Ruben Sans (Barcelona, 1981) va emprendre amb només 22 anys, en el sector tecnològic, i des del 2009 està implicat en la defensa dels joves empresaris. Primer, a través de la patronal catalana Aijec, que va presidir entre el 2020 i el 2025, i des de fa unes setmanes, com a secretari general de l'espanyola Ceaje, on vol aglutinar els interessos dels joves empresaris de tot l'Estat per guanyar veu i influència.
És fàcil ser jove empresari avui en dia?
Sí, és prou fàcil. Té les dificultats que té qualsevol empresari, però és fàcil perquè estem en un ecosistema privilegiat, tant a nivell d'empreses com d'indústria, d'universitats, d'escoles de negoci, etc. Barcelona és un dels millors llocs on emprendre i formar una empresa.
Parla d'ecosistema, però no, per exemple, de regulació, de burocràcia, de totes aquestes coses de les quals sovint els empresaris es queixen. I ens comparem amb els Estats Units, on una empresa es munta amb dies, mentre aquí calen mesos o anys.
Correcte. Aquí de vegades tenim una miqueta més de burocràcia, però és part de les regles del joc. Això sí, hem de tenir en compte que cada cop estem més globalitzats i ens pot afectar a la competitivitat.
Quines són les principals traves a l'hora d'emprendre?
La fiscalitat, que no és igual a tot el territori espanyol. La burocràcia excessiva, no només els tràmits que has de fer, sinó que molts cops no tens coneixement dels mateixos perquè en són un munt. I també el temps que es triga, per exemple en una llicència, des que la demanes fins que finalment s’aconsegueix, molts cops és excessiu. Aleshores, que aquests temps fossin tan curts com sigui possible, però sobretot que sabessis a quins temps atendre't, facilitaria bastant les coses.
Ha sigut president de l'Aijec; ara és secretari general de Ceaje. Quines diferències observa entre l'ecosistema de Barcelona i de Madrid a l'hora d'emprendre, d'aixecar una empresa, fins i tot de la imatge de l'empresari?
Hi ha diferència potser en l'ecosistema. A Madrid hi ha una visió de l'empresari més dignificada, cosa que aquí a Catalunya ens falta una miqueta. Continuem arrossegant una mica el llegat de l'empresari dolent. Posem un exemple graciós: al Club Super3, fins fa uns anys, el dolent era l'empresari. I això a fora no s'ha vist sempre així. Però afortunadament és una cosa que s'està revertint.
Ja m'ha dit algunes reivindicacions, però la llista habitual de les patronals és més llarga, parlen també d’inseguretat jurídica, de manca de talent, dels costos energètics... Aquesta llista de queixes la fan seva, els joves empresaris?
Moltes coses sí. Però, per exemple, ens agradaria, en comptes de parlar d'inseguretat jurídica, parlar de millorar la qualitat de la norma, o potser que tinguéssim normes més senzilles i en tinguéssim menys. Si no recordo malament, l'any passat estàvem parlant de 3 milions de pàgines al BOE. És a dir, que encara que vulguis adaptar-te absolutament a tot, és molt difícil. Aleshores, jo sí que crec que estem en un país, i més en context global, on tenim seguretat jurídica, però hauríem de millorar moltíssim aquesta qualitat de la norma i fer-ne menys i millors.
I la manca de talent?
Talent n'hi ha, és saber-lo trobar. Tant Barcelona com a Madrid, les grans capitals, atreuen talent. Una altra cosa és com puguem ser de competitius per atreure aquest talent, però l'ecosistema és bo. A vegades tenim països amb millor poder adquisitiu, millors salaris i fins i tot millors condicions fiscals. Per tant, aquest talent has de poder-lo captar. Però tenim possibilitats, jo soc optimista; de fet, tenim grans empreses, grans start-ups i grans projectes d'emprenedoria que sorgeixen d'aquí. Però sí que a vegades costa, i això s’ha de revertir, el gran repte és consolidar i retenir el talent.
Hauríem de millorar moltíssim la qualitat de la norma. Fer-ne menys i millors
Parlava de la imatge dels empresaris. Els joves emprenedors tenen millor imatge?
Espero i desitjo que sí, però queda molta feina per fer. A vegades inclús parles dins de cercles empresarials o institucionals i no estan adaptats al present. Molta gent acaba assimilant l'empresari amb l'empresa corporativa enorme o cotitzada. I, realment, l'empresari és des de la perruqueria de sota casa amb un negoci de dues o tres persones fins a l'empresa on puguis estar treballant. Però no tot l'empresari és corporatiu i té empreses amb 2.000 treballadors, sinó que la major part són petites i mitjanes empreses.
I hi ha molt autònom, també, que té una petita empresa. Com a autònoms, se senten maltractats per les pujades de quotes dels últims anys?
Sí que tots aquests canvis normatius que hi ha hagut any rere any et creen una miqueta aquesta sensació que les regles del joc són massa variables. I, de fet, hem vist els últims anys que, sobretot via premsa, ens han posat com uns globus sonda dient “multiplicarem les quotes per dos”. Llavors, si no hi ha manifestacions en contra, sembla que això ja es doni per fet. Quan des de les organitzacions empresarials diem que és impossible, que ens donin temps per poder-nos adaptar, llavors tiren enrere. Però el mal que fa aquest anunci a primera pàgina de dir que les quotes pujaran un 200% l'any següent és brutal, perquè just en començar a emprendre, el primer a què t'enfrontes és que la quota d'autònoms és més de 400 euros al mes sense tenir ingressos, i això frena a moltíssima gent que vulgui emprendre. Per tirar endavant un negoci, el que més busques és l'estabilitat.
Els polítics els tenen prou en compte, els escolten?
Ens escolten, però no prou.
O els escolten i no els fan cas?
Bé, ens agradaria poder influir molt més. Ja ho intentem, però suposo que tots juguem al mateix joc. Ens haurien d'escoltar més i, sobretot, hauríem de poder tenir més influència.
Imagino que aquest és un dels seus objectius a Ceaje. Com ho lluitarà?
Tenim una representativitat molt alta i la forma en què volem tenir més influència és estar més units. Jo, personalment, estic encapçalant el fet de treballar per això, que tots els joves empresaris dins de l'Estat estiguem més units i tinguem una veu més única; ens serà molt més fàcil influir en les decisions que ens puguin afectar. Especialment intentant anar de baix cap amunt, és a dir, que totes les associacions de joves empresaris de l'Estat puguin traslladar-nos la problemàtica que té cada una. És evident que les 5 o les 10 primeres seran comuns, però després hi haurà peculiaritats de cada zona, i nosaltres això ho podem paquetitzar i no només representar-ho, sinó posar-ho sobre la taula per afavorir mesures que ajudin a revertir situacions que siguin negatives pels empresaris o pels negocis o pels mateixos treballadors.
Parla d’unir els joves empresaris. Els joves empresaris creuen en l'associacionisme?
Els que estan a les associacions sí, hi creuen molt. El que hem d'aconseguir és captar els que no estiguin a les associacions. I de fet, de forma natural, molts cops es capten perquè quan tenen una problemàtica llavors venen a trucar a la porta, com és normal, no? Molts cops no ets conscient que requereixes aquest associacionisme fins que no tens un problema, fins que no trobes una trava, o simplement que no saps cap com resoldre una situació. Aleshores les organitzacions, tant pel networking que puguem fer entre nosaltres, com especialment assessorament o donar veu a través d'institucions i governs, és realment quan els socis que venen s'acaben consolidant.
Ja me n’ha dit alguna, però quines són les seves prioritats en la secretaria general de Ceaje?
Una de les màximes prioritats és tenir veu fora. Les associacions de cada comunitat ja tenen la seva pròpia veu, aleshores nosaltres intentarem elevar-ho a nivell europeu i internacional. Aleshores tenim previst participar en esdeveniments, per exemple, al setembre a la cimera del G20 jove a Viena, on anirem amb una delegació de joves empresaris de tot el territori. La primera setmana de novembre es farà la cimera iberoamericana de joves empresaris, l'endemà la trobada empresarial iberoamericana, i va tot englobat dins del Congrés de caps d'estat i de govern d'Iberoamèrica. I al final d'any, que és una cosa que funcionarà especialment bé, farem un premi nacional en l'àmbit de tota Espanya de joves empresaris.
En l’àmbit espanyol, què els demanen als polítics, quines són les prioritats?
Les hem d'acabar de veure perquè just no ni un mes que he entrat i, independentment de les que jo pugui pensar, el que volem és nodrir-nos de les prioritats que tinguin totes les associacions. Però per exemple aquesta taxa fixa d'autònoms que facturin menys de 80.000 euros, que és una norma europea, em sembla que som l'únic país d'Europa que no ho ha aplicat; doncs serà un punt de partida. Però a partir d'aquí sobretot, el que intentarem és recopilar totes les necessitats del territori i fer-les arribar.
Pot veure l'entrevista sencera a continuació: