La intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa de futur per convertir-se en una eina d’ús quotidià, però el seu impacte profund en l’educació planteja preguntes que encara no tenen resposta única. Per aquesta raó, a l’ON IA hem conversat amb Agustín Fernández, vicerector d’Estratègia Digital de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Durant la conversa, Fernández aborda sense embuts els grans reptes de la tecnologia: la fi de l’examen tradicional, ensenyar a programar gairebé sense escriure codi, la sobirania tecnològica d’Europa i els límits que cap màquina no hauria de creuar. Sense por a la tecnologia, però amb una defensa clara del criteri humà, el vicerector traça el mapa d’una universitat que ja no pot explicar la mateixa classe magistral d’abans. 

Què és per vostè la intel·ligència artificial?
Realment és una gran pregunta. La veritat és que la intel·ligència artificial ara mateix crec que són moltes coses, no només ChatGPT ni Gemini. Simplement és una eina més. No és màgia, és una eina que ens permet fer coses de forma molt més ràpidament, però cal anar amb compte.

Amb l’explosió de la IA estem davant d’un canvi d’era?
Estem enmig d’un canvi radical. El que succeeix és que la intel·ligència artificial no ens solucionarà tots els problemes. El que sí que és veritat és que determinades tasques es faran de manera molt més fàcil. Tasques que són repetitives, que en realitat no requereixen gaire esforç intel·lectual, però sí molt esforç de temps. Aquestes ens les farà la intel·ligència artificial i aleshores segurament nosaltres ens podem dedicar a coses, diguem-ne, molt més creatives i amb molt més valor afegit que simplement repetir una cosa cent vegades.

Estem enmig d'un canvi radical, però la IA no ens solucionarà tots els problemes

I quines són aquestes tasques més creatives o de valor afegit en un àmbit com la Universitat Politècnica de Catalunya?
Hi ha una tasca fonamental com ara la generació d'aplicacions de programari. El que és el desenvolupament del programari ha canviat de manera radical. El que abans necessitaves potser un parell d'anys per desenvolupar una aplicació, ara ho pots fer en dos o tres mesos i amb una gran qualitat. Moltes vegades sense escriure ni una sola línia de codi.  I això canviarà de manera radical el negoci. El negoci diguem, de les aplicacions, el negoci de com expliquem programació nosaltres als nostres estudiants.

Quin és l’obstacle més comú que s’estan trobant en l’aplicació de la IA?
És bastant problemàtic tot el que tingui a veure amb l’avaluació dels estudiants. De cop i volta, els estudiants tenen al seu abast unes eines que els permet, entre altres coses i en un instant, fer el que abans era un examen de resoldre problemes o memoritzar uns determinats continguts. Això ara ja no té gaire sentit amb la intel·ligència artificial.

Nosaltres com a docents hem de trobar la forma d'avaluar els nostres estudiants tenint en compte que ells disposen d'aquestes eines i que no els podem prohibir que les utilitzin. Tot el contrari. Des del punt de vista de la universitat, un es pot plantejar prohibir als estudiants que facin servir la IA. Ara bé, quan surtin al carrer, l’empresari que els contracti necessitarà saber que saben fer amb aquesta tecnologia.

O sigui que més que prohibir es tracta d’acompanyar?
Exacte. Es tracta d’acompanyar i ensenyar bones pràctiques. La intel·ligència artificial té el problema que moltes vegades al·lucina i sempre ha d’haver-hi una persona que s’adoni exactament que allò que està fent és correcte i coherent. Els estudiants han de saber programar per interpretar correctament el que ha fet la IA.

Més que prohibir es tracta d'acompanyar i ensenyar bones pràctiques

Es parla molt dels alumnes i vostè ha deixat entreveure que els docents també han de redefinir les seves maneres d’ensenyar. Com fan aquesta transició?
És molt complicat, perquè de sobte ens trobem amb unes eines que ens ho canviaran tot. Ara mateix, molts estudiants no tenen la necessitat d'escoltar un professor, simplement amb la documentació de l'assignatura o el que puguin trobar ells mateixos ja en tenen prou per aprendre. La classe magistral que fèiem abans ja no pot ser de la mateixa forma.

A escala interna, en quin punt es troba l’aplicació de la IA a la UPC?
S’estan fent moltes coses. Un exemple és la típica tasca d’administració, on es reben les consultes dels estudiants i es gestionen tràmits com les matrícules. Això t’ho pot fer perfectament un xatbot. Segur que s’equivocarà, però les persones que contesten al telèfon també ho cometen errors. L’objectiu ha de ser que tu entris en un xatbot amb la documentació interna que tu tens definida per resoldre certs problemes i que les respostes s’adaptin en funció d’aquesta documentació. En situacions d’aquestes característiques, els problemes venen perquè les dades d’origen no estan bé. 

Tornant a l’àmbit acadèmic, s’entén que la presència de la IA en els plans d’estudis no és d’ara. S’ha anat incorporant, de forma més destacada, en els darrers anys?
En una universitat politècnica com la nostra hi ha titulacions on s’explica la intel·ligència artificial a baix nivell. En tots els àmbits estem començant, perquè ara mateix el que tenim són agents d’IA que, per exemple, permeten donar suport a una assignatura. Tu pots tenir un entorn virtual per a una assignatura on hi ha tota la documentació i un altre agent que ajudi els estudiants a estudiar amb aquesta documentació. Com? Amb preguntes i problemes per veure el nivell de l’estudiant i proposant idees en funció del nivell.


En què consisteix aquesta plataforma de càlcul accelerat amb IA que ha presentat recentment la Universitat Politècnica de Catalunya?
Partim de la base que totes les eines que utilitzem són gratuïtes, però fora del nostre entorn i, a més, usen les nostres dades per entrenar els seus models. Aleshores, des de la perspectiva de la Universitat Politècnica de Catalunya ens interessa tenir una infraestructura pròpia i ara mateix tenim moltes eines de programació molt potents i, sobretot, cares.

Com ho pots solucionar? Amb determinades grans tasques si necessites models d’IA molt potents, però en altres necessites més petits i que les màquines corrin a casa teva. El 85% de les tasques acostumen a ser aquests models senzills dels quals parlem. A més, en tota aquesta història també parlem d’un concepte com és la sobirania tecnològica. És obvi que si pots treballar amb models que tens a mà, la governança d'aquests serà més efectiva.

En tot el que seria la part de programari tenim moltes coses a dir

La sobirania tecnològica és clau pel futur de la IA?
A Europa tenim un problema i és que no existeixen empreses que facin hardware d’IA. Això sí, en tot el que seria la part de programari tenim moltes coses a dir.

Què creu aleshores que li falta a Europa per lluitar contra dos gegants com són els Estats Units i la Xina?
Ja ho diuen que Europa regula, Estats Units inventa i els xinesos copien. No sé si és cert o no, però sobretot ens manca el que ja he comentat prèviament del hardware. De la resta tenim prou múscul. Parlem de models de capacitació de personal, d’estratègia i, fins i tot de regulació, crec que estem tan bé com qualsevol. 

Quines línies vermelles creu que no ha de passar una intel·ligència artificial?
Aquí potser soc massa radical, però crec que hi ha determinades coses que la IA no pot fer. Un cas és que qualsevol persona tingui pensaments d’agafar aspectes militars o d’armament i que una intel·ligència artificial ho governi. Un altre cas és el que tingui a veure amb l’avaluació de persones. La intel·ligència artificial et pot ajudar a classificar la gent, però les decisions les han de prendre els éssers humans. 

En línies generals, des del seu punt de vista personal, com veu l’aparició de la IA a la societat?
No n’estic segur. Fa molts anys que estic en l’àmbit tecnològic i sempre he pensat que els ordinadors són eines absolutament estúpides que fan allò que se’ls diu. Amb la intel·ligència artificial et trobes que de vegades fa coses que et sorprèn, perquè una IA amb les mateixes preguntes pot donar respostes diferents. Sovint és molt complicat determinar com la IA ha arribat a segons quines conclusions. Són eines monstruosament grans que és molt complicat saber la raó per la qual han arribat a aquesta conclusió. Com ho gestionarà la gent? No ho sé, no vull ser profeta en aquest tema, però haig de dir que no tinc por del que pugui succeir.

Els ordinadors són eines absolutament estúpides que fan allò que se'ls diu

La formació és una bona opció per superar determinades pors o fomentar la convivència amb la IA?
És bàsic. Actualment, amb 13 o 14 anys, els joves comencen a utilitzar la IA i moltes vegades de forma no gaire adequada. A la universitat, cada cop que parlem de fer algun tipus de formació d’IA, la gent s’hi apunta en massa.

Més enllà del que ha comentat a l’inici de l’entrevista sobre la programació, actualment què necessiten les empreses dels alumnes que surten de la UPC?
Que siguin productius des del primer minut de feina. Busquen productivitat, les empreses estan per guanyar diners. No dic que estigui bé o estigui malament, simplement és així. Amb la qual cosa, quan contracten algú, el que volen és que sigui el més productiu possible i com més aviat millor. En línies generals, els estudiants que van a la universitat saben d’IA més que nosaltres. Jo la primera vegada que vaig veure ChatGPT, m’ho va explicar un alumne que ho utilitzava davant meu.