El percentatge d'habitatges de lloguer social a Barcelona, (1,9%), l'àrea metropolitana (1,8%), Catalunya (1,7%) i l'estat espanyol (2%) se situa molt per sota del global europeu del 9%. Aquestes dades són l'eix principal sobre el qual es desenvolupa l'informe "El parc d'habitatge protegit a Barcelona: estoc existent i la seva evolució", que ha elaborat l'Observatori DESC, una plataforma de defensa del dret a l'habitatge, el treball, l'educació, la salut i l'alimentació, i l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB).
En paral·lel a aquesta dada, la quarta edició del Festival Internacional de l’Habitatge Social (ISHF), el congrés internacional del sector més important d'Europa, que s’ha celebrat des de dimecres i fins avui al Palau de Congressos de Barcelona amb 2.000 assistents, també ha posat damunt la taula la mancança de parc públic destinada a escala global. Així doncs, tot aquest parc tan sols representa, en aquests moments, l'11% a tot el conjunt de la Unió Europea, tal com alerta la Federació Europea d'Habitatge Públic, Cooperatiu i Social, i dels seus membres i aliats, presents a 25 països i que abasten 25 milions d'habitatges.
Quines solucions hi ha?
En aquest context, l’ISHF 2023 ha plantejat què poden aprendre els models madurs d’habitatge de models emergents com el de Barcelona, un referent d’innovació en habitatge d'interès per a tothom. Algunes de les iniciatives que poden ajudar a pujar els percentatges citats són la construcció de nous habitatges fins a la mobilització del parc privat cap al lloguer assequible, passant també per l'adquisició d'habitatge per tempteig i retracte en aquells barris més densos, amb processos de gentrificació en marxa i amb menys disponibilitat de sòl.
Barcelona ha passat d'un parc públic municipal de 7.500 habitatges als prop de 12.000, amb 2.000 habitatges més en obres, i 2.000 més que es començaran a construir en el futur immediat. Això vol dir que els anys vinents s'haurà doblat el parc existent. El 80% de tota l'obra nova es destinarà a lloguer social i assequible, mentre que el 20% restant es destinarà a altres fórmules, com ara el cohabitatge o el dret de superfície, que garanteixen la titularitat pública del sòl i la no-privatització.
I també aplicar polítiques innovadores tant a la construcció amb mètodes industrialitzats, com a la promoció delegada, amb fórmules de col·laboració amb el sector privat, com és el cas de l'empresa mixta metropolitana Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), una fórmula amb lucre limitat per al privat i la garantia de la titularitat pública del sòl; i amb el sector social i cooperatiu, com ara el conveni amb entitats sense ànim de lucre (ESAL) per a la construcció d'habitatge cooperatiu i de lloguer social. D'una banda, la previsió és que HMB construeixi 4.500 habitatges, totes de lloguer protegit, la meitat a la ciutat de Barcelona i la meitat a l'àrea metropolitana; de l'altra, el conveni ESAL té un abast de 1.000 habitatges, el 60% de lloguer social i assequible i el 40%, d'habitatge cooperatiu.