Aquesta setmana han arribat alguns dels nous models, concretament els d’Anthropic. D’aquí a finals d’estiu veurem tota una successió d’anuncis de novetats, no només de models sinó també d’agents, de models de negoci i fins i tot de nous actors. El sector està en transició cap a models propietaris – cal pagar la festa i la despesa és molt gran. Els xinesos ja han assolit un posicionament important en l’esfera internacional i, per tant, el codi obert ha deixat de tenir gaire sentit per ells.

Els models de negoci també estan canviant. Tenim models que ja no van dirigits al gran públic sinó a empreses especialitzades per a tasques concretes. Abans això se centrava en el desenvolupament de programari. Aquesta setmana ha aparegut Mythos, el nou model d’Anthropic, i el projecte Glasswing, dirigit a la ciberseguretat i només disponible per a clients seleccionats. Són el primer exponent de models superpotents que requereixen molta computació, però que poden arribar a fer coses que no podíem ni imaginar fa només uns mesos. Aquest model ha trobat vulnerabilitats importants que feia 27 anys que estaven obertes. OpenAI ja comercialitza una versió semblant dels seus.

També canvien els actors. Anthropic ja ha assolit nivells d’ingressos comparables als d’OpenAI i sembla que Meta i altres es queden enrere. El B2C dona pas al B2B, amb models especialitzats i models de negoci més tradicionals. D’aquí a poc apareixerà DeepSeek v4, un model entrenat i que funciona amb xips xinesos. Un altre canvi important. No és tan bo com els americans, però pràcticament tan bo i enormement més barat. Però el canvi més important que veiem són els agents. Ja fa temps que hi són. Ara tant Perplexity com Anthropic com OpenAI ja disposen d’agents que poden interactuar amb els nostres ordinadors i el món real. En queda molt poc perquè gestionin el nostre correu, ens informin de les notícies, participin en grups de WhatsApp i resolguin la burocràcia inescrutable per nosaltres (això trigarà més, amb superintel·ligència no n’hi ha prou per aconseguir-ho).

Anthropic Claude Opus 4.7

Anthropic ha anunciat el llançament de Claude Opus 4.7, una nova versió del seu model d’intel·ligència artificial que fa un salt notable en capacitats, especialment en programació avançada i tasques complexes. Segons la companyia, el sistema és capaç d’afrontar treballs que fins ara requerien supervisió constant. Una de les principals millores és la seva capacitat per gestionar tasques llargues i complexes de manera autònoma, mantenint la coherència al llarg del procés. A més, el model pot verificar els seus propis resultats abans de donar-los per bons, fet que incrementa la seva fiabilitat en entorns professionals. Claude Opus 4.7 també incorpora avenços en l’àmbit multimodal. Pot analitzar imatges amb molta més resolució que versions anteriors, cosa que obre la porta a nous usos, com la interpretació de gràfics complexos o la lectura de captures de pantalla detallades. Paral·lelament, millora la qualitat dels continguts generats en tasques com presentacions, informes o interfícies digitals.

En proves internes i amb usuaris avançats, el model ha mostrat un rendiment superior en àmbits com les finances o el treball legal, amb anàlisis més rigoroses i millor integració de diferents tasques. També destaca per una millor gestió de la memòria en projectes llargs, recordant informació rellevant entre sessions. Pel que fa a la seguretat, Anthropic ha reforçat els mecanismes de control, especialment en usos vinculats a la ciberseguretat. El sistema pot detectar i bloquejar sol·licituds potencialment perilloses, mentre que professionals acreditats poden accedir-hi a través d’un programa específic per a investigació i proves. El model ja està disponible a través de la seva API i en plataformes com Amazon Bedrock o Google Cloud, amb el mateix preu que la versió anterior. Amb aquest llançament, Anthropic consolida la seva posició en la competició global per desenvolupar models d’IA més autònoms, fiables i capaços d’assumir tasques d’alt valor afegit.

Anthropic prepara una eina d’IA per crear webs i presentacions i sacseja el sector

Anthropic es prepara per llançar no només el seu nou model Claude Opus 4.7, sinó també una nova eina d’intel·ligència artificial capaç de generar webs, presentacions i altres productes digitals a partir d’instruccions en llenguatge natural. Segons diverses informacions, aquesta eina estarà pensada tant per a usuaris tècnics com no tècnics, i permetrà crear des de pàgines d'aterratge fins a presentacions completes amb només descriure el que es vol. El llançament podria produir-se en els pròxims dies. L’impacte potencial ja s’ha deixat notar als mercats: empreses com Adobe, Wix o Figma han registrat caigudes superiors al 2% després de conèixer-se la notícia. També podria afectar empreses emergents especialitzades com Gamma o solucions emergents de disseny amb IA. El moviment confirma la tendència del sector cap a eines cada cop més automatitzades que simplifiquen la creació digital, reduint la necessitat de coneixements tècnics.

OpenAI entra en la biomedicina amb GPT-Rosalind mentre la IA s’expandeix a nous sectors clau

OpenAI ha presentat GPT-Rosalind, una nova família de models d’intel·ligència artificial orientats a la recerca en ciències de la vida, en un moviment que consolida l’expansió de la IA cap a sectors d’alt valor com la salut i la biotecnologia. El model està dissenyat per ajudar investigadors en camps com la genòmica, la bioquímica o l’anàlisi de proteïnes, àmbits cada cop més dependents de grans volums de dades. Segons la companyia, l’objectiu és accelerar processos com el descobriment de fàrmacs, que actualment poden trigar entre 10 i 15 anys i tenen una taxa d’èxit molt baixa: només 1 de cada 10 medicaments en assaig clínic acaba aprovant-se. GPT-Rosalind no substitueix els científics, però sí que pretén reduir el temps dedicat a tasques analítiques complexes, ajudant a sintetitzar evidència, generar hipòtesis i millorar la presa de decisions. OpenAI insisteix que els experts continuen sent imprescindibles en la validació final dels resultats.

El model, batejat en honor a la científica Rosalind Franklin, s’està desplegant de manera limitada a través d’un programa d’accés restringit per a organitzacions com Amgen, Moderna o l’Allen Institute, amb controls estrictes de seguretat per evitar usos indeguts, especialment en àmbits sensibles com la biologia. Tot i el potencial, el sector encara és en una fase inicial: cap medicament dissenyat íntegrament amb IA ha superat encara els assaigs clínics més avançats. A més, diversos experts alerten del risc que aquestes tecnologies puguin ser utilitzades per desenvolupar agents biològics perillosos. Amb aquest llançament, OpenAI reforça una tendència creixent: el desenvolupament de models especialitzats per sectors concrets. Si aquests sistemes compleixen les expectatives, la IA podria transformar profundament la recerca científica i accelerar l’arribada de nous tractaments per a milions de persones.

OpenAI 5.4 Cyber

OpenAI ha anunciat el llançament restringit de GPT-5.4-Cyber, un nou model d’intel·ligència artificial dissenyat per detectar vulnerabilitats en programari. La companyia segueix així una estratègia similar a la d’Anthropic, que recentment també ha limitat l’accés als seus models més avançats en ciberseguretat. Inicialment, la tecnologia només estarà disponible per a centenars d’organitzacions dins d’un programa de Trusted Access, amb l’objectiu d’ampliar progressivament l’accés a milers de socis. OpenAI defensa que aquesta distribució controlada permet maximitzar els usos defensius —com la protecció d’infraestructures crítiques— mentre es minimitzen els riscos d’ús maliciós.

Aquest tipus d’IA, capaç de detectar errors i punts febles en sistemes informàtics, pot ser utilitzat tant per reforçar la seguretat com per atacar sistemes, fet que ha obert un debat dins la comunitat experta. Alguns especialistes consideren que restringir-ne l’accés pot deixar massa actors sense eines per defensar-se. El moviment s’emmarca en una tendència creixent: els grans laboratoris d’IA estan optant per desplegaments selectius de les seves tecnologies més potents, especialment en àmbits sensibles com la ciberseguretat o la biologia. En paral·lel, OpenAI continua expandint-se cap a altres sectors estratègics, com les ciències de la vida amb models com GPT-Rosalind, mentre el conjunt del sector accelera cap a una nova generació d’IA més especialitzada, autònoma i amb un impacte creixent en l’economia i la seguretat global.

Nova onada d’acomiadaments tecnològics: la IA accelera el reajustament del sector

Les grans tecnològiques intensifiquen els acomiadaments en una nova fase de reestructuració marcada per la intel·ligència artificial i la pressió per millorar la rendibilitat. L’últim cas és Snap, que ha anunciat la sortida d’uns 1.000 treballadors (el 16% de la plantilla) amb l’objectiu de reduir costos i guanyar eficiència. Però el moviment forma part d’una tendència molt més àmplia. Meta estudia retallar fins a un 20% de la seva plantilla —entre 15.000 i 16.000 empleats d’un total d’uns 79.000— per compensar la forta inversió en infraestructures d’IA. Amazon també continua ajustant l’organització. Després d’una primera onada de 14.000 acomiadaments el 2025 i d’un altre gran tall de 16.000 treballadors a inicis de 2026, la companyia manté el procés de reducció de costos i simplificació interna.

El cas més dràstic fora del sector purament digital és el de Nokia, que ha anunciat fins a 14.000 acomiadaments dins d’un pla global per adaptar-se a la caiguda de la demanda en infraestructures de telecomunicacions. En conjunt, el sector viu una autèntica reconfiguració: només el 2026 ja s’han superat els 90.000 llocs de treball afectats per retallades tecnològiques. Les empreses aposten per estructures més lleugeres i equips més petits, aprofitant la IA per automatitzar tasques i augmentar la productivitat. Més que una crisi puntual, els acomiadaments reflecteixen un canvi estructural: la transició cap a un model empresarial amb menys treballadors, més automatització i una dependència creixent de la intel·ligència artificial.

OpenAI impulsa una nova generació d’agents d’IA amb més autonomia i control

OpenAI ha presentat una actualització important del seu Agents SDK, una eina pensada perquè els desenvolupadors puguin crear agents d’intel·ligència artificial més útils i capaços de treballar de manera autònoma en entorns reals. La principal novetat és que aquests agents poden operar dins d’un sandbox, un espai controlat on poden llegir i escriure fitxers, executar codi i utilitzar eines de manera segura. Això permet que afrontin tasques complexes i de llarga durada, com analitzar documents o automatitzar processos empresarials, sense posar en risc dades delicades. El nou sistema també incorpora millores clau en la manera com els agents treballen: tenen memòria configurable, poden coordinar múltiples eines i s’adapten millor al funcionament dels models d’IA més avançats. L’objectiu és reduir la distància entre prototips i aplicacions reals, un dels grans reptes actuals en el desenvolupament d’IA.

Segons OpenAI, aquesta infraestructura resol limitacions habituals: els frameworks genèrics no aprofiten tot el potencial dels models, mentre que altres solucions són massa rígides o poc transparents. Amb aquesta proposta, es busca combinar flexibilitat i control. L’empresa també posa èmfasi en la seguretat i l’escalabilitat. Separar l’entorn d’execució del sistema principal permet protegir credencials, recuperar tasques en cas de fallada i distribuir el treball entre diferents entorns per guanyar eficiència. Amb aquest moviment, OpenAI reforça la seva aposta per agents d’IA cada cop més autònoms, una tecnologia que es perfila com una de les claus en la pròxima onada de transformació digital.

OpenAI farà anuncis 'pay-per-click'

OpenAI es prepara per fer un nou pas en el negoci de la publicitat dins de ChatGPT. Segons The Information, la companyia ha explicat a alguns anunciants que, en els pròxims dies, els permetrà contractar campanyes amb un model de pagament per clic, és a dir, abonant només quan l’usuari interactuï amb l’anunci. Fins ara, el sistema publicitari es basava sobretot en el nombre de visualitzacions, però el nou model acosta OpenAI a les eines habituals de grans plataformes com Google i Meta, que ofereixen més mètriques de rendiment i més control sobre els resultats de les campanyes. La companyia també estudia formats orientats a la conversió, pensats perquè l’usuari faci una acció concreta, com ara una compra. Encara no queda clar quan es desplegaran aquestes funcionalitats, però el moviment indica que OpenAI vol convertir ChatGPT en una plataforma publicitària molt més completa.

L’aposta és especialment rellevant perquè el grup s’ha fixat objectius molt ambiciosos. Segons la mateixa informació, OpenAI va presentar als inversors previsions d’uns 2.400 milions de dòlars d’ingressos publicitaris aquest any i d’11.000 milions el 2027. Si assolís aquesta xifra, superaria clarament negocis publicitaris consolidats com els de Snap o Pinterest. En el fons, el missatge és clar: OpenAI no només vol liderar la cursa de la IA generativa, sinó també convertir ChatGPT en un gran aparador comercial amb capacitat de competir directament amb els gegants tradicionals de la publicitat digital. Google porta els skills d’IA a Chrome per convertir prompts en eines d’un clic. Google ha anunciat una nova funció per a Chrome que permet guardar prompts d’intel·ligència artificial com a skills, és a dir, petites eines reutilitzables que es poden activar amb un sol clic mentre es navega.

La novetat vol resoldre un problema habitual: repetir una mateixa instrucció cada vegada que l’usuari visita una pàgina diferent. Amb aquest sistema, si algú crea un prompt útil —per exemple, comparar productes, resumir documents llargs o adaptar receptes— el podrà desar i reutilitzar després directament des de Gemini a Chrome. A més, Google també llança una biblioteca de skills ja preparats per a usos comuns, que els usuaris poden adoptar, modificar i personalitzar. Entre els exemples hi ha especificacions de productes, analitzar ingredients o extreure informació important de textos extensos. La companyia subratlla que aquestes eines mantenen les mateixes proteccions de seguretat i privacitat que Gemini a Chrome, i que certes accions sensibles, com enviar un correu o afegir un esdeveniment al calendari, continuaran requerint confirmació. La funció comença a desplegar-se a la versió d’escriptori de Chrome i reforça l’estratègia de Google de convertir el navegador en un espai cada cop més integrat amb assistents d’IA.

Recerca IA

TabICLv2: A better, faster, scalable, and open tabular foundation model-AI Lab: INRIA
Els models d’intel·ligència artificial especialitzats en dades tabulars —com les que utilitzen empreses i analistes— viuen un salt important. Un nou sistema, anomenat TabICLv2, ha aconseguit superar els models tradicionals com els arbres de decisió avançats (gradient boosting), que fins ara dominaven aquest camp. La clau del progrés és l’ús de tècniques d’“aprenentatge en context”, que permeten al model adaptar-se a noves dades sense necessitat d’un entrenament específic per a cada cas. Això el fa més flexible i potent per a tasques com predicció de vendes, risc financer o anàlisi de clients.

El nou model destaca per tres innovacions: un sistema avançat per generar dades sintètiques durant l’entrenament, millores en l’arquitectura que permeten treballar amb conjunts de dades molt grans, i nous mètodes d’optimització que augmenten l’eficiència. En proves estàndard del sector, TabICLv2 ha superat l’estat de l’art fins i tot sense ajustos addicionals, i és capaç de gestionar bases de dades de gran escala amb menys recursos i més velocitat. Aquest avenç apunta a un canvi rellevant: la IA generalista comença a desplaçar els models estadístics clàssics també en l’àmbit empresarial, obrint la porta a eines més potents i fàcils d’aplicar en anàlisi de dades.

Toward Autonomous Long-Horizon Engineering for ML Research-AI Lab: Renmin University (Xina)
La recerca en intel·ligència artificial fa un pas més cap a l’autonomia amb AiScientist, un nou sistema dissenyat per executar projectes complets d’enginyeria en machine learning sense intervenció constant humana. El principal repte fins ara era gestionar tasques llargues i complexes —que poden durar hores o dies— com entendre un problema, preparar dades, programar, experimentar i corregir errors. AiScientist aborda aquesta dificultat combinant coordinació estructurada i memòria persistent, dues peces clau per mantenir el progrés al llarg del temps.

El sistema funciona amb una arquitectura jeràrquica: un agent principal supervisa el procés global, mentre agents especialitzats s’encarreguen de tasques concretes. A diferència d’altres enfocaments, aquests agents no depenen de la conversa, com que treballen sobre un espai compartit de fitxers on es guarden plans, codi i resultats, cosa que garanteix continuïtat i coherència. Els resultats mostren millores significatives respecte als sistemes anteriors en proves estàndard de recerca en IA, reforçant la idea que el futur d’aquests agents no depèn només de models més potents, sinó de com s’organitzen i gestionen el treball. Aquest avenç apunta cap a una nova generació d’assistents capaços de desenvolupar investigació complexa amb una supervisió mínima, accelerant el ritme de la innovació científica.

Claude Mythos – System Card-AI Lab: Anthropic
Claude Mythos Preview, el model més avançat d’Anthropic, representa un salt qualitatiu en capacitats d’IA, especialment en ciberseguretat i enginyeria de programari. Aquesta potència ha portat la companyia a limitar-ne l’accés només a socis de confiança i per a usos defensius. Les avaluacions internes indiquen que el model és altament alineat i estable en el seu comportament, però també apunten a nous riscos. En tasques complexes i autònomes, podria prendre decisions imprudents o potencialment destructives, fet que obliga a extremar les precaucions. Anthropic considera que, abans d’un desplegament més ampli, cal millorar els mecanismes de control i seguretat. El cas reforça la idea que els avenços en IA no només depenen de més capacitat, sinó també de garantir que aquests sistemes siguin segurs i governables.

How Well Do Agentic Skills Work in the Wild: Benchmarking LLM Skill Usage in Realistic Settings-AI Lab: UC Santa Barbara, MIT-CSAIL, MIT-IBM Watson AI Lab
Les anomenades skills —coneixements o instruccions reutilitzables que amplien les capacitats dels agents basats en grans models de llenguatge— s’han convertit en una peça clau del nou ecosistema d’IA. Però un nou estudi adverteix que el seu rendiment real encara és molt més limitat del que sovint es presenta. La recerca analitza per primera vegada què passa quan aquests agents han de buscar i triar per si mateixos les skills adequades dins d’un gran repositori de 34.000 opcions reals, en comptes de rebre instruccions perfectament preparades per a cada tasca. El resultat és clar: a mesura que l’entorn s’assembla més al món real, els avantatges de les skills es van reduint fins a apropar-se als resultats d’un agent que no en fa servir cap.

L’estudi mostra, però, que encara hi ha marge de millora. Quan les skills recuperades són relativament rellevants, es poden refinar i adaptar a la consulta concreta, i això permet recuperar una part important del rendiment perdut. En una de les proves, aquesta combinació de cerca i refinament va millorar de manera notable els resultats d’un model avançat. La conclusió és ambivalent: les skills continuen sent una via prometedora per fer agents més útils i especialitzats, però el seu valor depèn molt de la capacitat de trobar-les i ajustar-les bé. En altres paraules, el problema no és només tenir coneixement reutilitzable, sinó saber localitzar-lo i adaptar-lo en cada context.

Com la IA ens canviarà la vida

Els models de Boston Dynamics
Boston Dynamics va ser el pioner en robots humanoides. Ara, propietat de Hyundai, els ha posat a treballar. Juntament amb els Optimus de Tesla, són possiblement els més avançats del món.

 

 

Cent anys donen per molt!
Molt sovint infravalorem el que es pot fer en 100 anys. Això és especialment visible a la Xina: aquesta és la transformació de Chongqing.

Robots de repartiment
Els robots que reparteixen menjar i compres comencen a ser una cosa “normal” a la Xina.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Pukecast (@pukecastclips)

A Noruega ja tenen autobusos autoconduïts
Noruega ja està fent proves d’autobusos autoconduïts i comença el desplegament aquest mateix mes de març.

Altres notícies

-Allbirds, sí, la marca de sabatilles que estava de moda abans-d'ahir, es va vendre per $39M i ara ha fet un pivot... com a empresa proveïdora de xips d’IA, fent leasing i renting de GPU, sí.
-TSMC espera créixer més d’un 30% aquest any.
-Anthropic ha deixat el board de Figma. Tant Anthropic com OpenAI estan construint eines de disseny d’IA que els permetran fer apps, web apps, imatge i PowerPoints i seran competència directa de Figma.
-ByteDance ha llançat Seedance 2 – la seva eina per generar vídeos – a tot el món excepte els Estats Units.
-OpenAI gastarà més de $20B en Cerebras per fer servir els seus servidors amb els seus nous xips.
-Gemini ja té una app nativa per als Macs.
-Google ha llançat Gemini 3.1 Flash TTS per a text-to-speech, un model molt més expressiu i controlable.