Entre les nombroses ramificacions que té la decisió de Ferrovial de situar la seva seu a Holanda i començar a cotitzar (amb accions ordinàries) als Estats Units, una d'elles és el seu impacte al mercat de valors espanyol. Una Borsa espanyola que per nombrosos motius està veient marxar companyies grans del mercat en els últims anys. Ferrovial, continuarà cotitzant a Espanya, però haurà de compartir el seu negoci amb places de més pes com Holanda o els Estats Units.
La firma constructora i de gestió d'infraestructures presidida per Rafael del Pino Calvo-Sotelo té un valor borsari de 19.500 milions d'euros i se situa en catorzena posició dins de les grans que formen el selectiu Ibex 35. L'any passat va negociar en Borsa 7.704 milions d'euros (312 milions d'accions) i en el que va d'exercici els moviments en efectiu assoleixen els 1.400 milions d'euros, segons dades de Borses i Mercats Espanyols (BME). Volum de negoci que haurà de compartir amb altres places quan qualli el seu trasllat a Holanda i la prevista sortida a Borsa a Nova York. L'acció cotitza actualment en els 27,07 euros -després d'haver rebut amb alces la seva deslocalització cap a Holanda- a prop dels màxims marcatges en 30,25 euros el febrer de 2020.
Però aquesta particular marxa de Ferrovial no fa sinó endinsar-se en el problema de falta de companyies al mercat espanyol. Un problema que vol solucionar el mateix president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNM), Rodrigo Buenaventura, que s'ha marcat com un dels objectius del seu organisme fomentar la cotització de companyies al mercat d'accions. De moment, només el BME Growth dedicat a companyies petites en creixement ofereix un saldo molt positiu d'estrenes.
El mes de febrer passat hem assistit a la marxa de l'eòlica Siemens Gamesa, després de l'OPA (oferta pública d'adquisició) llançada per la seva matriu alemanya. El seu valor en Borsa en el moment de l'exclusió del mercat superava els 12.000 milions d'euros. El passat exercici se'n va anar un dels clàssics de la Borsa espanyola, la firma d'ascensors Zardoya Otis, absorbida també per la multinacional que li donava el seu cognom. En total, es va esfumar del mercat un valor borsari de 3.300 milions d'euros.
El 2021 van agafar el camí de sortida del mercat espanyol Solarpack, MasMóvil i Biosearch: en conjunt gairebé 4.000 milions de capitalització que va perdre el mercat. Baró de Llei va realitzar aquell mateix any una OPA d'exclusió sobre el 8% del capital que no estava controlat per l'equip directiu en una operació que va ascendir els 34,2 milions d'euros. 450 milions de capitalització també es van esfumar per la marxa de la firma de vins.
L'any de començament d'aquesta dècada, les fusions bancàries van ser clau en el retrocés dels valors cotitzats al mercat espanyol. L'operació més important va ser l'absorció de Bankia per part de Caixabank, així com la fusió de Liberbank i Unicaja. En el cas de Caixabank-Bankia la suma de les parts ha donat més valor a Borsa que quan cotitzaven independentment. Això sí, tenir en compte l'excel·lent comportament en Borsa de l'entitat financera fusionada el 2022 i al llarg d'aquest any. Així, Caixabank capitalitzava 19.458 milions d'euros davant els 5.476 milions de Bankia, mentre que l'actual Caixabank té un valor borsari que frega els 30.000 milions d'euros. En aquest complicat exercici de 2020, encomanat per la Covid-19, només Soltec es va atrevir a sortir al mercat continu.
Empreses d'anada i tornada
En el període que comprèn de 2016 2019 van ser nombroses tant les estrenes en Borsa com la marxa de companyies del parquet espanyol. Ara bé, a data d'avui, algunes d'aquestes empreses que van acudir al mercat d'accions ja no cotitzen. Són els casos de Telepizza, Parcs Reunits, MásMovil o Solarpack. Però en aquell període van entrar a més de les citades, Dominion, coca-cola European, Prosegur Cash, Neinor Homes, Gestamp, Unicaja, Borges, Aedas Homes, Metrovacesa, Berkeley, Árima i Amrest.
En aquest trienni se'n van anar també el mateix nombre de companyies, algunes de gran calat com Abertis que capitalitzava més de 18.000 milions d'euros i un Banc Popular que ja estava tirat de preu (1.330 milions d'euros). Així, van marxar del mercat Europac, Funespaña, Axiare, Saeta Yield, Reyal Urbis, Sotogrande, Unió Europea d'Inversions, Tecnocom, Ciments Portland, Inverfiatc, Testa, General d'Inversions, Immobiliària Barcino, Enel Green Power i Hullera Basc Lleonesa.
El saldo d'entrades i sortides es decanta a la pèrdua de capitalització a la Borsa espanyola. Qualsevol moviment d'imitació a Ferrovial per part de les grans de mercat seria un dur cop per a un mercat que es troba en clar procés minvant.