Catalunya s'ha consolidat com un dels principals motors de la contractació pública d'intel·ligència artificial a l'Estat. Entre el gener de 2025 i el juliol de 2026, les administracions i els organismes públics catalans han publicat 123 licitacions relacionades amb IA, fet que representa el 23% del total de licitacions registrades a tot l'Estat. Aquesta xifra situa Catalunya com el segon territori amb més activitat en aquest àmbit, només per darrere de Madrid.
El pressupost conjunt d'aquests contractes supera ja els 27,6 milions d'euros, una xifra que reflecteix l'aposta creixent de les administracions catalanes per integrar aquesta tecnologia en el seu funcionament quotidià. Així ho recull l'estudi elaborat per Licitaciones.io, una plataforma tecnològica especialitzada en l'anàlisi i el seguiment de la contractació pública. L'informe analitza l'evolució de les licitacions vinculades a la intel·ligència artificial impulsades per organismes catalans i posa de manifest l'impuls que està experimentant aquest sector a Catalunya.
Més enllà del volum acumulat, l'informe assenyala que la contractació manté una clara tendència a l'alça. Durant els set primers mesos del 2026, s'han publicat 49 licitacions, un ritme que, si es manté fins a final d'any, permetrà superar les 74 licitacions registrades durant tot el 2025. Aquest creixement reflecteix la rapidesa amb què les administracions catalanes estan adoptant la intel·ligència artificial en els seus processos interns. L'informe destaca que l'activitat contractadora s'ha intensificat en els darrers mesos, amb un increment notable en el nombre de projectes i en l'import pressupostat. Aquesta dinàmica indica que la IA està deixant de ser una tecnologia experimental per a les administracions per convertir-se en una eina operativa que s'integra en els serveis públics.
Formació i coneixement
L'anàlisi també revela diferències en el destí de les inversions. Mentre que a l'Estat predominen les licitacions vinculades al programari i als serveis tecnològics, Catalunya destaca pel pes que hi tenen la formació en intel·ligència artificial, l'analítica de dades i els projectes impulsats des d'universitats i centres de coneixement. L'ensenyament i la formació representen el 16,3% de totes les licitacions catalanes, més del doble de la mitjana estatal, cosa que reflecteix una aposta decidida per capacitar professionals i organitzacions en l'ús d'aquesta tecnologia. Aquesta prioritat per la formació és una de les senyes d'identitat de l'estratègia catalana en matèria d'IA.
Les administracions han entès que per desplegar solucions tecnològiques avançades és imprescindible comptar amb professionals qualificats i amb una comprensió compartida de les possibilitats i els límits de la intel·ligència artificial. La inversió en coneixement s'ha convertit, per tant, en un pilar de la política pública en aquest àmbit. No obstant això, l'informe detecta un canvi de tendència durant el 2026. Les administracions catalanes estan incrementant la contractació de programari, plataformes d'intel·ligència artificial i infraestructures tecnològiques, un senyal que el mercat està evolucionant des de la fase de capacitació cap a la implantació pràctica de solucions d'IA. Això suggereix que la inversió en formació està donant els seus fruits i que les administracions es troben ara en una etapa més madura d'adopció tecnològica.
Estructura del mercat
El pressupost acumulat de les licitacions d'IA promogudes per organismes catalans arriba als 27,6 milions d'euros, tot i que el mercat presenta una estructura diferent de la del conjunt estatal. La major part dels contractes corresponen a projectes de mida mitjana i petita, amb una mediana de 73.500 euros, i només dos contractes superen els dos milions d'euros. El més important correspon al desenvolupament d'un sistema predictiu de gestió del trànsit impulsat per la Generalitat, amb un pressupost de 5,86 milions d'euros.
Pràcticament, el 64% de les licitacions es concentren en serveis tecnològics i programari, fet que confirma que la intel·ligència artificial s'està incorporant principalment a projectes de digitalització i modernització administrativa. Aquesta orientació cap a la digitalització dels serveis públics és una de les línies estratègiques de les administracions catalanes, que veuen en la IA una eina per millorar l'eficiència i la qualitat dels serveis que presten als ciutadans.
El finançament d'aquests projectes prové en bona part de fons europeus Next Generation, que han impulsat la modernització de les administracions públiques i la digitalització de l'economia. La disponibilitat d'aquests fons ha accelerat el procés d'adopció de la IA al sector públic català i ha permès a les administracions locals i autonòmiques tirar endavant projectes que d'altra manera haurien estat més difícils de finançar. Tot indica que aquesta tendència a l'alça es mantindrà en els pròxims anys, a mesura que la IA es consolidi com una eina essencial per a la gestió pública.