Aquest matí s'ha presentat a la seu del Col·legi d'Economistes de Catalunya la darrera Enquesta de Situació Econòmica d’Hivern de 2023, on la majoria de tots els experts preguntats, fins a un 60,2% dels economistes catalans, creu convenient que el Banc Central Europeu (BCE), continuï amb la seva política d’augment dels tipus d’interès. Un 46,8% considera que haurien de ser increments inferiors als 50 punts bàsics i un 13,4% aposta per augments de 50 punts bàsics o més.  I un 35,1% que opina que hauria d’aturar-la.

Augments de 50 punts progressius

Entre els partidaris de l’actual política monetària del BCE, la majoria es decanta perquè continuï però amb increments inferiors als 50 punts bàsics (46,8%), mentre que la resta aposta per seguir amb augments de 50 punts bàsics o més (13,4%). Aquesta conclusió s'ha donat a grans trets, però queda marcar una data en el calendari de quan es posarà fre a aquesta política d'augments del tipus d'interès. Malgrat que l'enquesta no ho ha recollit, molts dels economistes citats donen per fet que la tendència es mantindrà tot el 2023, però començarà a caure lleugerament el 2024.

En aquesta derivada, Europa també mira la política econòmica que acabi desenvolupant la Reserva Federal Americana i altres mercats com l'anglès o el xinès. Josep Lladós, economista del Col·legi i professor de la UOC, defensa la confiança que dona el BCE davant qualsevol situació:  "A Suïssa no hi ha cap mena de supervisió, es mouen en l'opacitat", referint-se al cas del banc suís. I per Lladós, l'únic problema és que el BCE "visqui un risc d'episodi de por i que la gent vagi a retirar els diners". Però les mesures estrictes, com l'aposta per augmentar els tipus d'interès, calma els mercats a priori.

Objectiu: calmar els mercats

D'aquesta manera, els augments es poden perllongar de forma sostinguda tenint en compte el context i els estralls de les darreres setmanes. A causa de les turbulències que s'han produït als mercats en els últims dies s'esperava amb molt d'interès la darrera reunió del BCE perquè intentés tranquil·litzar els inversors i els dipositants dels bancs, destacant l'elevada solvència del sector a Europa, després dels canvis regulatoris duts a terme des de la gran crisi financera del 2008. El mercat descomptava aquesta pujada de mig punt mes en la primera quinzena de març i esperava amb atenció la informació que pogués oferir el BCE sobre tres qüestions importants: alguna orientació sobre fins on pot arribar la pujada de tipus; alguna resposta per part de l'autoritat monetària de l'euro sobre la crisi bancària dels darrers dies i l'actualització del quadre de previsions d'inflació i creixement econòmic.  

En la línia del BCE

Pel que fa al segon, Christine Lagarde, presidenta BCE, ja va advertir en la línia del que avui han dit els economistes catalans: “ El Consell de govern segueix de prop les tensions actuals del mercat i està preparat per respondre segons calgui per preservar l'estabilitat de preus i l'estabilitat financera a la Zona Euro. El sector bancari de la zona de l'euro és resistent, amb fortes posicions de capital i liquiditat. 

En qualsevol cas, el conjunt d'eines de política del BCE està completament equipat per oferir suport de liquiditat al sistema financer de la zona de l'euro si és necessari i per preservar la transmissió fluida de la política monetària". Per això, el BCE i el Col·legi d'Economistes de Catalunya consideren que el sector bancari de la zona de l'euro és resistent i que té fortes posicions de capital i liquiditat i que el BCE de mitjans per fer front a la pressió que es percep als mercats.