El govern alemany ha anunciat una inversió de 17.100 milions d'euros en investigació i desenvolupament per a l'any 2026. Una part destacada d'aquests fons es destinarà a l'estudi de malalties greus i poc comunes, així com a l'impuls de la intel·ligència artificial (IA), un àmbit estratègic per al futur econòmic del país.

Berlín ha posat en marxa l'anomenada Ofensiva d'Intel·ligència Artificial, una iniciativa que té per objectiu enfortir la investigació científica en aquest camp i accelerar la seva aplicació pràctica en la indústria, amb la mirada posada en reforçar la competitivitat d'Alemanya i generar nous models de negoci.

Aquesta injecció de recursos s'emmarca en un pla més ampli de l'Executiu federal, que preveu una inversió global de 126.700 milions d'euros orientada a la modernització d'infraestructures, la millora dels serveis públics i l'acceleració de la digitalització nacional.

A nivell comunitari, la Comissió Europea també ha elevat la seva aposta per la intel·ligència artificial, amb una mobilització de 200.000 milions d'euros anunciada a començaments de febrer. Aquest paquet combina finançament públic i privat, i se suma als 150.000 milions ja compromesos per inversors del sector.

Per la seva part, els Estats Units també han mogut fitxa recentment. L'expresident Donald Trump va fer pública una inversió de 80.200 milions d'euros destinats al desenvolupament d'IA i centres de dades, en col·laboració amb grans companyies com Google i Blackstone.

Catalunya es consolida com a hub emergent en intel·ligència artificial

En paral·lel a aquests moviments internacionals, Catalunya reforça la seva posició com un dels pols més dinàmics en l'àmbit de la intel·ligència artificial. Segons dades d'ACCIÓ, un 24% de les empreses catalanes han incorporat aquesta tecnologia en els seus processos durant 2024, el doble que l'any anterior.

Actualment, l'ecosistema català d'IA compte amb més de 400 empreses actives, que generen una facturació conjunta de 2.155 milions d'euros i ocupen 14.525 persones, la qual cosa representa un increment del 71% respecte a 2019. Els segments més desenvolupats són el machine learning i les plataformes intel·ligents, amb especial implantació als sectors de serveis i indústria.

Un dels trets distintius del teixit empresarial català és la seva capacitat per generar valor afegit: el 39% de les empreses supera el milió d'euros en ingressos i el 44% són empreses emergents. En aquest context de creixement, la Generalitat va aprovar a finals de maig la creació de la Direcció General d'Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades en l'Administració, a fi de liderar l'estratègia digital al sector públic i fomentar l'ús de tecnologies emergents.

La IA també comença a transformar àmbits clau com la salut, l'educació o l'agricultura. Centres hospitalaris com el Clínic o el Vall d'Hebron apliquen algoritmes avançats per millorar el diagnòstic de malalties com el càncer o trastorns neurològics. A les aules, s'estan testant plataformes intel·ligents que adapten els continguts al ritme d'aprenentatge de cada alumne. I al sector agroalimentari, diverses empreses incorporen sensors i models predictius per optimitzar el rendiment de les collites i l'ús de l'aigua.