L'Ibex-35 ha tancat la sessió d'aquest dilluns amb una pujada del 0,73%, la qual cosa ha suposat recuperar uns 100 punts i acabar la jornada en 14.074,8 punts. Mentre que el sector financer ha liderat les pujades, les energètiques han caigut de forma generalitzada.

IAG ha volat per sobre de la resta de valors i ha pujat un 2,82%. A menys altura s'han situat Unicaja (+2,48%), Banc Santander (+2,38%), Banc Sabadell (+2,12%), BBVA (+1,82%), ArcelorMittal (+1,65%), CaixaBank (+1,44%) i Bankinter (+1,29%).

Del costat contrari s'han situat Solaria (-2,87%), Puig Brands (-2,79%), Endesa (-2,33%), Rovi (-2,22%), Enagás (-1,57%), Cellnex (-1,41%), Acciona (-1,12%) i Iberdrola (-1,07%).

L'atenció dels inversors està pendent de les negociacions sobre els aranzels entre els EUA i els seus principals socis comercials.

En concret, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb la imposició d'un aranzel del 10% addicional a qualsevol país que s'alineï amb el que ha qualificat de "polítiques anti nord-americanes" dels Brics, els líders reunits aquest diumenge de les quals a Rio de Janeiro (Brasil) han condemnat les sancions i els aranzels fets servir com a eina política.

Trump ha anunciat a més que enviarà cartes "aranzelàries" a diversos països a partir d'aquest dilluns, 7 de juliol, tot just 48 hores abans que acabi la pròrroga de 90 dies dels anomenats gravàmens "recíprocs" establerta pel seu Govern abans d'arribar a acords comercials.

Per la seva part, el secretari de Comerç nord-americà, Howard Lutnick, ha confirmat que els aranzels per país entraran en vigor el pròxim 1 d'agost, en la qual cosa ha semblat un respir per als socis dels Estats Units. "Els aranzels entren en vigor l'1 d'agost, però el president està establint les tarifes i els acords en aquest moment", ha assenyalat en presència de Trump.

Del seu costat, el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, ha assegurat que es faran públics acords comercials "en les pròximes 48 hores".

D'altra banda, aquest cap de setmana l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i altres països associats van acordar augmentar la producció de petroli a 548.000 barrils diaris per al mes d'agost, la qual cosa suposa accelerar aquest increment respecte als mesos passats en què havien fixat augments de 411.000 barrils al dia.

En l'àmbit macro, el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, ha retirat la seva candidatura a presidir l'Eurogrup, el fòrum de ministres d'Economia i Finances de l'eurozona.

La resta de les principals borses europees també han tancat dilluns en positiu, tret de Londres, que ha caigut un 0,19%. París ha pujat un 0,35%; Frankfurt, un 1,20%; i Milà, un 0,74%.

El barril de Brent cotitzava en els 69,09 dòlars al tancament de la sessió europea, un 1,17% més, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) assolia els 67,51 dòlars, un 0,76% més.

Al mercat de deute, el rendiment del bo sobirà espanyol amb venciment a 10 anys s'ha situat en el 3,262%, per sobre del 3,223% registrat al tancament de divendres. D'aquesta forma, la prima de risc davant el deute alemany s'ha situat en 61,8 punts bàsics.

Respecte a les divises, l'euro cotitzava al tancament de la sessió borsària europea depreciant-se un 0,39% davant el dòlar, fins a negociar-se a un tipus de canvi d'1,1733 'bitllets verds' per cada unitat de la divisa comunitària.