L'Ibex 35 ha tancat la primera setmana de març a la baixa, amb una caiguda del 0,67% respecte al divendres anterior, després d'unes jornades marcades per les temptatives de guerra comercial per part dels Estats Units i la baixada de tipus per part del Banc Central Europeu (BCE). En la sessió d'aquest divendres, el selectiu ha aconseguit una revalorització del 0,21%, fins a situar-se en els 13.262,3 enters. De fet, acumula ja tres sessions en la cota dels 13.200 punts.

L'analista de XTB, Manuel Pinto, esmenta els anuncis que s'han realitzat aquesta setmana des d'Europa per reduir la seva dependència cap als Estats Units a través d'inversió i endeutament "provocant moviments històrics als mercats financers", informa EP. Així, els bons europeus s'han disparat, mentre que l'euro ha aconseguit apreciar-se més d'un 4,5% en el seu encreuament davant el dòlar aquesta setmana, registrant el seu augment setmanal més gran des de 2009.

També destaca la decisió d'aquest dijous passat del BCE, que va reduir els tipus d'interès al 2,5%, però ha advertit d'una possible desacceleració en el ritme de retallades per al futur. "Després de la decisió del BCE i el pla d'estímul d'Alemanya, els inversors ara estan descomptant que només hi haurà una retallada en el que queda d'any, davant els dos de fa una setmana," explica Pinto.

Empreses

A Espanya, l'Ibex ha estat llastat per les empreses amb més nivells d'endeutament davant de l'"impuls" dels bons, igual com les empreses turístiques o de consum discrecional davant dels dubtes sobre l'impacte dels aranzels anunciats pels EUA Pel costat de les pujades, Pinto ressalta el comportament d'Indra en un context en el qual Europa ha anunciat una despesa més gran en Defensa, la qual cosa pot generar "abundants contractes" per a les empreses del ram europees. També ha pujat "amb força" ArcelorMittal davant de la possibilitat que el president dels EUA, Donald Trump, decideixi ajornar els aranzels als automòbils, sector clau en els seus beneficis.

Finalment, el sector bancari de l'Ibex 35 ha ajudat a compensar part de les caigudes d'altres empreses per la possibilitat d'uns tipus més alts de l'esperat durant més temps i per l'expectativa de creixement econòmic a Europa gràcies a la inversió més gran esperada. Quant a la resta d'índexs europeus, l'analista de XTB assenyala que estan millorant el seu comportament davant els selectius nord-americans, que mostren "símptomes d'esgotament" davant de la debilitat econòmica i els dubtes en les empreses tecnològiques.

De fet, assenyala que els índexs de Wall Street han tingut caigudes properes al 10% des dels seus màxims, registrats fa unes setmanes. Lideren les caigudes les companyies de tecnologia i de consum discrecional. De fons, les dades que es van coneixent sobre l'economia nord-americana continuen sembrant "molts dubtes" als mercats. Aquesta setmana s'han conegut dades d'ocupació pitjor de l'esperat pel mercat, encara que els inversors es debaten sobre si pesa més el deteriorament econòmic o la possibilitat de més retallades de tipus per part de la Reserva Federal (Fed). "El pròxim informe és el que realment preocupa, ja que molts dels acomiadaments de les últimes setmanes no van entrar a l'enquesta actual", afirma Pinto.

Valors

Tornant a l'Ibex-35, les revaloritzacions més grans se les han anotat Enagás (+2,75%), Aena (+2,55%), Colonial (+2,10%), Endesa (+2,10%), Fluidra (+2,08%), Cellnex (+2,02%), Merlin (+1,67%) i Iberdrola (+1,53%). Pel costat contrari, els descensos més importants han estat per a dos dels valors que han pujat més durant la setmana: ArcelorMittal ha perdut avui un 5,16%, seguit per Indra (-3,93%), Grifols (-2,25%), ACS (-2,06%), IAG (-1,66%) i Solaria (-1,64%).

Les principals Borses europees han tancat amb pèrdues: Frankfurt ha caigut un 1,75%; París, un 0,94%; Milà, un 0,48%; i Londres, un 0,03%. D'altra banda, el preu del barril de petroli de qualitat Brent, referència per al Vell Continent, se situava en 70,28 dòlars, un 1,21% més, mentre que la Texas pujava un 0,99%, fins als 67,02 dòlars.

Al mercat de les divises, la cotització de l'euro davant el dòlar es col·locava en 1,0863 'bitllets verds', un 0,72% més que en la vigília, en tant que al mercat de deute, l'interès exigit al bo a 10 anys pujava lleugerament fins al 3,493%, amb la prima de risc respecte al bo alemany en els 61 punts.

Bitcoin ha viscut aquesta setmana una muntanya russa, malgrat el suport incondicional llançat pel president dels EUA, Donald Trump, a les criptomonedes, amb una cimera a Washington aquest mateix divendres. La setmana passada tancava amb una desfeta monumental, fins a col·locar bitcoín a punt de perdre els 80.000 dòlars. El dilluns 3 semblava voler remuntar, tocant al tancament, els 92.841 dòlars, un preu efímer marcat per dents de serra: dimarts perdia 10.000 dòlars -en va tancar 83.518-; dimecres, en va pujar 90.649; dijous se n'anava a 89.970 dòlars i a mitja tarda d'aquest divendres s'intercanvia a 87.653 dòlars.