Clàudia Canals és, des de fa tres anys, la directora general d’Avançsa, l’entitat de la Generalitat que està encarregada d'impulsar el teixit empresarial català mitjançant col·laboració publicoprivada. L’entitat té un rol estratègic en el sosteniment del teixit, en el reequilibri territorial, en la creació d'ocupació de qualitat i en el foment dels nous sectors, entre altres. Avançsa es va crear just fa 40 anys.
Quin impacte ha tingut la tasca de l’entitat en l’economia catalana?
El paper que hem tingut en el passat, respecte a propòsit, és el mateix que a futur. Per tant, parlem del rol que ha tingut Avançsa en els darrers 10 anys i que reforçarà en el futur, perquè volem ser més grans i volem col·laborar més amb el sector privat.
Digui’m.
En el passat, Avançsa recolzava especialment les empreses industrials més clàssiques que tenien certes dificultats i que, sobretot, eren empreses territorialment importants o molt importants. Per tant, durant uns 30 anys, Avançsa es va centrar a ajudar empreses que tenien dificultats i que les havien de superar per garantir la seva continuïtat industrial i la seva aportació al territori. Aquesta labor se segueix fent, a través d’una línia de finançament per a la reactivació industrial. Però en l’actualitat també disposem de dues línies més de finançament enfocades al foment de la nova indústria; al teixit que també volem que prosperi a Catalunya.
En què consisteixen aquestes noves línies de finançament i a qui van adreçades?
Les línies Innova i Projectes Extraordinaris estan adreçades a projectes innovadors, estratègics, que generen ocupació de qualitat i que sovint venen del territori, de la descentralització del teixit industrial. És a dir, van lligades al foment de la nova indústria 4.0, molt relacionada a la revolució industrial en què estem immersos i que progressa més ràpidament que les revolucions industrials anteriors.
S’adrecen a algun sector en concret?
Engloben molts tipus de projectes; no van a un únic sector. Abastem el sector salut, la mobilitat, els semiconductors, la indústria New Space... Sempre que tinguin aquest caràcter innovador, que facin èmfasi en digitalització, en descarbonització o en projectes estratègics per al país i que generin ocupació de qualitat.
Qui o què determina que rebin el suport d’Avançsa?
Fins ara, generalment, les empreses trucaven a la porta d’Avançsa directament o redreçades des d’altres organismes de la Generalitat, com per exemple, Acció, l’agència per a la competitivitat. Però, alhora, Avançsa contacta amb les empreses, perquè participem en diferents esdeveniments, sovint d’emprenedoria, i veiem molts projectes i molts d’interessants. Sempre valorem que siguin projectes que ens encaixin dins la nostra estratègia i, també, que nosaltres els encaixem. Moltes vegades, els projectes es troben en fase de recerca de finançament per part del capital privat, però no és suficient. És llavors que Avançsa entra a les rondes de finançament per completar-les, fer-les exitoses, sempre que els projectes ens encaixin.
Aquesta col·laboració sempre es fa adquirint participació en l'empresa o també hi ha només finançament com a soci inversor?
Majoritàriament, financem via préstecs participatius convertibles, a tipus d’interès de mercat, però que alhora són préstecs pacients, perquè donem un període ampli de carència de l'amortització del capital principal. Un temps que va bé a aquesta classe de projectes perquè creixin i puguin accedir a altres alternatives o capitals d’inversió. Són préstecs participatius que, per les característiques dels projectes, no donen beneficis fins al cap de 5 o 6 anys.
Els préstecs d'Avançsa són pacients
El 2024 va ser el primer any que Avançsa va recollir beneficis i va repartir el seu primer dividend de 5 milions d’euros a la Generalitat. Aquests recursos es reinverteixen?
A Avançsa, que és una entitat depenent del Departament d’Empresa i Treball, l’any passat van coincidir diferents factors. Hi havia unes inversions que els últims anys havien anat molt bé i la nostra participada Idiada també ha estat donant beneficis importants. Idiada és una participada important que ens dona dividends, que es poden destinar a nous préstecs.
Entre beneficis i dividends, l’any passat, van ingressar 13 milions. Tot es reinvertirà a Avançsa?
Això ho decideix el nostre accionista, el Departament d’Empresa i Treball. És el departament qui determina el destí d’aquests fons.
Entenc que també és qui fixa el pressupost d’Avançsa. Quina és la inversió mitjana anual?
En els últims 5 anys, la mitjana d’inversió anual ha estat d’uns 15 milions d’euros i hem fet 10 operacions. El 2024, va ser una mica més, 18 milions. Podríem dir que el tiquet mitjà d’inversió està entre els 750.000 euros i el milió d’euros, però hem arribat els 3 milions en alguns projectes.
Un pressupost de 15 o 18 milions és suficient?
La veritat és que últimament ens trobem que els projectes que veiem interessants són més ambiciosos i demanen més finançament i, per tant, també són més complicats d’avaluar perquè molts estan en fase llavor, no tenen el producte aprovat i llançat al mercat perquè estem parlant de tecnologies molt innovadores que és complex discernir sobre com aniran a futur. Això ens fa pensar que el nostre pressupost hauria de créixer en dos o tres anys, per apropar-nos als 25-35 milions; duplicar-lo.
Què tenen en cartera, pendent d’aprovar i quina xifra invertiran enguany?
Aquest any tenim projectes que ja hem validat i aprovat, que són molt interessants, però que encara no hem tancat el finançament perquè estem a l’espera que les rondes aconsegueixin un inversor privat. Avançsa mai lidera una ronda de finançament, acompanya al capital privat que la lidera, i sempre entra a posteriori amb un capital igual o inferior, mai superior.
Però també tenen participades en capital?
Sí, en casos molt concrets entrem en el capital. L’any passat, per exemple, vam entrar a Inbrain Neuroelectronics, un projecte que encara està en el desenvolupament de la fase clínica, d’estudi, però que considerem que és un projecte important que combina el vessant estratègic de la biomedicina. Estem molt interessats en el sector salut, en els semiconductors.
Quan es retiren de les empreses participades?
En tenim poques de participades. En algunes, com Idiada, la intenció no és desinvertir, sinó quedar-se de manera permanent, perquè a més, Idiada està en uns terrenys de la Generalitat i, per tant, aquí sí que hi hauria com permanència absoluta. En tenim altres que són de l'àmbit de la salut, i aquestes el que volem és donar-los oxigen, amb la idea d’estar-hi entre 5 o 6 anys, que és el que faria un capital risc, però, de fet, en moltes d'elles ho hem com reavaluat, i ens hem adonat que hem de ser un capital una mica més pacient. Per tant, el propòsit és un període més llarg, d’uns 10-11 anys, per acompanyar-les en un recorregut suficient. Després en tenim algunes que provenen de l’etapa inicial d’Avançsa, de reactivació industrial, i aquí depèn, perquè per algunes és important que hi estem per un aspecte territorial. En altres, potser hem d'estar-hi de manera molt més permanent, amb una participació minoritària i molt petita, però de manera permanent, per arrelar-les al territori, i aquesta jo diria que seria com la combinació perfecta: algunes de manera permanent amb un caràcter molt minoritari i algun aquest període com de deu anys, més llarg que els típics cinc o sis anys d'un capital risc.
La cartera actual d’Avançsa suma unes 80 empreses, amb una valoració de 150 milions d’euros?
Correcte. És veritat que aquí pesa molt les participades que venen de l’històric, com Idiada i Comforsa, amb una participació important i que formen part d’aquests actius que tenim. De fet, la valoració de les empreses que hem acompanyat amb finançament seria, més o menys, la meitat; uns 70 milions d’euros.
Ha esmentat Comforsa, en aquesta empresa també hi ha voluntat de permanència?
Territorialment, Comforsa ha estat i és una empresa que fa territori, per tant, hi ha voluntat de permanència. És una companyia amb 300 treballadors directes i important per a la comarca perquè indirectament genera molts altres llocs de treball. Per tant, és molt rellevant. Hi ha estat durant més de 30 anys i la intenció de permanència, de moment, hi segueix sent. Com passa amb Idiada.
A Comforsa, hi ha voluntat de permanència
A futur, en quins sectors volen centrar-se?
El que perseguim, més que un sector concret, és aquesta combinació entre nova tecnologia, però amb un vessant industrial. Preferim que el projecte de la indústria 4.0 estigui enllaçat relativament amb la industrial més clàssica. Això és el que més ens encaixa, però no sempre és així.
Què tenen sobre la taula?
Sempre analitzem projectes. Ara mateix, en tenim tres sobre la taula, de l'àmbit de la salut. Enguany ens han arribat molts projectes del sector salut. L’any passat, en canvi, vam tenir més propostes de semiconductors, de satèl·lits, Ebro, investigació, mobles...
L'entrevista íntegra es pot veure a continuació