Hi ha temes que generen controvèrsia, sobretot dins l'entorn laboral. Temes polítics, socials i personals sempre és millor evitar-los per no caure en debats i discussions a la feina, però n’hi ha d’altres que costa més evitar. Un d’ells és la videovigilància i la privacitat a les oficines. A Espanya, la instal·lació de càmeres de videovigilància en l’àmbit laboral és legal, sempre que es compleixin certs requisits establerts per la normativa de protecció de dades i l’Estatut dels Treballadors. Les càmeres a les oficines es poden utilitzar tant per garantir la seguretat de les persones i les instal·lacions com pel control laboral.

L’article 20.3 de l'Estatut dels Treballadors estableix que “l’empresari podrà adoptar les mesures que estimi més oportunes de vigilància i control per verificar el compliment per part del treballador de les seves obligacions i deures laborals”. Això sí, i com també consta a l’article 18.1 de la Constitució espanyola, s’exigirà que la vigilància respecti la “dignitat i els drets fonamentals” i que sigui proporcional i necessària.

Què és legal i què no en un entorn laboral?

Primer de tot, l’empresa haurà d’informar els seus treballadors i representants de manera clara, expressa i prèvia la presència d’aquestes càmeres.

Per altra banda, la instal·lació de les càmeres quedarà totalment prohibida en llocs de descans o íntims pels treballadors, independentment del seu lloc de feina. Així, no es podran instal·lar càmeres a llocs privats com ara banys, menjadors i vestuaris.

Respecte a la gravació d’àudio, quedarà totalment prohibit tret d’en casos de seguretat molt justificats.

Pel que fa a les càmeres ocultes, podran admetre’s només en casos excepcionals on hi hagi una sospita fonamentada d’un fet il·lícit greu, i sempre de caràcter temporal, proporcional i com a últim recurs.

Després de veure què és legal i què no pel que fa a la instal·lació de càmeres de seguretat en entorns laborals, caldrà saber qui tindrà accés i qui no a aquestes gravacions. Segons la normativa vigent, les persones amb accés a aquestes gravacions són úniques i exclusivament:

  • Titulars de l’empresa
  • Personal de seguretat
  • L’empresa de videovigilància
  • Personal autoritzat per encàrrec del tractament, que també podrà tenir accés a les càmeres a través d’una clau d’usuari i una contrasenya. (Per exemple el conserge d’una comunitat de propietaris)

En el cas de disposar de càmeres de vigilància en un entorn laboral, les imatges no podran guardar-se més d’un mes. Una vegada més, aquí també hi ha excepcions i és que si les autoritats pertinents ho requereixin, en un procés judicial o en una investigació policial, per exemple, es podran guardar durant un període superior als 30 dies.

Finalment, les càmeres que estan totalment prohibides en l’àmbit laboral són les càmeres furtives clandestines sense que els treballadors hagin estat notificats i siguin de difícil localització visual i les càmeres d’àudio. I aquestes darreres, si hi ha una notificació judicial que ho requereixi, podran enregistrar també el so, però serà un especialista l’encarregat de fer-ho. A més, perquè les gravacions siguin admeses com a prova, hauran d'haver-se obtingut sense vulnerar els drets fonamentals. En cas contrari, poden ser inadmeses.