La startup tecnològica Bleta, amb seu a Cornellà de Llobregat, ha tancat un acord de col·laboració amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM) amb l’objectiu de promoure un accés digital més inclusiu des de les administracions locals. La iniciativa pretén acostar als ajuntaments solucions pensades per reduir la distància tecnològica entre la ciutadania i els serveis públics.

El conveni gira al voltant del programari desenvolupat per Bleta, una eina especialment dissenyada per facilitar la comunicació entre els consistoris i col·lectius com la gent gran o persones amb dificultats d’accés a les plataformes digitals convencionals.

L’objectiu: garantir que qualsevol veí o veïna, independentment de l’edat o del seu nivell de competència digital, pugui rebre informació municipal rellevant —com avisos, notícies o tràmits bàsics— d’una manera clara, intuïtiva i accessible.

"Volem que sigui la tecnologia la que s’adapti a les persones, i no a l’inrevés", destaca Gerard Pinar, cofundador de Bleta. "Aquest acord amb l’ACM ens permet fer un pas més per portar aquesta visió als municipis i apropar una administració més humana i comprensible".

Tecnologia al servei de les persones

La col·laboració també obre la porta a desplegar el projecte de manera àgil als ajuntaments que ho sol·licitin, així com a mesurar l’impacte real de l’eina en la vida quotidiana de la població. Es tracta d’un pas significatiu cap a una digitalització més empàtica i al servei de tothom.

A més, l’aliança entre Bleta i l’ACM permetrà establir noves línies de treball orientades a reforçar l’autonomia digital de les persones més vulnerables tecnològicament. L’objectiu final: millorar la qualitat del servei públic, fomentar la cohesió social i preparar les comunitats locals per afrontar els reptes digitals presents i futurs.

Un dels àmbits on la bretxa digital és més evident és l’educació. Durant la pandèmia de la COVID-19, es va fer palesa la desigualtat entre alumnes que disposaven de dispositius i connexió a internet de qualitat, i aquells que no tenien prou recursos per seguir les classes en línia. Aquesta situació va agreujar les diferències educatives i va posar en relleu la necessitat de garantir l'accés universal a les TIC com a eina bàsica d’aprenentatge.

Pel que fa a la població adulta, les desigualtats també són notables, especialment entre les persones grans o amb nivells baixos de formació. Aquest col·lectiu sovint té més dificultats per accedir a serveis digitals, com la banca en línia, la cita prèvia als serveis públics o la tramitació electrònica, cosa que pot derivar en una exclusió social progressiva.

Geogràficament, la bretxa digital també té una dimensió territorial. Les zones rurals o de baixa densitat de població tenen més dificultats per accedir a una connexió d’alta velocitat, fet que limita les oportunitats de teletreball, emprenedoria o accés a la formació a distància. Aquest desequilibri territorial pot contribuir a l’èxode rural i a la concentració de l’activitat econòmica en les grans àrees urbanes.

Per combatre aquesta problemàtica, la Generalitat ha impulsat diversos plans d’inclusió digital, així com la millora de la infraestructura de telecomunicacions. Tot i això, el repte va més enllà de la tecnologia: cal una aposta decidida per la formació digital de tota la ciutadania i una política pública que garanteixi la igualtat d’oportunitats en l’entorn digital.