743 milions de persones al món pateixen assetjament laboral. Segons un sondeig de l'Organització Internacional del Treball (OIT), més de la cinquena part dels treballadors al planeta assegura haver patit mobbing. De les tres formes d'assetjament al treball (psicològic, físic o sexual) la primera és la més habitual, amb un 18% d'afectats. Mentre els homes són les principals víctimes en la persecució física (que afecta el 8,5% de tots els empleats enquestats, l'equivalent a 277 milions de treballadors), les dones pateixen més l'assetjament sexual (un total de 205 milions de treballadores, el 6,3% del total). "L'estudi ens mostra l'enorme tasca que queda al davant a l'hora d'acabar amb la violència i l'assetjament al marc laboral, i esperem que acceleri les accions sobre el terreny", destaca Manuela Tomei, directora general de l'OIT per a Governança i Drets.

Entre els enquestats que van dir haver estat víctimes d'assetjament, gairebé un terç va assegurar haver estat víctima en més d'una de les tres modalitats (físic, psicològic o sexual), i un 6,3% va al·legar haver-les patit totes elles. A més, tres de cada cinc assetjats van denunciar haver patit aquestes formes de violència en més d'una ocasió. El sondeig indica, d'altra banda, que les dones joves tenen el doble de probabilitats de patir assetjament sexual en comparació amb els seus col·legues de feina de la mateixa edat, o que el perill de patir aquest tipus de violència es duplica entre les treballadores migrants respecte a les no migrants.

Denúncies d'assetjament laboral

L'estudi mostra a més la dificultat a conèixer el veritable impacte d'aquesta persecució laboral, ja que poc més de la meitat dels que el pateixen diuen haver compartit aquesta mala experiència amb algú, i fins i tot en aquests casos, sol ser únicament quan s'ha patit de forma repetida. Tomei explica que les principals raons que els assetjats van adduir per no denunciar aquesta violència van ser considerar que explicar-ho "era una pèrdua de temps", o que fins i tot podria afectar a la seva reputació al marc laboral. Les dones es van mostrar més obertes a denunciar aquestes formes de persecució (un 60,7% ho van fer) en comparació amb els homes (50,1%).

Per regions, l'enquesta va donar xifres especialment altes a Amèrica, on més d'un terç dels treballadors (34,3%) diu haver patit algun tipus de persecució laboral, un percentatge que en el cas de les dones puja al 39%. La segona regió amb xifres més altes és l'Àfrica, on el percentatge d'empleats que van patir assetjament va ser del 25,7% (en aquest cas és més gran entre homes, un 26,5%), mentre que a Europa i Àsia Central la taxa d'empleats que han patit és violència és del 25,5% (entre les dones puja al 30%). Les taxes baixen el 19,2% en Àsia-Pacífic i el 13,6% als països àrabs, sempre segons les xifres de l'OIT.

L'enquesta és la primera que l'OIT duu a terme per mesurar l'impacte de l'assetjament i la violència a la feina, va ser elaborada juntament amb la Fundació Lloyd's Register i la firma d'anàlisi i assessoria Gallup, basant els seus resultats en respostes a 75.000 empleats de 121 països. La Comissió Europea va adoptar el 14 de maig de 2001 un concepte d'assetjament laboral, com a comportament negatiu entre companys o entre superiors i inferiors, a causa del qual la víctima és objecte d'atacs sistemàtics durant llarg temps per part d'una o més persones, amb la finalitat d'obtenir el seu estranyament.

Impacte del 'mobbing' i la violència a la feina

La Comissió Europea va adoptar el maig de 2001 un concepte d'assetjament laboral com a "comportament negatiu entre companys o entre superiors i inferiors, a causa del qual la víctima és objecte d'atacs sistemàtics durant llarg temps per part d'una o més persones, amb la finalitat d'obtenir el seu estranyament." Per il·lustrar aquest apartat, es pot recórrer a l'esclariment establert per la STSJ de Galícia de 17 de desembre de 2010, resolució que, entre altres aspectes, manifesta que en els àmbits especialitzats (mèdics i jurídics), la persecució laboral es defineix com una conducta abusiva o agressió psicològica a la qual sistemàticament se sotmet a una persona i que es manifesta mitjançant reiterades conductes, paraules o actituds que enfloquen la dignitat i integritat psíquica del treballador posant en perill o degradant les seves condicions laborals.

No sempre la persecució tendeix a l'eliminació del company o subordinat incòmode. Freqüentment, el que pretén qui assetja és mostrar a la víctima o als altres el seu poder, i fer-ho mitjançant la destrucció d'aquell que victimitzarà. Fins i tot marcar o mostrar un exemple del que pot passar-li a algú. El desenllaç habitual de la situació d'assetjament laboral sol significar la sortida de la víctima de l'organització de manera voluntària o forçosa. Altres conseqüències poden ser el trasllat, o fins i tot el traspàs a situació d'incapacitat permanent. La recuperació definitiva de la víctima sol durar anys i, en casos extrems, no es recupera mai la capacitat de treball.