Fa just un any començàvem aquesta col·laboració amb ON-IA reflexionant sobre una pregunta: pot la intel·ligència artificial arribar a convertir-se en un aliat davant les emergències? Més tard vam parlar de regulació, impacte o confiança. Aquesta oportunitat ens ha obligat a aturar-nos i preguntar-nos quin paper pot exercir la IA en l'àmbit social. Però la realitat, de vegades, ens retorna a la casella de sortida. Fa tot just uns dies, el terratrèmol que va sacsejar Veneçuela ens va fer posar aquesta primera pregunta de nou sobre la taula. En qüestió d'hores, des de Worldcoo vam activar, juntament amb diverses ONG i empreses col·laboradores, campanyes d'emergència per canalitzar ajuda directa sobre el terreny. És un procés que coneixem bé perquè, per desgràcia, hem hagut de dur a terme en moltes ocasions; no obstant això, mai deixa d'impressionar-nos.

El que la nostra experiència ens ha demostrat és que les emergències tenen alguna cosa que les fa especialment complexes: evolucionen a una velocitat incontrolable. Moltes vegades, mentre intentem comprendre l'abast de la situació, rebem noves informacions, canvien les necessitats sobre el terreny i milers de persones volen ajudar al mateix temps. La veritat és que gestionar tota aquesta informació i transformar-la en decisions efectives és, sens dubte, molt complex. Sempre ho diem, però és cert que, en aquests primers moments, cada minut compta. I és precisament aquí on la intel·ligència artificial pot aportar un valor real.

Sorprèn pensar que ja existeixen eines capaces d'analitzar imatges per satèl·lit per identificar les zones més afectades, models predictius que ajuden a anticipar l'evolució de determinats fenòmens o sistemes que permeten detectar necessitats prioritàries a partir de milers de dades generades en temps real. Tot això facilita que la resposta sigui més ràpida i que els recursos arribin on realment fan falta. A més, una cosa molt valuosa és que la IA també pot ajudar a prioritzar informació, detectant patrons que molt probablement passarien desapercebuts per als humans, o agilitzar tasques que, si les haguéssim de realitzar nosaltres de forma manual, consumirien un temps molt valuós.  

En el nostre cas, la intel·ligència artificial també comença a convertir-se en una eina de suport, ajudant-nos a processar informació, identificar amb més rapidesa les necessitats de cada emergència i agilitzar part del treball que implica posar en marxa una campanya solidària en qüestió d'hores. Per descomptat, no substitueix l'experiència de les organitzacions amb les quals col·laborem ni de bon tros les decisions humanes, però sí que permet dedicar menys temps a tasques administratives i més a allò que realment importa: fer que l'ajuda arribi com més aviat millor. És clar que la IA pot aportar capacitat d'anàlisi i velocitat, però són les ONG i els experts els qui coneixen el context, les empreses els qui mobilitzen recursos i la ciutadania qui respon a la mobilització.

Perquè, si alguna cosa hem après durant aquest últim any, és que el que marca la diferència continua sent la capacitat i predisposició de les persones per col·laborar, així que, encara que la IA pot ajudar-nos a ser més ràpids i eficients, la solidaritat continua sent profundament humana.

Probablement, d'aquí a uns anys veurem eines molt més avançades que permetin anticipar millor determinades catàstrofes o coordinar recursos gairebé en temps real, i tant de bo arribem a aquest punt, però mentrestant, cada nova emergència ens recorda que la innovació només té sentit quan existeix per i per a les persones. Girant enrere, podem afirmar que la principal conclusió que traiem d'aquest any de tribunes és que la intel·ligència artificial no ve a reemplaçar la solidaritat, sinó a reforçar-la. I és que, per molt que avanci la tecnologia, sempre hi haurà alguna cosa que cap màquina podrà substituir: la nostra humanitat.