir en el futur tecnològic. A paper seu, “Europa està assumint massa el discurs que la competitivitat depèn exclusivament de la grandària de les grans plataformes com Meta o Microsoft”.

En contra d'aquesta visió, ha reivindicat actius europeus com el talent, les universitats, les institucions democràtiques i el projecte d'una Unió Europea que aspira a desenvolupar la tecnologia d'acord amb els valors democràtics. Afirma que el problema no és únicament que Europa no hagi invertit prou, sinó que no ha desenvolupat una capacitat d'anàlisi pròpia.

Innerarity ha conclòs amb una reflexió sobre la importància històrica del moment actual. “Estem en un moment apassionant en la història de la humanitat pel que fa a la seva relació amb les màquines: podem ficar la pota fins al fons o avançar enormement”.