Els preus de les matèries primeres agrícoles es fixen mundialment i diàriament als mercats de futurs i opcions on es negocien aquests productes (el sucre, el cafè, el blat, el blat de moro, l'oli de palma, la soja, el bestiar, el suc de taronja, etcètera), com si fos petroli, coure o or. Es tracta de contractes en els quals s'estableix un preu a un determinat termini (tres mesos, un any...) pel qual comprador es compromet a pagar un preu ja pactat per endavant amb el venedor. Uns contractes, sobretot les opcions, que permeten la inversió financera apostant al moviment del preu d'aquestes matèries primeres. Així, qualsevol persona pot apostar a l'alça o la caiguda de qualsevol matèria primera, bé directament o a través de fons d'inversió especialitzats en aquestes anomenades matèries primeres toves.
La referència d'aquests preus mundials marca els ingressos que finalment tingui un agricultor amb el seu blat, ordi, oli o carn de porc. La Unió Europea va apostar des dels seus inicis per preservar el seu sector agrícola i ramader, bé establint quotes a la importació d'aquests productes o, principalment, mitjançant ajuts als agricultors que produïen amb preus més elevats que els existents als mercats internacionals. Bona part de les tractorades que s'estan vivint a Europa s'expliquen per l'entrada de productes d'altres països que produeixen més barat, mentre a l'agricultor i ramader europeu se li exigeixen unes condicions de qualitat superiors, a més d'haver d'assumir uns costos de producció més elevats, tant per la mà d'obra com pels impostos que, per exemple, suporten els combustibles.
El mercat secundari més gran d'opcions i futurs sobre matèries primeres (Chicago Board of Trade) va néixer precisament per a la negociació de cereals: blat, soja i blat de moro. La seva ubicació a Chicago no era casual, ja que les planes americanes es van convertir al segle XIX en el més important graner mundial. Actualment, existeixen altres mercats com l'Intercontinental Exchange o el Kansas Board of Trade.
Moviments en els preus de les matèries primeres
Els mercats de matèries primeres agrícoles tenen un impacte significatiu en el preu dels aliments. Són diversos els factors que afecten els seus preus. Així, estan sotmesos a la llei bàsica de l'oferta i la demanda. Si l'oferta d'una matèria primera agrícola és baixa a causa de condicions climàtiques adverses, plagues o altres factors, mentre que la demanda continua sent alta, els preus poden augmentar. Al contrari, un excés d'oferta pot portar a una disminució dels preus. Els costos de producció d'aliments estan directament relacionats amb els preus de les matèries primeres agrícoles. Si els agricultors pateixen més costos per conrear i collir a causa de factors com l'augment en el preu dels fertilitzants, pesticides o combustibles, és probable que traslladin aquests costos addicionals als consumidors a través de preus més alts.
També, les condicions climàtiques extremes, com sequeres, inundacions o gelades, poden afectar negativament la producció de cultius i, per tant, influir en els preus de les matèries primeres agrícoles. Això pot generar escassetat i augmentar els preus dels aliments, així com esdeveniments geopolítics. Finalment, els diferents cultius tenen diferents cicles de creixement i estan subjectes a diverses condicions. Els preus dels aliments poden ser més sensibles a la variabilitat en els preus de certes matèries primeres agrícoles, que són ingredients clau a la producció d'aliments específics.
Ara bé, la relació entre els mercats de matèries primeres agrícoles i els preus dels aliments és complexa. A més, factors com la cadena de subministrament, la logística i les polítiques governamentals o de regionals, com el cas de la Unió Europea, exerceixen un paper crucial en la fixació dels preus finals dels aliments per als consumidors.
De la matèria primera a l'aliment
El percentatge del preu de la matèria primera agrícola sobre el preu total d'un aliment pot variar significativament depenent del tipus d'aliment, la cadena de subministrament, la regió geogràfica i altres factors. No hi ha un percentatge fix que s'apliqui uniformement a tots els aliments. El cost de les matèries primeres agrícoles pot representar una part significativa del preu final dels aliments, especialment en productes bàsics i aliments no processats. Per exemple, en productes com el pa, la farina (derivada del blat) pot constituir una part considerable del cost total. En productes més processats, com els aliments envasats, el cost de les matèries primeres agrícoles pot ser menor en comparació amb altres despeses, com el processament, l'envasament, la distribució i la comercialització.
En termes generals, s'estima que el cost de les matèries primeres agrícoles pot representar al voltant del 20% al 30% del preu final dels aliments a la cadena de subministrament alimentària. Tanmateix, aquesta xifra pot variar i no és aplicable de manera uniforme a tots els aliments.
El preu final dels aliments també es veu afectat per una varietat de factors addicionals, com els costos laborals, els costos de transport, els marges de benefici dels detallistes i la marca, entre d'altres.