L'Ibex-35 ha tancat a la setmana amb un descens acumulat d'un 0,43%, fins a situar-se en els 13.850,3 punts, en un període marcat per la reunió de política monetària de la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units i el conflicte obert entre Israel i l'Iran.

El selectiu ha encadenat aquest divendres la seva segona setmana consecutiva de retrocessos, consolidant així la tendència a la baixa que l'allunya dels 14.000 punts, si bé en el còmput total de 2025 s'erigeix com el millor índex borsari d'Europa en ostentar una revalorització acumulada d'un 19,45%.

A més, en el pla particular d'aquest divendres, el principal indicador del mercat espanyol ha registrat un avanç d'un 0,77% malgrat el fenomen de l'anomenada 'quàdruple hora bruixa', esdeveniment que sol causar una elevada volatilitat als mercats. Aquest divendres, per segona vegada des de començament d'any, vencen les opcions i futurs sobre índexs i accions tant a Europa com als Estats Units, fet que desvirtua i condiciona el comportament dels mercats de comptat, augmentant tant els volums de contractació com la volatilitat.

El context ha continuat marcat per l'augment de les tensions al Pròxim Orient. L'Exèrcit d'Israel ha assegurat haver atacat aquest divendres "el centre de gravetat" industrial del Ministeri de Defensa iranià, a Teheran, i la seu d'un organisme dedicat a investigació i desenvolupament del programa nuclear.

Per la seva part, la Casa Blanca ha confirmat que el president Donald Trump prendrà la decisió sobre si intervenir militarment o no a l'Iran "en les dues setmanes vinents" per donar marge a què es duguin a terme negociacions sobre el programa nuclear iranià.

"Potser el TACO trad", la frase encunyada per suggerir que el president Trump sempre s'acovardeix, no s'apliqui només als aranzels", ha valorat  l'analista de mercats Manuel Pinto. Per això, ha argumentat que, si bé a curt termini la volatilitat hauria d'augmentar i les baixades poden ser la tònica habitual dels mercats, la història ha demostrat que els esdeveniments geopolítics d'aquestes característiques s'han acabat convertint en "grans oportunitats d'inversió".

En l'àmbit econòmic, la setmana ha estat protagonitzada pels bancs centrals. La Fed nord-americana ha mantingut els tipus d'interès en el rang objectiu del 4,25% al 4,5%. El seu president, Jerome Powell, va defensar la decisió de mantenir els tipus en anticipar un futur repunt dels preus; amb tot, el banc central ha establert en el dot plot (marc de previsions) que durà a terme dues retallades de quart de punt abans que acabi aquest 2025.

"Ens costa pensar que la Fed pugui retallar tipus al llarg de l'any, encara que esperem que a partir de setembre l'ocupació comenci a donar símptomes de gran debilitat," ha apuntat Pinto en indicar que la primera economia del món ses va apropant a un cicle de lleugera estagflació.

Per la seva part, el Banc d'Anglaterra (BoE) ha mantingut el tipus d'interès de referència per a les seves operacions en el 4,25%; el Banc Nacional de Suïssa (BNS) ha reduït el tipus d'interès de referència en 25 punts bàsics, fins al 0%, mentre que el Norgesbank s'ha decantat també per reduir el tipus d'interès oficial en 25 punts bàsics, passant al 4,25%, en el que ha suposat la primera rebaixa del preu dels diners al país escandinau des de 2020.

Per a Pinto, l'acció futura dels bancs centrals se sustentarà en el comportament del petroli i del gas, que han pujat amb força en els últims dies davant del risc del bloqueig de l'Estret d'Ormuz, l'artèria del comerç energètic: "En cas d'entrar els EUA en guerra, creiem que s'impulsaria el preu del petroli per sobre dels 100 dòlars el barril", ha aventurat.

De moment, al mercat de matèries primeres, el petroli Brent marcava aquest divendres un preu de 76,85 dòlars per barril, amb una pujada del 3,5% respecte a divendres passat; mentre que el West Texas arribava als 75,3 dòlars, un 3,2% més. "De moment el barril s'apropa a poc a poc al nivell dels 80 dòlars; com més temps romangui el preu en aquests nivells, augmentaran les preocupacions sobre els riscos tant per al creixement econòmic com per a la inflació", ha alertat l'especialista en mercats.

Amb el focus posat en l'Ibex-35, Pinto ha explicat que l'índex ha cotitzat sense rumb clar durant la setmana, mentre que la banca ha patit una "muntanya russa": d'una banda, a causa del seu comportament cíclic, s'ha vist llastada per les conseqüències econòmiques que pot tenir el conflicte; tanmateix, la pujada en el preu del petroli genera una expectativa d'una inflació més gran, limitant les futures retallades de tipus per part dels bancs centrals," ha assenyalat Pinto.

Per la seva part, el sector elèctric i energètic ha despuntat en diluir-se les responsabilitats de l'apagada del 28 d'abril passat i en alimentar-se les expectatives de preus més elevats per la tensió geopolítica. En el costat baixista del selectiu, ha exposat Pinto, es troben les empreses lligades al turisme i a Indra, que han patit correccions en aquest últim cas pel rebuig del govern espanyol d'augmentar la despesa en defensa fins als nivells que sol·licita l'OTAN.

En aquest context, en el còmput setmanal de l'Ibex-35, els millors valors han estat Solaria (+8,6%), Repsol (+4,53%), Redeia (+3,38%), Naturgy (+3,02%), Merlín (+2,15%) i Iberdrola (+1,45%).

Del costat contrari, els valors amb pitjor comportament a la setmana han estat Indra (-5,84%), Acciona Energía (-5,33%), Colonial (-3,92%), Amadeus (-3,42%), Fluidra (-3,33%) i Indirex (-3,28%).

Les principals borses europees també han tancat la setmana amb pèrdues: Milà ha restat un 0,53%; Frankfurt un 0,7%; Pariu un 1,24% i Londres un 1,41%.

L'euro es depreciava un 0,18% en la setmana respecte el dòlar, fins a intercanviar-se per 1,1528 'bitllets verds', mentre que el rendiment del bo espanyol a deu anys ha tancat en el 3,213%, amb la prima de risc respecte al bo alemany en els gairebé 70 punts.

L'unça d'or troy s'abaratia un 1,83% en questa setmana i es negociava en els 3.360 dòlars, mentre que el bitcoin es deixava un 1,3% i cotitzava en els 104.000 dòlars.

De cara a la propera vinent, Pinto ha avançat que es coneixeran noves pistes sobre la situació econòmica mundial: "Especialment important seran les dades de PMI a Europa, que ens ajudarà a comprovar si Europa continua patint la incertesa de la guerra aranzelària".