L'IBEX 35 ha firmat aquest dimarts una caiguda del 2,22%, fins a situar-se en els 10.854,4 punts, en la seva pitjor sessió des de la crisi bancària de març de 2023, que es va carregar llavors a diverses entitats regionals dels Estats Units, a més de propiciar l'absorció de Credit Suisse per part d'UBS.

La jornada, omplerta de referències empresarials i macroeconòmiques, ha estat condicionada per la caiguda de la banca: BBVA s'ha desplomat un 6,65%; Banc Santander un 3,74% i Caixabank un 3,24%.

En aquest context, només sis valors de l'Ibex 35 han tancat aquest dimarts amb guanys: Banc Sabadell (+3,37%), Grifols (+2,32%), Rovi (+1,93%), Bankinter (+0,65%), Amadeus (+0,5%) i Unicaja (+0,33%).

En el costat contrari, han destacat les caigudes de BBVA (-6,65%), Banc Santander (-3,74%) i Caixabank (-3,24%).

En el còmput mensual, Banc Sabadell ha avançat un 23,44%, Naturgy un 18% i Caixabank un 10,22%. Per contra, a l'abril Fluidra ha caigut un 9,22%, Inditex un 8,19%, Ferrovial un 7,85% i BBVA un 7,84%.

A més, el principal indicador del mercat espanyol ha tancat a abril amb una caiguda de l'1,99% que li ha fet acomiadar-se dels 11.000 enters, una cota que ha aconseguit superar en moments puntuals del mes, fins al punt de situar-se en màxims inèdits des de 2015.

Els mercats han cotitzat aquest mes en un context marcat per les tensions de l'Orient Mitjà i les males dades macroeconòmiques dels Estats Units quant a la inflació i el creixement, que han propiciat un canvi de perspectiva pel qual ja no s'esperen retallades de tipus de la Fed per al juny -escenari que sí que aguanta per al BCE-, sinó per a finals d'any.

Així, des de començament d'any, l'Ibex 35 acumula una revalorització del 7,45%.

La possible fusió BBVA-Sabadell, clau del dia

Tornant al detall d'aquest dimarts, destaca que BBVA ha reconegut estar estudiant una possible fusió amb Banc Sabadell i ha contractat diversos assessors per analitzar l'operació, segons ha informat el banc en un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Del seu costat, Banc Sabadell també ha reconegut que ha rebut la proposta i que està estudiant-la.

El banc resultant de la fusió de BBVA i Banc Sabadell superaria CaixaBank com el banc més gran d'Espanya, sense tenir en compte els negocis a l'exterior, d'acord amb les dades de balanç de les entitats financeres que ha recopilat Europa Press.

Avui, a més, han continuat els resultats empresarials a Espanya, amb la publicació de dos grans bancs: Santander ha informat que va obtenir un benefici atribuït de 2.852 milions d'euros en el primer trimestre de 2024, un 11% més en euros corrents respecte al mateix període de l'any anterior, mentre que CaixaBank va tancar el primer trimestre de l'any amb un benefici net atribuït de 1.005 milions d'euros, un 17,5% més que en el mateix període de l'any passat.

D'aquesta manera, la gran banca espanyola ha continuat millorant els seus resultats en el primer trimestre de 2024, polvoritzant els guanys que va obtenir l'any passat, en assolir un benefici net conjunt de 6.676,8 milions d'euros, un 17,2% més que en el mateix període de 2023, segons les dades recopilades per Europa Press.

Aquestes xifres tenen en compte els resultats consolidats de Bankinter, Sabadell, BBVA, Unicaja, Santander i CaixaBank. Tots ells s'han continuat basant en aquesta primera part de l'any en el creixement d'ingressos, especialment dels marges, davant dels alts tipus d'interès.

D'altra banda, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha aixecat la suspensió de cotització de les accions de Applus+ amb efectes des de les 9.00 hores d'aquest dimarts.

Referent a l'agenda macroeconòmica, aquest dimarts ha destacat que la taxa d'inflació de l'eurozona s'ha situat l'abril en el 2,4% interanual, en línia amb la pujada dels preus observada al març, segons la dada preliminar per l'oficina comunitària d'estadística, Eurostat, mentre que la subjacent s'ha moderat menys del previst, fins al 2,7%.

En aquesta línia, els analistes de Renda 4 apuntaven aquest matí que l'objectiu d'inflació del 2%, que busquen els bancs centrals, tindrà "sotragades" i que costarà recórrer "l'última milla".

Tanmateix, no creuen que es modifiquin les expectatives d'una primera baixada de tipus, de 25 punts bàsics, per part del Banc Central Europeu (BCE) el proper 6 de juny, encara que a partir d'aquesta primera retallada, seran les dades i el camí que prengui la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) els que determinaran la quantia de la baixada total el 2024.

De moment, Renda 4 manté la seva expectativa de quatre retallades del BCE davant els tres que espera el mercat, mentre que demà es donarà a conèixer el resultat de la reunió de política monetària de la Fed que ha començat avui mateix.

Així mateix, aquest dimarts s'ha publicat que el Producte Interior Brut (PIB) de l'eurozona va créixer a un ritme del 0,3% en el primer trimestre de 2024, el que va permetre a la regió deixar enrere la recessió, després de la contracció del 0,1% en els dos últims trimestres de 2023, segons la dada preliminar publicada aquest dimarts per Eurostat.

També s'ha conegut que l'economia espanyola va créixer un 0,7% en el primer trimestre de l'any, el mateix que en el trimestre anterior, i va accelerar tres dècimes el seu avenç interanual, fins al 2,4%.

Per la seva part, l'economia alemanya va aconseguir esquivar l'entrada en recessió tècnica en el primer trimestre de 2024, quan el producte interior brut (PIB) de la 'locomotora europea' va créixer un 0,2%, després de la contracció del 0,5% de l'últim trimestre de 2023, la dada d'activitat del qual ha estat revisada a la baixa des del -0,3% per l'Oficina Federal d'Estadística (Destatis).

Els retrocessos han estat el denominador comú a Europa, tant en la jornada -encara que cap no ha igualat Madrid- com el mes d'abril: París ha retrocedit a l'abril un 2,69%; Milà un 2,89% i Frankfurt un 3,03%. L'excepció l'ha marcat Londres amb una pujada mensual d'un 2,54%.

Així mateix, el barril de Brent cotitzava amb un ascens de l'1% el mes, fins als 87,85 dòlars -ha arribat a superar els 90 dòlars pel conflicte entre Israel i l'Iran-, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) se situava en 81,76 dòlars, un 0,8% menys en comparació amb el tancament de març.

Al mercat de deute, el rendiment del bo espanyol amb venciment a 10 anys ha tancat l'abril en el 3,348%, mentre que la prima de risc davant el deute alemany s'ha col·locat en els 76,5 punts.

Al mercat de divises, l'euro es depreciava un 1% l'abril davant el dòlar per la divergència de perspectives entre Fed i BCE, fins a assolir un tipus de canvi d'1,068 'bitllets verds' per cada unitat de la divisa comunitària.

L'unça d'or troy avançava un 3% l'abril, entorn dels 2.300 dòlars, si bé ha arribat a cotitzar en màxims històrics per sobre dels 2.400 dòlars; del seu costat, el bitcoin cau un 15% el mes, fins a situar-se en 60.300 dòlars per unida.