Jaume Roura i Calls (Vilassar de Mar, 1947) és una de les principals veus de l’automoció a Catalunya. Empresari del sector, presideix el Gremi del Motor i la patronal dels concessionaris, Fecavem –tot i que també va ser la veu de la distribució a tot l’Estat–, a més de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM). La setmana de l’aprovació de l’última mesura estatal a favor de l’electrificació de l’automòbil, Roura, que també és vicepresident de Foment del Treball, parla sense pèls a la llengua dels incompliments polítics i del que necessita l’automòbil, un dels sectors clau per a la nostra economia.
El Consell de Ministres ha aprovat el pla Auto+ per prorrogar les ajudes a la compra de cotxes elèctrics. Era el que volien i esperaven?
El que esperàvem, no. L'automoció, per la importància social que té, no està ben tractada. No podem acceptar que al mes de desembre ens citin al Ministeri d'Indústria perquè el president del govern espanyol ens presenti el pla, amb avantatges per renovar el parc antic i introduir l'electrificació a la mobilitat, i quedi aturat fins el 2 de febrer, que el van portar al Consell de Ministres, perquè hi havia problemes entre ministeris. Va lent i arriba tard.
Què els va prometre?
Una inversió de 400 milions d'euros per destinar a la renovació del parc i especialment per a la mobilitat elèctrica. Ara sembla que ho volen posar en marxa amb efecte retroactiu a partir de l'1 de gener, però la decisió de compra queda limitada si les ajudes no estan actives en el moment d'executar-la.
Diu que va lent i tard.
Aquest acord que ha pres ara el Consell de Ministres, que hauria d'haver estat operatiu ja en el mes de gener, no estarà realment operatiu fins al maig o juny amb tot el procés polític que comporta activar una operació de subvenció d'aquest nivell. Hi ha mecanismes administratius per fer-ho més àgil, més pràctic i més positiu en benefici dels ciutadans que volen canviar de cotxe.
Hi ha un problema de burocràcia, doncs?
La burocràcia és excessiva, fora de lloc, i crec que estem perdent els papers. I si els polítics no prenen una decisió urgent per a reconduir aquest tema, ens perjudica a tota la ciutadania.
Venim del pla Moves, que molta gent ha estat anys per cobrar-los o directament no ho ha aconseguit. Això és acceptable?
En els últims anys, en els quals el govern espanyol s'ha implicat amb ajudes a la compra per renovar el parc d’automòbils, que és el segon més antic d’Europa, i amb la introducció de l'electrificació, les tres edicions del Pla Moves han ajudat, però no amb l'efectivitat que requeria el sector. Perquè el que no pot ser que una persona que es decideix a fer el pas d'entrar en el món de l'electrificació, se li assigni una ajuda a la compra i aquesta ajuda trigui de 18 a 24 mesos a cobrar-la, amb una excessiva burocràcia de tràmits. El client al final abandona i decideix aguantar amb el seu cotxe, i el resultat final és que anem envellint el parc.
Diu que Espanya és el segon país europeu amb el parc de vehicles més envellit. Això és només per manca d’ajudes efectives?
En aquests moments estem a una mitja d'envelliment del parc de 14 anys i mig, a nivell d'Espanya. Aquí a Catalunya baixem un parell d'anys. El problema que tenim és que, a còpia d'anys, la indústria de l'automoció ha evolucionat molt i el producte ha anat incrementant els costos de fabricació, perquè s'ha innovat amb molta tecnologia i molta seguretat. Tot això ha fet encarir el producte. El gruix de la venda no està en el prèmium, sinó en el producte generalista, el que consumeix el treballador, la classe mitja, la classe més modesta, i aquests són els volums de fabricació. El cotxe s’ha encarit i amb la situació d’incertesa econòmica, qui té un cotxe antic i li funciona, doncs el manté. Fa 25 anys havíem estat en antiguitats de 8 anys i ara gairebé les hem duplicat. Necessitem que al comprador se li donin totes les facilitats, que el sector ja li estem donant, però necessitem implicació política, que s'adonin del que representa el sector per a la societat.
L'any passat van pujar les matriculacions. Com veu el mercat?
A Espanya, perquè funcioni el nostre sector i puguem alimentar les 17 fàbriques que hi ha, a part del que pot anar venint de les marques xineses, necessitem estar per sobre d’1,2 milions de matriculacions anuals [el 2025 es va tancar en 1,15 milions]. Si no aconseguim aquesta estabilitat i anar pujant, tindrem grans dificultats per absorbir la producció i aconseguir que les fàbriques no hagin d’aturar-se. Per tant, el govern espanyol s'ha d'adonar que hem de trobar les fórmules per activar aquest sector amb tot el que representa de beneficis en l'usuari, per millorar la seguretat, millorar mediambientalment... Perquè se'ns ha imputat sempre perjudicis mediambientals que no són justos. L'automòbil és un dels sectors que inverteix més diners en R+D+i, per al medi ambient, la seguretat, la comoditat, etc. I som un dels sectors que aportem més a les arques públiques.
“No pot ser que es trigui dos anys en cobrar un ajuda per comprar un cotxe elèctric”
Ja m'ha dit diverses vegades que els governs s’han d'implicar més. Entenc llavors que no veuen suficient el pla Auto+. Què més demanen?
Nosaltres demanem, primer, que s’adonin del que representa el nostre sector. Segon, que els polítics, governin els d'un color o d'un altre color, compleixin amb el que diuen. I a partir d'aquí, que hi hagi una bona col·laboració i que escoltin realment al sector, als industrials i a la distribució, que som un nombre d'empreses important que donem molta ocupació de llarga durada i estable. El govern el que no pot fer és prometre, fer anuncis, que queda molt bé a l'hora de fer la fotografia, però a l'hora de complir no arriba el dia. I em centraré en el Govern de la Generalitat actual. El president de la Generalitat, al mes de febrer, ara farà un any, va anunciar a so de bombo i platerets un Pla d’Impuls per introduir el cotxe elèctric a Catalunya i encara no s'ha fet res, no hem vist ni un gest. Jo sempre dono suport al president de la Generalitat, i en aquest cas el president Illa sap que ens té al seu costat donant-li suport, però el que no pot ser és que s’anunciï un pla d'actuació en benefici de la ciutadania i que passi un any i encara no en sabem res.
No s'han posat en contacte amb vostès per concretar-lo?
No s'ha fet absolutament res.
Cap mesura?
Cap mesura, no s'ha fet res. Catalunya, a més, som una de les poques comunitats que no tenim cap pla d'ajuda a la compra. Galícia, el País Basc, Madrid, Cantàbria, tenen fons autonòmics destinats a la compra. Aquí a Catalunya, zero.
I sí que es paga l’impost al CO2.
A sobre som l'única comunitat d'Espanya que estem gravats amb l'impost del CO2. Hem denunciat des del primer dia que era una barbaritat. És injust que siguem l'única comunitat que paguem aquest impost, perquè ens perjudica econòmicament. I aquests diners sempre se'ns va dir que servirien per ajudar la renovació del parc i no hem vist mai un euro. Aquests diners s'han utilitzat per al que els hi ha convingut als governants de Catalunya, siguin uns o siguin els altres. Ens queixem per tots, perquè aquest impost no s'hauria d'haver posat mai. I després hi ha el rènting, que va a l’alça: es matriculen 300.000 cotxes de rènting a l’any. El 27% d’aquests cotxes estan a Catalunya, però com que totes les empreses de rènting estan domiciliades a Madrid, aquests cotxes circulen per Catalunya sense pagar impost, i els catalans que comprem un cotxe, sí que el paguem. I els municipis catalans, que cobren l’impost de circulació, tampoc el cobren en els cotxes de rènting que hi ha als seus carrers, el cobra tot Madrid. I aquí ningú diu res, només nosaltres, però no ens escolten.
I a la indústria, se l’escolten? Perquè tots els presidents de la Generalitat i consellers d’Empresa es fan fotos amb Seat i Ebro.
No, d’això ens queixem als govern, de tots els colors, perquè tots es comporten igual amb el nostre sector. Som els que paguem més impostos, estem més mal considerats, i a l'hora de la veritat, com diu, tothom vol sortir a la foto de la Seat o ara d’Ebro.
La indústria de l'automòbil viu un moment important amb l'electrificació de les fàbriques i per la venda cada vegada més gran dels cotxes elèctrics. Això afectarà aquest any i els propers anys a les fàbriques?
L’electrificació ja no té marxa enrere, és un fet real. Hi havia un gran CEO de diferents marques d'automòbils, com Seat, que ara ha sortit de l'automoció, Luca de Meo, que deia: “El cotxe elèctric és molt important, però un motor de combustió té 27.000 peces, i un motor elèctric en té 7.000”. Què vull dir amb això? Que darrere de tota aquesta indústria hi ha tota la indústria auxiliar que fabrica constantment i ocupa molta gent. Per tant, la transformació de l'electrificació ha de canviar tots els sistemes industrials de producció. I això és el que ens estem trobant. Torno a repetir: l'electrificació, si és la solució, benvinguda sigui, però jo crec que han de conviure durant molts anys electrificació i combustió.
“Els polítics no ens escolten, però tots volen sortir a la foto de Seat o Ebro”
Com a mínim fins al 2035...
El 2035 ens sembla és molt lluny, però el temps corre molt de pressa. Jo sempre vaig dir que l'horitzó d'aquesta transformació hauria de ser el 2050.
Per què?
Aquí hi ha molts factors. Un cotxe elèctric requereix primer una pedagogia per a l'usuari. No té res a veure anar amb un cotxe elèctric que amb un cotxe de combustió. T’has d’organitzar. Al carrer dormen molts cotxes, i hem de trobar la manera que es puguin carregar. Aquesta càrrega és lenta encara, no és anar a la benzinera i omplir el dipòsit i pagar en 5 minuts. Has de buscar un punt de càrrega, pots trigar una o dues hores, o més temps si la vols omplir al 100%. S’ha fet una passa endavant, però aquest no és un problema d'Espanya, és un problema d'Europa, que ha volgut ser la primera del món en avançar en aquest tema, i jo crec que s'han precipitat, i avui en paguem les conseqüències tots, perquè això està alimentant una indústria de fora d'Europa que ens està transformant a tots. I haurem de veure com ens hi adaptem per poder mantenir un nivell d'ocupació i un nivell d'indústria operativa i que funcioni.
“No podem permetre que hi hagi 42.000 milions pendents d'inversió a Catalunya”
Com valora la irrupció de les marques xineses, no només com a venedors, sinó també com a fabricants de cotxes a Europa?
La indústria europea, i també espanyola, se n’ha anat a fabricar a la Xina, perquè li sortia més a compte, i ha ensenyat totes les seves cartes i totes les seves tecnologies. Els xinesos, que són molt treballadors, ho han vist i han evolucionat. I avui el producte xinès és un producte molt competitiu, molt ben elaborat i molt ben treballat. I a més a més, amb molta rapidesa: a Europa, un nou model, des del moment en què es dibuixa en un paper fins que el veiem circulant pel carrer, com a mínim passen de 24 a 36 mesos. A la Xina això ho fan en un any.
I amb preus bastant econòmics.
Amb preus més econòmics, que això també és molt important. I tenen la tecnologia molt més avançada del món en quant a les bateries. I això també és un hàndicap perquè Europa s'ha adormit una mica i ara ha de córrer a recuperar l'espai perdut, quan érem els número 1 del món.
Però hem passat de ser el número 1 a competir entre nosaltres per veure qui capta la instal·lació d'una fàbrica xinesa aquí.
Aquest és un altre tema. Per a les marques no és l'objectiu, però a nivell polític sí que els interessa, perquè són inversions i ocupació.
I hi ha la xarxa de proveïdors també.
Però tot això hem de veure com evolucionarà, perquè el pas que han fet, per exemple amb Ebro, és muntar el cotxe aquí. Ja hi ha una previsió, a curt termini, per començar a fabricar aquí. Perquè el que a nosaltres ens interessa com a país és que vinguin a fabricar aquí perquè tota la indústria auxiliar funcioni i donin feina.
Hem parlat molt de mobilitat relacionada amb els cotxes, però vull parlar d’un altre tipus de mobilitat. Portem unes setmanes amb una autèntica crisi amb el servei de Rodalies. Està afectant a la productivitat a les fàbriques?
A la patronal UPM hem fet unes enquestes bastant profundes per veure el grau d'afectació que comporta tot el desgavell ferroviari i de vies de circulació, com l’AP-7, perquè això està dificultant la mobilitat, tant privada com pública. Hi ha empreses que fins i tot han hagut de parar les seves línies de producció perquè no els hi arriben les matèries primeres. Això està afectant, i molt, i crec que és un altre gran error polític. Jo crec que els polítics no han estat a l'alçada. I torno a repetir que aquí és responsabilitat de tots els colors polítics. El que no podem acceptar, que des de Foment del Treball ens hi vam oposar des del primer moment, és el pla de finançament. En aquests moments ens hem sumat [a d’altres organitzacions empresarials] perquè realment s'ha reconegut el que vam dir nosaltres el primer dia, que era insuficient per a Catalunya. El que no podem permetre és que hi hagi 42.000 milions pendents d'inversió a Catalunya. És el pressupost de tota la Generalitat!
Pot veure l'entrevista sencera a continuació: