Tan sols unes hores després de l'entrevista d'ON ECONOMIA durant la seva visita a Barcelona amb el ministre d'educació, Joao Costa, salta la notícia del primer ministre de Portugal presenta la seva dimissió després que la Fiscalia publiqués que li investiga per un presumpte cas de corrupció. Preguntat a posteriori per via telefònica per la crisi de govern, es limita a respondre que "el president ja va prendre la seva decisió" sense voluntat d'endinsar-se en el tema. Aquesta decisió és l'avenç de les eleccions per al proper mes de març.
Però l'entrevista, aprofitant la participació del ministre en la presentació del XV Premi Ensenyament del Cercle d'Economia, se centra, sobretot, en les claus de l'èxit portuguès en educació, que es resumeix en xifres tan contundents com la caiguda de l'abandonament escolar del 40% del 1996 al 5% actual o en un gran salt en les proves PISA que la situen per sobre de la mitjana de l'OCDE (i també d'Espanya, que està per sota) en les proves de ciència i matemàtiques. Sense augmentar el percentatge del PIB en educació, però amb polítiques com l'ensenyament obligatori fins als 18, una xarxa pública d'escoles bressol, més flexibilitat curricular i autonomia de les escoles, les mesures han donat els seus fruits. Les xifres mostren que, des que es va implantar l'ensenyament fins als 18, es disparen el nombre d'estudiants a Formació Professional, de 20 anys estancat en els 30.000 a 110.000 en l'actualitat (el 45% dels estudiants de secundària), encara amb una implantació del model dual anecdòtic, limítrof a l'1% i fins i tot per sota d'Espanya, on és del 4%. La foto continua sent positiva, però els desafiaments de futur apressen.
A què deu Portugal la seva gran millora a índexs educatius en els últims anys?
No existeix un sol motiu, sinó múltiples, i un treball de diverses dècades i consistent fins i tot quan hi ha canvis polítics. Hi ha un focus en els resultats, que va tenir en compte les taxes d'abandonament escolar i va atacar al problema. Els directors d'escola, que han rebut des de fa poc més autonomia i llibertat, tenen un paper pedagògic molt fort. I, clar, va ser un pas fonamental l'escolaritat obligatòria fins als 18 anys, l'any 2011, i la diversificació de camins que s'ofereixen en aquesta franja d'edat.
Veuen una relació directa entre aquesta obligatorietat i la reducció de taxes d'atur?
Sí, a Portugal tenim una correlació entre qualificació i remuneració. Estudiar compensa, més enllà del desenvolupament humà. Existeix una feina molt important en els cursos professionals (Formació Professional a Espanya), i el perfil professional que es requereix s'elabora en conjunt amb les empresa, que participen en el disseny del currículum professional que es fa en xarxa. Participen escoles, municipis i empreses perquè la formació tingui sentit. L'ensenyament obligatori fins als 18 ha sigut una de les claus per reduir l'atur.
A Portugal hi ha correlació forta entre qualificació i remuneració i les empreses participen en el disseny del currículum de formació professional juntament amb escoles i municipis
Quin tipus de polítiques posaria com a exemple?
Ja que per exemple, amb els Plans de Recuperació europeus, una de les mesures que prenem és la creació de 365 escoles que se centraran en les àrees identificades més rellevants per al futur de l'economia, com el digital o les energies renovables. Volem a més cada vegada una major especialització en els cursos.
L'atur a Espanya va passar del 26% el 2014 a l'11% actualment i el de Portugal va assolir un màxim el 2013 del 16% i ara està en un 6. Quin paper té l'educació en aquest fet?
La formació professional ha estat un dels grans responsables i una de les grans inversions en Portugal. Venim de la dictadura, de la que sortim el 74 amb un 26% d'analfabets i amb més d'un 50% d'abandonament escolar. Avui tenim un 6% d'abandonament escolar. El que més baixa qualificació, més dificultat per trobar feina. En els últims 11 anys el turisme, per exemple, ha crescut molt al nostre país i teníem una mà d'obra de molt baixa qualitat, i per això hem apostat per formació avançada en hoteleria i cuina.
Com es treballa amb un adolescent d'entre 15 i 18 anys per explicar-li que està obligat a estudiar encara que no vulgui?
El treball comença abans d'aquells 15 anys i hi ha una gran preocupació amb els estudiants en risc de fracàs escolar, les intervencions són cada vegada més primerenques i també ens ajuda la creació d'una xarxa pública de guarderies. Les guarderies són un gran predictor del risc de fracàs escolar. Els psicòlegs a les escoles també han estat importants perquè existeixi una bona orientació vocacional. Es tracta d'un desafiament perquè en aquestes edats el fracàs escolar era més gran. I tothom ha d'estar convençut que, estudiant, les capacitats de tenir feina són superiors.
El percentatge del PIB que Portugal dedica a l'educació, malgrat la bona evolució dels resultats, no és gaire alt, del 3,1%. Pretenen augmentar-lo?
Com que el nostre PIB ha vingut augmentant, el pressupost en educació també ha pogut augmentar en un 44% mentre no podem augmentar el percentatge sobre el PIB. El 2024, tindrem un pressupost de 8.000 milions per sobre dels 5.300 de l'any anterior, per tant, existeix un augment molt important. L'augment major sempre és en recursos humans i sous, la qual cosa demostra el compromís del govern.
Té algun intercanvi interessant amb el Ministeri d'Educació espanyol, ara liderat per la ministra Pilar Alegría?
Parlo molt amb la ministra Pilar Alegría i també ho feia amb l'anterior, Isabel Celáa. Espanya va mostrar curiositat i interès per com treballava Portugal i algunes visites tècniques, sobretot en l'àrea de la ciutadania, la inclusió, que van servir. Espanya va tenir en compte la feina de Portugal per a la seva última reforma i nosaltres també mirem amb atenció l'experiència espanyola. Per exemple, el moviment de Catalunya de l'Escola Nova va ser inspirador per a la nostra aposta per dotar d'autonomia les escoles. D'altra banda, estem veient un augment de la immigració i a Espanya existeix més experiència en l'ensenyament plurilingüe, per la qual cosa és una experiència que ens serveix. No existeix una política europea o ibèrica d'educació, però sí molt diàleg.
Espanya va tenir en compte la feina de Portugal en en la seva última reforma educativa i nosaltres ens inspirem en l'Escola Nova catalana en l'autonomia de les escoles i la interdisciplinarietat
En què exactament va inspirar l'Escola Catalana a les reformes educatives portugueses?
Sobretot en l'aposta per l'autonomia de les escoles i la flexibilitat de currículums. El coneixement ja no és disciplinar, és sobretot interdisciplinari. Per parlar de crisi climàtica, necessitem la ciència, l'economia, la filosofia, l'ètica. I també distingir el senyor amb corbata que apareix en el YouTube dient falsedats i fent-se passar per científic, però que és un negacionista. I aquesta flexibilitat, com l'autonomia de les escoles, està molt treballat a Catalunya i en l'Escola Nova.
Com es prepara a la infantesa i adolescència portuguesa per a la digitalització?
La pandèmia va accelerar el nostre programa escola digital, que actualitza tot el material informàtic i la connectivitat, així com la capacitació digital per als professors. En els cursos de formació professional, afegim molts cursos de programació i hem introduït el pensament computacional en el currículum de matemàtiques. Però a més, donem molt valor a la verificació de la desinformació i la pseudociència en xarxes i hem d'apostar pel pensament crític per poder distingir-les de la informació i la ciència.
Donem molt valor a la verificació de la desinformació i la pseudociència a les xarxes, hem de reforçar el pensament crític per distingir-les de la informació i la ciència veraces
A Portugal, com a Espanya, ha crescut una extrema dreta basada en el rebuig de la immigració. Com es combat això des de l'educació mentre es capacita els migrants per al mercat laboral?
El principal desafiament davant de l'extrema dreta és preservar la democràcia. Els nens d'avui ja no recorden la dictadura i la majoria dels pares tampoc. Aquesta falta de memòria és un camp propici per a missatges que diuen que abans tot era millor. Hem de formar ciutadans conscients que la diversitat és positiva i de la riquesa que tenim i l'escola té un paper fonamental. Així és també com els migrants s'integren fàcilment al sistema educatiu. D'altra banda, volem que els nostres programes de formació per a adults siguin també per a migrants i ja tenim una alta participació.