Qui més qui menys, en algun moment ha tingut una idea que creu brillant, única i trencadora com per crear una empresa. O ha comentat amb els seus amics aquella mítica solució als seus problemes: "obrim un bar". La gran majoria d'idees i iniciatives, tanmateix, mai no es duen a terme, o perquè la persona en qüestió no s'atreveix a fer el pas, o perquè no té diners per invertir en el que vol, o bé perquè no podria permetre's estar sense treballar per implicar-se al cent per cent. Però a més, una vegada creades, nou de cada deu empreses emergents no arriba als tres anys de vida i una de cada cinc empreses creades no aguanta ni dotze mesos. Avui, Dia Mundial de l'Emprenedoria, et donem algunes claus dels passos a seguir si vols muntar una empresa i també alguns dels errors més comuns a evitar.
En primer lloc, "més que trobar una idea, has de tenir clar que vols invertir", explica Erik Brieva, president de Bcombinator, incubador i acceleradora d'empreses emergents. "Veig que hi ha molta gent que té bones idees, ha estudiat el mercat però no es decideix a fer el pas, o fan el pas a mitges. Has d'estar decidit, de deixar de buscar feina i implicar-te en la inversió", completa.
Pas dos. Una vegada tens clar que vols invertir, i encara que en moltes ocasions la decisió ve de la mà d'una idea, és important escollir i delimitar el camp en què invertir. "Més enllà de buscar inspiració o una idea genial, és important invertir en un camp que coneguis bé, en el qual tinguis experiència", afegeix Brieva. "Busca una cosa que t'agradi, que et defineixi. En què ets bo? Comunicar, parlar de finances, programar?", afegeix l'emprenedora Elisabeth Martínez, directora d'operacions de Nuclio i fundadora i ex CEO de l'acceleradora d'empreses emergents Conector. Una vegada trobat el sector i la idea inicial, ambdós recomanen "buscar un problema i alguna cosa que li doni solució" a l'hora de concretar.
Tercera etapa. Si ja tens claríssim quin és el sector i la idea, toca "investigar exhaustivament el mercat", coincideixen ambdós. "És molt habitual creure que ets el primer en fer alguna cosa, però no sol ser així. Cal fer un bon estudi de mercat i mirar el que està fent cada empresa del sector, qui inverteix en elles i en què inverteix cada empresa," apunta Martínez. "Fer un estudi de mercat també és preguntar-te qui pagarà i quant pagarà per la qual cosa oferiràs", afegeix Brieva. L'expert en finances i director dels Màsters en FInanzas i Comptabilitat d'EADA Jaume Bonet afegeix també que és necessari "saber quins seran els teus avantatges competitius" en aquest mercat i veure si seràs capaç de fer el que et proposes, perquè "el paper ho aguanta tot" però de vegades la realitat no.
La quarta clau per emprendre és "escollir un equip divers, amb diferents habilitats," adverteix Elisabeth Martínez. "És important saber quines habilitats es necessiten al sector on invertiràs, si és important l'e-commerce, el màrqueting digital o altres habilitats, i no escollir gent gaire semblant. Moltes de les empreses que tanquen o no tiren endavant és per una mala confecció de l'equip, diferències entre els fundadors, etc.", aporta Martínez, que creu que "un error habitual és ajuntar als teus quatre amics amb qui has estudiat a Esade per començar el teu negoci", ja que "segurament, sou perfils molt similars". Així, Elisabeth passa d'una de les claus per emprendre el primer dels errors prohibits: escollir un equip molt similar a tu.
Una vegada ja tens la decisió, la idea, el sector i l'equip per muntar un negoci, toca passar a l'acció. El primer és escollir un nom i registrar l'empresa en el registre mercantil, però per a la part burocràtica l'ideal és contractar un gestor, així que aquest serà el cinquè pas. "Si és una empresa emergent, l'ideal és tenir un advocat des de l'abans possible", adverteix Martínez. En el cas, preferible, que l'empresa estigui fundada per diversos socis, farà falta que feu un pacte de socis. Existeixen empreses emergents com Seedfy que serveixen per automatitzar i digitalitzar tots els processos burocràtics.
Com finanço la meva empresa?
I, amb el sisè pas, arriba també el més complex: el finançament, que mereix capítol a part. Bonet, d'EADA, apunta que "l'important és saber quins seran les teves futures necessitats financeres en els propers cinc anys" i calcular-lo, projectant un balanç i un compte de resultats. A l'hora de finançar-se, hi ha dues vies: els fons propis i les fonts externes, que poden ser crèdits bancaris, préstecs personals o crèdits a emprenedors que l'administració pública ofereix des de diferents nivells amb interessos més baixos que els bancs.
"Moltes vegades la gent s'oblida que les necessitats operatives de finançament (NOF) no comprenen sol l'actiu immobilitzat, o sigui, la maquinària, sinó també les existències, l'inventari, el que deuré als proveïdors...y que alguns clients no em pagaran al comptat. És per això que per emprendre moltes vegades l'ideal és tenir un assessor financer", alerta Bonet.
Abans d'arribar als bancos,y arribem al setè pas, existeix entre les empreses emergents la triple F, Family, Friends and Fools (familiars, amics i ximples), que bàsicament es tracta de buscar entre gent propera inversors en la teva empresa. La figura dels business angel o els incubadors d'empreses emergents també serveixen per ajudar a impulsar els negocis en la seva època de gestació.
El vuitè pas és el banc, una vegada ja saps amb quant finançament propi i d'inversors comptes. "Des de la crisi financera de 2008, els bancs rares vegades donen préstecs a les empreses noves, així que en el cas dels préstecs segurament calgui demanar-los personalment. És important no posar la teva casa o la teva família en risc, que s'ha donat casos. Una cosa és ser un emprenedor i l'altra, un suïcida, la línia és molt fina," explica Bonet, que apunta que el màxim de finançament extern a què es pot aspirar és al 50% del negoci. "Té sentit, si tu apostes un euro al teu negoci el banc et dirà que ell no va apostar dos", resumeix.
"El mite de l'empresa que va néixer en un garatge té a veure que abans et donaven préstecs i et demanaven com a garantia accions de l'empresa. Ara et pregunten: què té el teu pare que puguis deixar com a garantia?" llança Bonet, que adverteix també, que per demanar finançament cal tenir "una bona planificació financera". Davant del banc, els set passos anteriors tornen a cobrar valor: el més convincent, confiable i eficaç que sigui la teva planificació, millor. La projecció econòmica, apunta Bonet, "ha de preveure tres escenaris: l'esperat, l'optimista i el pessimista", de manera que el pessimista no suposi una desfeta ni per a tu ni per al banc.
Bonet creu que, fins i tot abans que els nombres, és important tenir un bon equip de gestió. "Poso com a exemple Lewis Hamilton. Segurament, Lewis Hamilton amb el meu cotxe pot fer meravelles i, en canvi, a mi amb un fórmula 1 no arribi als cinquanta metres. O sigui, una bona idea mal gestionada pot ser un fracàs i una mala idea ben gestionada pot funcionar bé", adverteix Bonet.
Si tant Bonet com Martínez veuen en escollir un mal equip un dels errors comuns a evitar per un emprenedor, el professor d'EADA n'afegeix tres més: el primer, fer projeccions massa optimistes, el segon, menyscabar la competència i pensar que es quedaran quiets i el tercer, cremar la caixa i quedar-te sense diners. "Els bancs no donen gaires alegries, però cal donar-los garanties i per a això cal créixer amb cap. Si et quedes sense finançament o gastes molt per sobre de les teves possibilitats, estàs condemnat", remata.