Les famílies espanyoles continuen mostrant un perfil molt conservador en les seves inversions. L'any passat, quan l'Ibex-35 va pujar el 22,8%, van comprar directament accions per valor de 20.611 milions d'euros, encara que van destinar gairebé 4.000 milions més a l'adquisició de les populars lletres del Tresor (24.428 milions). I a més les vendes en títols cotitzats va ser encara més important, amb un volum de 25.216 milions d'euros, segons l'estudi de la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) sobre el comportament de l'inversor minorista al mercat de renda variable que compleix ja cinc anys.
Així, ni el bon comportament del mercat l'any passat no va motivar els petits inversors a augmentar la seva presència directa a la Borsa. El seu pes en les compravendes diàries és poc significatiu. El 2023, les compres dels detallistes van representar el 7,4% del negoci total, mentre que la seva participació en les vendes es va elevar fins al 9,1% del conjunt d'operacions. Curiosament, l'any 2020, el de la covid-19 va ser el de més presència recent d'aquest tipus d'inversor en assolir el 7,7% de les compres. El confinament va ser un aliat per atendre amb més tranquil·litat les inversions.
Els percentatges són molt diferents als dels Estats Units, on hi ha una tradició de presència més gran dels petits en Bossa. Així, durant 2020, van ser responsables del 25% de la negociació i són propietaris del 38% del mercat nord-americà, davant el 16% que representen les famílies espanyoles a la nostra borsa.
Tornant al mercat espanyol, el 2023, els detallistes van efectuar 3,2 milions d'operacions de compra i 3,5 milions d'operacions de venda, la qual cosa suposa un descens de l'11,7% i el 3,6%, respectivament, davant les xifres de 2022, si bé van continuar sent superiors a la xifra registrada el 2019.
Aquest declivi de la inversió directa en Borsa per part de les famílies espanyoles té, segons els experts, diverses explicacions. A més del perfil conservador que es manifesta en el gust pel maó davant la inversió financera, l'auge de l'estalvi col·lectiu amb els fons d'inversió ha portat a optar per aquesta via, delegant les decisions en gestors teòricament més qualificats.
Dins dels fons, no obstant això, els de lletres, pagarés o bons són els que registren el percentatge més gran, mentre que els d'accions –sobretot de l'Ibex-35- tenen un escàs pes. També, els nous impostos a la compravenda d'accions, com el de Transaccions Financeres, expliquen, segons Borses i Mercats Espanyols (BME), la falta d'incentius als petits per adquirir accions.
Un altre element significatiu que apunten fonts consultades són la posició de desavantatge amb què operen els detallistes, davant decisions empresarials que els perjudiquen, com les opes d'exclusió a preus baixos. A més, situacions límit com la fallida del Banc Popular o, més recentment, els vaivens de Grifols, eleven la desconfiança d'aquests inversors cap al mercat d'accions.
La major part dels valors negociats –segons l'informe- van pertànyer al sector financer, amb la qual cosa va créixer encara més la seva rellevància fins al 49,1% del volum total (davant un 39,3% l'any anterior). Aquest creixement tan significatiu va suposar la disminució en el pes de la resta de sectors, destacant la baixada del sector de l'energia d'un 21,4% el 2022 a un 16,6% el 2023 i la de les companyies industrials, d'un 15,4% a un 12,6%. El sector de les comunicacions va ser una excepció a aquests decreixements generalitzats per part de la major part de sectors, ja que la seva participació va passar d'un 5,4% a un 6,3%.
Perfil
D'acord amb el que es va produir en els anys anteriors, la proporció majoritària del volum negociat amb accions de l'Ibex-35 va continuar realitzant-se per homes, encara que aquesta es va reduir lleument (79,4% el 2023 davant un 81,1% l'any anterior). El percentatge negociat per dones va descendir lleugerament del primer al segon trimestre per després créixer en els següents dos trimestres. En el conjunt de 2022 la seva participació va ser del 20,6%.
Respecte a l'edat mitjana de l'inversor, aquesta va seguir, en el cas dels homes, la tendència creixent iniciada després de la disminució significativa que s'havia produït el 2020 a causa de la incorporació d'un gran nombre d'inversors joves en la pandèmia. D'aquesta forma, l'edat mitjana va ser de 51,9 (51,6 el 2022). En el cas de les dones, l'edat mitjana es va mantenir igual a la del 2022, en 54,8 anys, expliquen a l'informe del supervisor.
Propietat
La participació de les famílies espanyoles en la propietat d'accions cotitzades d'empreses espanyoles es va reduir en un any en gairebé un punt percentual, fins al 16,2% al tancament de l'any 2022, tornant pràcticament als nivells mínims històrics de 2019 previs a la pandèmia, segons un estudi de BME amb dades a tancament de 2022.
L'elevada presència d'inversors individuals o famílies ha estat històricament un dels trets diferencials de la Borsa Espanyola i es van arribar a assolir màxims del 33,6% el 1999, en plena eclosió de les privatitzacions. L'augment de l'activitat i la posició minorista detectada sobretot als mercats nord-americans i també, encara que en menor mesura, a Europa arran de les fortes caigudes del mes de març de 2020 en plena crisi pandèmica causada pel Covid-19, s'ha esvaït el 2022 en part també pel descens de les cotitzacions (caiguda de l'Ibex-35 del 5,6%).
Com a exemple, la pèrdua d'accionistes de les sis principals entitats bancàries espanyoles cotitzades, que si ja va ser de més de 200.000 titulars el 2021, va assolir gairebé uns altres 110.000 accionistes menys el 2022. Una anàlisi amb una perspectiva més llarga permet identificar factors darrere de la reducció del pes dels petits accionistes en la propietat de les empreses espanyoles cotitzades. El percentatge manté a mitjà termini una accelerada convergència amb Europa, on la participació directa dels inversors individuals en Borsa ha estat tradicionalment inferior a la d'Espanya.
"Les successives reformes dels mercats financers i de valors europeus, implantades amb l'objectiu declarat de millorar la protecció dels inversors no han obtingut fins ara els resultats esperats d'incorporar més inversors a la propietat d'accions cotitzades ni tampoc augmentar les empreses cotitzades", expliquen en BME. A més, en les sortides a Borsa que han tingut lloc en els últims anys, s'ha prescindit majoritàriament del tram minorista que va ser característic en les estrenes borsàries que van tenir lloc massivament en l'última dècada del segle passat.