El salari mínim interprofessional (SMI) acumula, des de la seva creació el 1963, 60 pujades, encara que no corresponen a les anualitats dels 60 anys que han trascurrido des del seu establiment. Fins a assolir els 1.134 euros bruts al mes, en 14 pagues a l'any, en els quals se situarà el 2024, la base retributiva per als assalariats s'ha revaloritzat en línia amb les polítiques econòmiques dels diferents governs. El salari mínim es va crear el 1963 i es va mantenir congelat durant els tres anys següents, en tant que a partir de 1967 s'ha anat actualitzant anualment, tret d'entre 1976 i 1979, anys en què es va pujar dues vegades cada exercici per l'elevada inflació, així com el 2004, quan el PSOE el va actualitzar a meitat d'any quan va assolir la presidència del govern espanyol. El 1980, amb l'aprovació de l'Estatut dels Treballadors es va establir la seva revisió anual, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i patronals més representatives, encara que no sempre s'ha complert aquesta premissa. És precisament a partir de 1982 quan el salari mínim deixa de créixer a doble dígit i comença a moderar-se fins a finals de la dècada de 1990. A començaments del segle XXI els increments salarials es van mantenir continguts en el 2%, si bé amb l'arribada del PSOE al poder el 2004 va començar a experimentar increments d'entre el 4% i el 6%, per tornar el 2010 a moderar-se. Destaquen 2012 i 2014, ja amb el PP en el Govern, quan el SMI es va congelar, mentre que el 2013 i el 2015 es va quedar en el mig punt d'increment i, en un punt, el 2016. A partir de 2017 els increments van anar sent més grans i, amb l'arribada del PSOE al Govern el 2018, el SMI ha acumulat una revalorització del 54%.