Resulta paradoxal que el propi mercat espanyol, BME, llanci pedres al seu propi negoci advertint del continu deteriorament viscut en les dues últimes dècades. Es tracta d'un crit de desesperança llançat a través d'un prolix informe presentat fa uns dies: "Llibre Blanc sobre l'impuls de la competitivitat dels mercats de capitals espanyols". Un missatge que va dirigit al poder polític perquè reverteixi l'empetitiment que viu la Borsa espanyola, causat, en bona mesura, per les decisions en política fiscal i per les nombroses traves burocràtiques que impedeixen el seu desenvolupament davant els seus competidors.
Les dades són concloents. La Borsa espanyola va negociar el 2023 un 68% menys que el 2015, mentre que en l'europeu Euronext (la unió de les borses de França, Holanda, Itàlia, Brussel·les, Irlanda, Portugal, i Noruega) va pujar un 22%. Entre 2013 i 2022, el mercat de valors espanyol mesurat per la capitalització de les seves empreses cotitzades ha perdut rellevància al món (passant de l'1,4% al 0,6% del total) i també a Europa, la seva àrea econòmica de referència (del 3,3% al 3,1%), on els principals mercats comparables de l'eurozona han guanyat pes. A més, Espanya és un dels països les empreses dels quals estan menys representades en Borsa en relació amb el PIB. La capitalització borsària de les mateixes assoleix avui sol el 51% del PIB nacional i en l'últim decenni la seva representativitat ha caigut un 35%.
En paral·lel a aquestes tendències, el pes de les accions cotitzades d'emissors de valors espanyols en la composició dels fons i SICAVs espanyols ha disminuït el 67% des de 2005, presentant el seu nivell més baix en el que va de segle. Aquesta dada també sembla suggerir una falta d'incentius per invertir en accions de companyies espanyoles i que el nombre de companyies s'ha reduït progressivament de forma important en els últims anys. De desembre de 2009 a novembre de 2023 les empreses cotitzades al mercat continu en van passar de 133 a 120, una caiguda del 10%. Així, el capital captat mitjançant sortides a Borsa (a Espanya entre 2020 i 2022 ha caigut a una cinquena part del registrat entre 2014 i 2016, principalment a causa de l'escassetat d'incorporació d'empreses de mida mitjana i alta als mercats públics de valors espanyols.
Però aquesta "jivarització" del mercat espanyol d'accions no només té conseqüències per al propi sector de la inversió. La Borsa és un vehicle important per al finançament flexible de les empreses que permet el seu creixement i expansió. Bona part de la internacionalització dels bancs, Telefónica o les constructores es van basar en les ampliacions de capital que facilita la Borsa. L'informe de BME destaca que "està demostrat que països amb mercats borsaris i de capitals més avançats aconsegueixen crear empreses més potents i economies més consolidades per consolidar internacionalment el seu creixement, el seu benestar i la seva capacitat de negociació", expliquen.
L'estudi recalca la pitjor fiscalitat als inversors, a les companyies i als productes financers com a causants de la pèrdua de pes de la Borsa espanyola. La instauració de l'anomenada taxa Tobin (Impost a les Transaccions financeres) als inversors en compravendes d'accions de companyies amb valor borsari superior als 1.000 milions d'euros, els impostos extraordinaris amb què s'ha vist gravat el sector energètic i la banca, o la impossibilitat de traspassar els fons cotitzats (ETFs) sense passar per la finestreta d'Hisenda, són mostres d'aquesta queixa. També les traves burocràtiques més importants a l'hora de cotitzar en un mercat o la falta de reflexos per admetre nous productes o fórmules d'inversió, porten que inversors i les pròpies companyies busquin altres destins per negociar els seus actius.
Pèrdua de competitivitat
Algunes mesures han accelerat la pèrdua de competitivitat, com la modificació legislativa el 2021 que ha provocat una reducció significativa del nombre de SICAVs (Societats d'Inversió de Capital Variable) espanyoles (-50%) i la seva capitalització borsària (-38%) entre 2021 i 2022. Això ha provocat casos de deslocalització dels esmentats vehicles cap a països amb normatives i fiscalitat més favorables, com Luxemburg.
En el cas de les SOCIMI (Societats Anònimes Cotitzades d'Inversió Immobiliària) espanyoles, després de créixer el seu número de forma constant als mercats de valors espanyols des de 2013, des de 2020 semblen incorporar-se menys i moltes de les quals ho fan prefereixen cotitzar a Euronext París i Lisboa, principalment a causa de les facilitats més grans d'admissió als esmentats mercats.
Instruments com les SPACs, destinades a afavorir la incorporació d'empreses de certa dimensió a les Borses d'una manera més àgil, han prosperat en els últims anys en altres mercats. Tanmateix, no s'han desenvolupat a Espanya pel retard legislatiu en la regulació dels aspectes societaris i de mercat de valors de la figura, i per la falta de claredat fiscal en el tractament de les operacions corporatives que impliquen.
Un altre exemple que destaca BME és l'ocorregut en els últims anys amb els ETFs. El 2015 hi havia prop de 80 referències cotitzades a la Borsa espanyola amb actius sota gestió de 45.000 milions d'euros. Després dels canvis introduïts en la seva fiscalitat des d'aquell moment, el seu nombre i valor s'ha anat diluint fins a les 5 referències actuals amb actius valorats en 500 milions d'euros. "Segons els nostres càlculs, de no haver intervingut aquests canvis fiscals, el mercat espanyol s'hauria beneficiat de la tendència de creixement europea i avui podrien estar cotitzant gairebé un centenar d'ETF", expliquen en BME.