Adrià Izard, durant una conversa amb ON-IA, situa la intel·ligència artificial no com una simple tecnologia emergent, sinó com una autèntica revolució transversal que està redefinint els fonaments mateixos de com treballem i vivim. La seva visió va més enllà de la màquina; la concep com una eina d'ús quotidià i, de forma més suggerent, com un "company de viatge" inseparable en el nostre camí cap al futur.
Aquest paradigma es materialitza de forma pràctica en el seu rol com a director de Vendes de Perk a Espanya i Portugal. Explica com la companyia ha executat una transformació estratègica fonamental: deixar enrere la seva identitat com una agència de viatges tradicional per convertir-se en una solució multimodal integral per a empreses. El nucli d'aquesta evolució rau en l'automatització i digitalització de tres processos crítics i sovint caòtics: les despeses, els viatges corporatius i la facturació.
Què és per vostè la intel·ligència artificial?
Per mi és una revolució. Al final és una eina que ha vingut per canviar la forma com treballem i crec que s'aplica a molts camps. En el meu dia a dia és una eina que utilitzo constantment, des d'ajudar-me a cuinar, ajudar-me a triar on anar de vacances o ajudar-me a saber quina roba m’haig de posar.
Crec que té moltes aplicacions que encara estem descobrint, també la forma com vivim. Pràcticament podria ser un company de viatge. És una gran eina que està substituint també la cerca a internet de molts continguts, perquè té molta informació de forma molt ràpida.
Si es trobés una persona desconeguda pel carrer, què li diria que és Perk?
Érem una agència de viatges, ara som una solució que estem enfocats a fer la vida més fàcil d'aquelles empreses que viatgen, que passen despeses o que processen factures. Ara ens hem convertit en una solució transversal multimodal que també treballa amb despeses de l’oficina.
A través d’un estudi hem pogut identificar que són 1,7 bilions de dòlars, cada any, el cost d’aquest treball. Una tasca que ens fa poc productius i que els equips no estiguin motivats. Dues terceres parts d’aquest treball ocult estan lligades a tasques on nosaltres com a eina podem ajudar i fer la vida més fàcil.
Quins són els mercats més potents amb els quals treballen a Perk?
El nostre focus, tot i ser una empresa internacional, és Europa i Estats Units. Són els mercats més forts i de més creixement. A Europa inclouríem Espanya, Portugal, França, Suïssa, Alemanya, Àustria i Regne Unit. A l’Amèrica del Nord apareixen els Estats Units i Canadà.
I quin perfil d'empresa utilitzen més els seus serveis?
Som transversals, ens definim com una solució per petita i mitjana empresa. Tot i això, qualsevol empresa que viatgi és susceptible de ser un client nostre i del qual els aportem valor. No tenim cap límit de sector, simplement qualsevol empresa que tingui aquesta necessitat, que cregui que pot digitalitzar, que pot automatitzar el seu procés de despeses, de factures o de viatges, els podem ajudar.
La IA ens permet ser més productius amb certes aplicacions
Tornant a l’àmbit més estrictament de la IA, a escala interna com apliquen vostès la tecnologia en el dia a dia de l’empresa?
Nosaltres estem en un sector, el tecnològic i de viatges, on evidentment la intel·ligència artificial ha sigut una revolució. Ha vingut per fer la feina més fàcil i ho veiem com un vector augmentador de la productivitat.
Veiem la IA com un element fundacional, com un element que ens permet ser més productius amb certes aplicacions. Si anem a exemples concrets, quan un client reserva un hotel moltes vegades el paguem amb una targeta de crèdit virtual. Bàsicament, el que fem és enviar aquesta targeta crèdit als hotels abans que el client arribi.
Si una persona va a Madrid aquesta nit i té una reserva l'hotel ja haurà rebut un correu nostre amb aquesta targeta de crèdit virtual, però a vegades per determinades raons, l'hotel no l'acaba carregant i el client arriba sense estar fet el prepagament.
El que fem amb intel·ligència artificial és fer una trucada a l’hotel per validar que han passat la targeta de crèdit i així fem que l’experiència de viatge sigui el més còmode possible. També tenim una tecnologia de lectura de tiquets de despeses. Amb l’ajuda d’una empresa externa hem muntat un laboratori intern d’entrenament i, durant setmanes, hem dut a terme un hackaton on s’han creat solucions tangibles que ens ajuden a fer la vida més fàcil.
En aquest procés d’implementació de la IA, quins obstacles, siguin tècnics o quotidians, s’han trobat?
Hi ha aplicacions per a les quals funciona molt bé, però seguim necessitant que hi hagi una persona al darrere. Ho puc portar a la part de viatges. No podríem anar a un futur distòpic en el qual tot vagi sol i no hi hagi cap control. Crec que no és el futur. Volem que les persones puguin estar dedicades, exclusivament, a ajudar el client, perquè la resta de tasques amb menys valor afegit ja ho fa la intel·ligència artificial.
Externament, en l’àmbit del client, han detectat algun factor positiu d’aquesta implementació de la intel·ligència artificial?
Un dels nostres punts forts són els informes. Estem en una indústria, especialment la dels viatges, que té una tecnologia molt antiquada i difícil d’agregar. Gràcies a l'interès artificial els nostres clients poden analitzar les dades, controlar-les i treure informes de forma molt més ràpida. Una cosa tan simple com quants cops he anat a Madrid aquest any, amb la nostra solució és una cosa que poden trobar en dos minuts.
Actualment, l’explosió de la IA és vista des d’una perspectiva tècnica. Segons el seu criteri, quina seria una manera òptima d’apropar aquesta tecnologia a la societat?
Crec que cal aterrar-la, com hem comentat abans, estem encara en els dies inicials. És una revolució i una onada espectacular que té moltes implicacions, però cal aterrar-la i ajudar la gent a trobar on la pot acompanyar. Aleshores per mi, la clau és que es faci formació i descobrim on ens pot ajudar i on no.
Quina és la seva opinió al voltant del debat ètic de la intel·ligència artificial?
Ho segueixo de prop, més en l'àmbit personal que professional. Tenim la sort d'estar en un món molt regulat, d'estar a Europa on hi ha una gran regulació que evidentment seguim. Nosaltres, les dades les tenim encriptades i són dades que ja existien. Simplement siguem més productius.
No obstant això, hi ha altres camps on sí que el debat ètic té molt de pes. Un exemple, la meva dona és metge i en el seu món hi ha implicacions molt més concretes ètiques de la intel·ligència artificial. En el nostre cas particular, seguim totes les directives i recomanacions, tot i que som conscients que no estem en un sector exposat èticament com altres àmbits.
Com es pot trobar un equilibri entre la innovació i la privacitat?
És una gran pregunta. Al final és trobar el balanç i crec que com a societat hem d’aprendre, hem de seguir informant-nos i ens hem d’acompanyar dels marcs legals perquè com a societat, més enllà de les empreses, siguem capaços de trobar aquest balanç entre productivitat i privacitat.
En un marge cinc i deu anys com el veu el desenvolupament de la IA, sigui en l’àmbit empresarial i social?
Crec que serem molt més productius. Si mirem històricament l'economia, els grans salts de productivitat s'han produït en moments en què hi ha hagut una tecnologia disruptiva, ja sigui l'electricitat, les màquines, l'internet I crec que la intel·ligència artificial té tots els números per ser el que va ser l'internet en els anys 2000.
És molt important que a cinc anys vista puguem adaptar bé aquesta tecnologia, que sapiguem trobar-li els límits i detectar on ens aporta valor. És un tema de motivació. Crec que ens portarà una acceleració econòmica que ja vivim ara mateix.