Aterratge suau de les economies, control de la inflació i baixada de tipus per part dels bancs centrals a partir del segon semestre de l'any conformen l'escenari que analistes i gestors presenten per a 2024. Una expectativa que els fa recomanar els bons per sobre de les accions en espera de descensos de les rendibilitats que empenyin els preus de la renda fixa. Però aquest panorama idíl·lic té un repte pendent: podran els Estats Units col·locar els aproximadament 9 bilions de dòlars que vencen el 2024? Una incògnita que preocupa, ja que suposa gairebé un terç dels 33 bilions de dòlars que conformen el conjunt del deute nord-americà ara mateix. Unes estimacions elaborades per la firma de gestió d'actius Apollo.
Els bons nord-americans han estat sempre un refugi mundial en els moments d'incertesa però el 2024 poden ser el problema. De fet, dues agències de qualificació financera –encarregades d'examinar la solvència- han baixat als bons de la primera economia mundial de la màxima qualificació AAA. Únicament, Moody's manté aquest ràting màxim, mentre Estàndard & Poor's ja el rebaixo fa anys i aquest mateix exercici Fitch rebaixava un esglaó fins a AA+.
La incògnita se centra ara en si aquest fort venciment de deute proper als 9 bilions de dòlars podrà ser assumit sense problemes pels mercats. El director executiu de JPMorgan Chase, Jamie Dimon, ha assenyalat en declaracions a Yahoo Finance que els Estats Units són addictes al deute i col·loquen l'economia nord-americana en una posició perillosa. "També és probable que la inflació als EUA es mantingui elevada", va dir Dimon, pels alts nivells de despesa governamental. El deute total dels Estats Units va assolir un rècord de 33 bilions de dòlars per primera vegada aquest any, i s'està apropant als 34 bilions de dòlars. "Existeix una probabilitat més gran que les taxes pugin, que la inflació no desaparegui i que totes aquestes coses causin més problemes d'algun tipus", va explicar Dimon posant el contrapunt a les perspectives més optimista que manegen ara els analistes en les seves presentacions per a l'any que ve.
Les xifres del deute nord-americà s'han disparat en els últims anys. El 2019 (abans de la pandèmia) se situava en 27 bilions de dòlars per ascendir fins als 33 d'aquest exercici. Si es llança la vista més enrere, el creixement ha estat meteòric ja que al començament del nou mil·lenni el volum de deute era tan sols de 5,67 bilions de dòlars. Un endeutament que cada vegada representa un percentatge més gran del Producte Interior Brut. L'expectativa de tancament d'aquest any és que assoleixi el 122% de la riquesa generada pel país en un any i que el 2024 s'elevi fins al 125% del PIB.
Encara que la pandèmia ha servit d'excusa per incrementar la despesa públic juntament amb la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, els experts aporten altres arguments a aquest increment desenraonat del deute que es reflecteix en d'altres molt països com és el cas d'Itàlia, Espanya o França, dins d'Europa. La fundació nord-americana Peter G. Peterson que publica al seu web l'evolució al minut del deute als EUA, apunta que els dèficits més grans es van produir històricament per una despesa més important en emergències nacionals com grans guerres o la Gran Depressió de 1929.
Avui dia, "els nostres dèficits són causats principalment per factors estructurals predictibles: la nostra generació del baby boom que envelleix, l'augment dels costos d'atenció mèdica i un sistema tributari que no genera prou diners per pagar el que el govern ha promès als seus ciutadans", expliquen.
Tipus més alts
La conseqüència menys desitjable d'aquesta pressió del deute als mercats pot ser, de nou, una pujada dels tipus d'interès. El mecanisme que tindria el Tresor nord-americà per atreure capitals, conscients aquests de l'atapeït calendari de col·locacions de deute. Tipus més alts que es traslladarien als mercats secundaris amb caigudes en els preus dels bons. El mes de novembre passat, tanmateix, ha estat idíl·lic tant per a la renda fixa com per a les accions per les bones dades d'inflació i les expectatives de rebaixes de tipus que han permès la caiguda de les rendibilitats del deute. El bo nord-americà a 10 anys va arribar a tocar el nivell del 5% el mes d'octubre passat i actualment es mou en el 4,25%.
Però els experts consultats no descarten una solució ja coneguda si es produeixen fortes tensions als mercats de deute: la Reserva Federal podria adquirir els bons públics i evitar així tipus més alts. Els recents episodis de guerra a Ucraïna i la pròpia pandèmia van trencar el tabú dels bancs centrals comprant el seu propi deute. Alguna cosa, que en el cas d'Europa, també es va estendre a grans empreses. De moment, només faltaria que aquests bancs centrals compressin accions en moments delicats de la renda variable. Una pràctica que, de moment, només se li coneix al banc central del Japó.