L'Ibex-35 ha perdut aquest dilluns un 0,86% i la cota dels 17.000 punts en una jornada marcada per la por a una crisi energètica, després que el petroli es disparés per sobre dels 100 dòlars. No obstant això, al llarg de la jornada borsària, l'indicador ha suavitzat les caigudes al tancament després d'obrir la setmana amb retrocessos superiors al 3% amb el preu del cru al voltant dels 120 dòlars, davant els dubtes sobre la durada del conflicte a l'Orient Mitjà.
Així, al final de la sessió, el selectiu espanyol ha retrocedit 146,2 punts fins a tancar en els 16.928,2 punts. Des de principi d'any, acumula unes pèrdues del 2,19%.
La borsa espanyola ha seguit la tònica generalitzada amb descensos a totes les places europees. No obstant això, s'ha fet un lleu gir -l'Ibex-35 inclòs- gràcies a l'anunci del president francès, Emmanuel Macron, sobre una reunió extraordinària dels ministres d'Energia del G7 aquest dimarts per obrir plenament l'estret d'Ormuz. Amb la declaració de Macron, el barril de Brent, de referència a Europa, cotitza en uns 100 dòlars.
El cru del mar del Nord, de referència a Europa, va arribar a assolir més de 118 dòlars al llarg de la sessió al mercat de futurs de Londres, amb nivells no vistos des del 2022, després de la invasió russa i l'inici de la guerra a Ucraïna, però amb el pas de les hores va perdre impuls i poc abans de les 16:00 GMT es negociava a 98,90 dòlars.
El Brent va reaccionar lleugerament a la baixa després de la trobada mantinguda pels ministres de Finances dels països del G7, en què es van mostrar disposats a adoptar "totes les mesures necessàries", fins i tot recórrer a les reserves estratègiques, per estabilitzar el mercat. En aquest moment, l'or negre se situa un 6,59 % o 6,11 dòlars més alt en comparació al tancament de divendres a l'Intercontinental Exchange (ICE) de Londres, quan va acabar en 92,69 dòlars.
Cotitzades a la baixa
Al mercat espanyol, al tancament, gairebé tots els valors van saldar la jornada en negatiu. En aquest context de volatilitat, només vuit dels 35 valors de l'Ibex-35 van concloure en verd després del toc de campana. Entre aquests encapçalen les pujades Banc Sabadell (+1,1%), Endesa (+1,02%), Repsol (+1,01%), CaixaBank (+0,83%), Bankinter (+0,79) i ACS (+0,78%). En les altres dues, Unicaja i Indra, l'alça va ser mínima. Per contra, entre les majors caigudes de la resta de companyies es troben Fluidra (-5,08%), ArcelorMittal (-3,9%), Merlin (-3,59%), Acerinox (-2,42%) i Telefónica (-2,40%). També Inditex, el 2,08%; Santander, l'1,18%; BBVA, el 0,82%; i Iberdrola, el 0,49%
També ha contribuït a la lleu recuperació l'obertura de Wall Street, en negatiu, però sense una gran caiguda. Wall Street va obrir aquest dilluns en vermell i el petroli intermedi de Texas es disparava un 10 %, cosa que va fer augmentar el temor entre els inversors que els EUA entrin en una estanflació. Deu minuts després de l'obertura del parquet novaiorquès, el Dow Jones d'Industrials baixava un 1,33%, fins als 46.870 punts; el selectiu S&P 500 baixava un 1,24%, fins a les 6.656 unitats; i el tecnològic Nasdaq perdia un 1,18%, fins a les 22.122.
Mentrestant, el petroli intermedi de Texas (WTI, per les seves sigles en anglès) pujava un 10%, fins a 100,20 dòlars el barril, amb els operadors preparant-se per a les conseqüències econòmiques de la guerra amb l'Iran per part dels EUA i Israel.
Europa, amb descensos
En l'àmbit europeu, els índexs del Vell Continent també han corregit, tot i que de manera desigual. Això sí, només el CAC-40 francès ho fa pitjor que el selectiu espanyol (-1,04%). Per la seva banda, Londres s'ha deixat un 0,2%; Milà, un 0,38%; i Frankfurt, un 0,83%.
"El conflicte amb l'Iran ha desencadenat una reacció clàssica d'aversió al risc, amb els inversors revertint les operacions que havien estat populars a principis d'aquest any i rotant cap a accions defensives i cobertures contra la inflació", ha explicat l'analista de Generali Investments, Vladimir Oleinikov, en declaracions a Europa Press.
Així mateix, els experts anticipen que les caigudes als parquets estaran supeditades a la durabilitat de l'enfrontament al Pròxim Orient. En aquesta línia, des de Bankinter argumenten que "sembla raonable que el conflicte a l'Iran s'estengui, en el pitjor dels escenaris, alguna setmana més, però no mesos i, molt menys, un enquistament a l'estil Rússia/Ucraïna. Entre altres coses, per les conseqüències pràctiques per a la política interna dels EUA".
Davant el risc geopolític, els inversors reorienten el seu capital cap a instruments financers considerats més segurs. "El dòlar s'ha consolidat com l'actiu refugi per excel·lència gràcies a la seva profunda liquiditat, alhora que s'ha vist reforçat pel repunt dels preus del petroli -els Estats Units és actualment un exportador net d'energia-", exposen des de la fintech Ebury., la divisa nord-americana s'apreciava un 0,20% enfront de l'euro, fins a negociar-se a un tipus de canvi d'1,1594 'bitllets verds' per cada euro al tancament dels mercats de renda variable europeus.
L'or i el bitcoin, altres dos valors de protecció, cotitzaven: el primer per sobre dels 5.000 dòlars l'unça i el segon prop dels 69.000 dòlars.