Entre un 30% i un 35% de les petites i mitjanes empreses a l'Estat utilitzen la intel·ligència artificial, mentre que en el cas de les grans companyies aquest percentatge arriba al 70%. Aquestes dades les recull el Banc d'Espanya en un informe. La diferència entre els dos segments mostra que la incorporació d'aquesta tecnologia continua avançant a ritmes molt diferents segons la mida de l'empresa, i que la distància entre uns i altres continua sent un dels trets que defineixen el panorama actual de l'adopció de la intel·ligència artificial al teixit productiu estatal.
En el document ocasional titulat L'ús de la intel·ligència artificial per part de les empreses espanyoles: avenços recents i factors associats al seu ús, els autors assenyalen que l'ús de la intel·ligència artificial a les pimes s'ha duplicat respecte a les dades publicades el 2024. Malgrat aquest increment, els mateixos autors constaten que persisteix una bretxa rellevant amb les grans empreses, de manera que la distància entre uns i altres no s'ha tancat tot i l'avenç registrat. El fet que l'ús s'hagi duplicat indica que el punt de partida era baix i que, tot i el creixement, encara hi ha molt de recorregut en aquest segment.
En el cas de les grans empreses, l'ús d'aquestes tecnologies es troba ja en una fase més avançada. Segons el document, el progrés des del 2024 s'ha produït sobretot en els nivells d'utilització més intensius, amb un increment de 14 punts percentuals en els trams d'ús moderat o elevat. Això indica que les grans companyies no només han ampliat l'adopció de la intel·ligència artificial, sinó que també n'han intensificat l'ús entre les que ja la utilitzaven. Aquesta pauta suggereix que, en el cas de les grans empreses, el repte ja no és tant començar a fer servir la tecnologia com aprofundir-hi i extreure'n més rendiment.
L'evolució dels obstacles a l'adopció
Pel que fa als obstacles en l'adopció de la intel·ligència artificial, la conclusió del document és que, en línies generals, s'observa una disminució de la incidència de tots els factors considerats com a obstacles. Aquesta reducció és una mica més acusada en el cas de les pimes. Els tres factors amb una reducció més gran en el cas de les pimes són els costos elevats, la falta de personal qualificat i la incertesa sobre les conseqüències legals.
En el cas de les grans empreses, els factors que més disminueixen són la incertesa sobre les conseqüències legals, les consideracions ètiques i els costos. La coincidència de la incertesa legal entre els factors que més es redueixen en tots dos segments indica que aquesta qüestió ha anat perdent pes com a barrera a mesura que el marc normatiu i les pràctiques de les empreses s'han anat clarificant. En canvi, la falta de personal qualificat apareix com un obstacle especialment rellevant per a les pimes, que disposen de menys recursos per incorporar perfils especialitzats.
Una altra de les conclusions del document és que les empreses adoptants presenten, de mitjana, majors graus de productivitat, salaris més elevats i una intensitat més elevada en actius intangibles, i no s'observen diferències significatives en la seva posició financera relativa. Els autors assenyalen, però, que aquestes associacions s'han d'interpretar amb cautela, atès que l'anàlisi no permet establir relacions causals. És a dir, les dades mostren que les empreses que utilitzen la intel·ligència artificial també presenten aquestes característiques, però no permeten afirmar que l'ús de la tecnologia sigui la causa d'aquestes diferències. Aquesta precaució metodològica és habitual en estudis d'aquest tipus, en què la coincidència de factors no equival a una relació de causa i efecte.