El Gran Teatre del Liceu ha acollit un diàleg sobre la intel·ligència artificial (IA) i el seu paper definitori en el nou ordre global. En una jornada organitzada per la revista Forbes, experts en geopolítica, seguretat i tecnologia han debatut sobre com aquesta tecnologia està reconfigurant les relacions de poder entre nacions, amb Europa en una posició d'incertesa i amb la Xina i els Estats Units com a clars contendents per a l'hegemonia.

El debat, que ha recorregut des dels perills en la defensa fins a les oportunitats en la governança ha deixat una conclusió clara: qui controli la IA imposarà les regles del joc en les pròximes dècades. La sessió s'ha obert amb una anàlisi contundent del nou panorama internacional. Pol Morillas, director del CIDOB, ha assenyalat amb preocupació la posició europea.

"Europa ha confiat massa en el poder regulatori i en la lògica del seu passat per intentar condicionar la resta del món", afirma l'expert en relacions internacionals. La seva visió apunta a un continent que, encara que potent en la creació de normes, corre el risc de quedar-se desconnectat de la carrera tecnològica que impulsa l'economia i la influència geopolítica.

Aquesta carrera, segons ha exposat el periodista i fundador de Compass Spain, Sergi Vicente, té dos clars líders. "La Xina ha entès des de fa molts anys que ve una revolució tecnològica", assegura Vicente, i remarca que, juntament amb els Estats Units, són "els dos actors que lideraran el món dins del context d’aquesta revolució". Vicente s'ha mostrat pessimista sobre la capacitat d'altres regions per competir, afirmant que, més enllà d'aquests dos gegants, "ningú s’atreveix a fer grans polítiques per un repte majúscul d’aquestes característiques".

La veu d'Alejandro Page, vicepresident de General Dynamics, una important empresa contractista de defensa, ha donat una dimensió pràctica i urgent a aquesta competència.

"Qui té la tecnologia imposa les regles", sentencia. Page defensa que, per fer front al duopoli xinès-nord-americà, "Europa ha de fomentar la cooperació" entre els estats membres i el sector privat. No obstant això, el directiu de General Dynamics també ha alertat sobre l'alt risc inherent a aquest camp: "Un error de la IA en defensa pot tenir greus conseqüències".

La IA en la seguretat: entre l'oportunitat i l'amenaça

Precisament la gestió d'aquests riscos i oportunitats en l'àmbit de la seguretat ha trobat la seva veu en Josep Lluís Trapero, director general dels Mossos d'Esquadra. Trapero ha exposat una visió equilibrada i pràctica sobre la implantació de la tecnologia en els cossos policials. "L’ús d’una tecnologia com la intel·ligència artificial és una oportunitat, però a la vegada una amenaça", reconeix.

El seu missatge central ha estat que la tecnologia ha d'estar al servei de l'ésser humà, i no a l'inrevés. "La intel·ligència artificial ens ha d’oferir major capacitat d’anàlisi perquè l’ésser humà prengui decisions justes i per damunt de la tecnologia", afirma. En aquest sentit, Trapero estableix un criteri clar per a la seva adopció: "Tot el que no sigui una tecnologia que impacti de forma positiva en el ciutadà és qüestionable". 

Més enllà del ChatGPT

En un terreny més conceptual, Nacho de Pinedo, CEO d'ISDI, ha volgut posar en context l'eufòria actual entorn de la IA. De Pinedo ha recordat al públic assistent a la jornada que "la intel·ligència artificial no és tota la intel·ligència que domina l’ésser humà", sinó una eina específica i potent, però limitada.

L'explicació a l'èxit d'eines com ChatGPT, segons De Pinedo, rau en la seva accessibilitat. "ChatGPT ha superat totes les expectatives perquè no té barrera d’accés", considera. Aquesta democratització de l'accés és el que, en última instància, ha posat la IA al centre del debat públic i empresarial.

La jornada al Liceu ha servit com a termòmetre d'una realitat ineludible. La intel·ligència artificial ha deixat de ser un assumpte de laboratori per convertir-se en l'eix central sobre el qual gira la competència econòmica, la seguretat nacional i la governança global. I mentre els experts alerten que el tauler ja s'ha redibuixat, la pregunta que planeja sobre Europa és si serà capaç de passar de la regulació a l'acció per assegurar-se un lloc en aquest nou món.