El sentiment sobre què faran els bancs centrals (BCE i Reserva Federal) amb els tipus d'interès va canviant mes a mes a cop de dades d'inflació i creixement econòmic. Actualment, el consens del mercat apunta que Europa abaixarà el preu dels diners en la reunió del 6 de juny (actualment se situen en el 4,5%), basat en les bones dades d'inflació. El setembre és l'objectiu perquè els Estats Units redueixin les taxes, ara en el 5,5%. Aquestes expectatives i canvis de tendència s'han reflectit als mercats de bons que han viscut un any molt volàtil on encara afloren les pèrdues.
Com a mostra, en els primers quatre mesos de l'any i segons dades de la patronal Inverco, els fons de renda fixa que compren bons a mitjà i llarg termini acumulen de mitjana una pèrdua del 0,18%, ja que han pujat les rendibilitats i baixat el preu dels bons. Tanmateix, els fons que inverteix en renda fixa a curt termini (lletres i pagarés) han aconseguit esquivar el quadrimestre amb una rendibilitat mitjana de l'1,15%, ja que el seu preu no oscil·la tant com els actius de termini superior. Agafant com a referència els últims dotze mesos, els fons de diners (3,32%) també s'han imposat en rendibilitat als de renda fixa (3,31%).
Els estalviadors, davant de la incertesa de tipus i els canvis d'opinió del mercat, han convertit els fons de diners en les estrelles de l'any. El seu patrimoni ascendeix a 16.000 milions d'euros a data de tancament d'abril, i aquest any s'ha incrementat un 52% amb entrades per valor de 5.463 milions d'euros.
Encara que la seguretat és una de les principals cartes, sobretot perquè l'estalviador faci el salt des dels dipòsits bancaris cap a la inversió col·lectiva, les previsions apunten que les seves rendibilitats han d'anar caient i, de fet, ja ho estan fent. Per exemple, aquesta setmana s'han subhastat lletres del Tresor a termini de 3 i 9 mesos amb una rendibilitat del 3,63% i del 3,43%, respectivament, amb un descens comparat amb l'anterior subhasta per l'expectativa actual que la presidenta del BCE, Christine Lagarde, decideixi abaixar tipus al juny. Les últimes subhastes de 6 i 12 mesos realitzades el 7 de maig també van registrar caigudes. A aquests tipus d'interès i les successives compres de lletres i pagarés que es vagin fent cal restar-hi les comissions del fons per conèixer la rendibilitat esperada, que vorejarà el 3% al tancament de l'any. És important, doncs, triar els fons de comissions més baixes i que tinguin un bon recorregut de rendibilitat, dins de les limitacions del producte.
Els més agosarats poden també optar per fons de diners internacionals, encara que aquí corren el risc de divisa. Actualment, els més interessants són els dels Estats Units. Les rendibilitats són molt més sucoses i van del 5,37% en el termini d'un mes al 5,12% en el d'un any, encara que els més atractius se situen en els tres i quatre mesos, en els quals se supera el 5,4%. Això sí, si el dòlar es deprecia davant l'euro, arribarien les pèrdues a l'inversor europeu que adquireixi aquestes monetaris en actius dels Estats Units. Tanmateix, els experts esperen una pujada afegida del dòlar ja que mantindrà més temps els tipus alts, la qual cosa atraurà els diners cap al bitllet verd, cosa que provocarà la seva revalorització.
Producte de transició
De tota manera, aquests fons conservadors s'han de prendre com un primer impuls a la recerca d'una mica de rendibilitat que la banca no vol oferir amb els seus productes típics de dipòsit. Les dades històriques d'Inverco indiquen que estalviar a llarg termini en aquests instruments no és un bon negoci. La rendibilitat mitjana anualitzada dels últims 15 anys ha estat de només el 0,60% i prenent com a referència 10 anys, un inversor en fons de diners hauria obtingut de mitjana anual el 0,24%, benefici incapaç en aquell període de cobrir la pujada de la vida.
Malgrat l'existència d'aquests productes segurs, els estalviadors espanyols continuen preferint tenir els diners al banc al 0%. Espanya és el segon país de la Unió Europea, només per darrere d'Alemanya, amb més diners estalviats sense remunerar. Així es desprèn de l'informe El futur de l'estalvi a Espanya, un estudi elaborat per XTB. El informe ressalta la importància de l'estalvi tant a nivell individual com per a l'economia en el seu conjunt i reconeix els desafiaments actuals que enfronten els estalviadors espanyols, tals com la inflació i els baixos nivells de renda, la presència de gran quantitat de diners en comptes corrents no destinats a l'estalvi i pràcticament no remunerats o un sistema garantista de pensió pública.
Segons l'anàlisi de XTB, durant l'última dècada hem alternat a Espanya períodes de baixa inflació i fins i tot de baixades de preus amb altres en els quals l'efecte erosionador de la inflació s'ha fet patent en la població. Els períodes inflacionistes impliquen una pressió més gran per intentar obtenir rendibilitat als estalvis. "Així, en l'últim lustre, un capital de 10.000 euros que hagués estat aturat en un compte corrent tindria avui dia un valor real de tot just 8.500 euros si tenim en compte l'efecte de l'IPC. Això suposa ni més ni menys que un 15% de pèrdua de poder adquisitiu en un període realment curt de temps", expliquen a l'estudi.