L’espai, o l’ocupes o te l’ocupen! Aquesta és una de les màximes en boca del president de Pimec. Una consigna que està darrere de bona part de les reivindicacions que abandera per defensar les petites i mitjanes empreses. Titulat en enginyeria electrònica industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Cañete va assumir la presidència de la patronal el febrer de 2021, després de ser-ne vicepresident durant 14 anys. Defensor de l'activisme empresarial, el seu mandat es fonamenta en alçar la veu de les micro, petites i mitjanes empreses des de Catalunya a Europa, on ostenta la vicepresidència de la patronal SME United. Tot un lobista.
Ara per ara, Espanya és ingovernable. Com valoren els empresaris aquesta situació?
La lògica de l’economia i l’empresa es veuen directament afectades per la incertesa, que no és altra situació que la que travessem ara mateix. Són porugues. Per tant, demanem estabilitat el més ràpid possible perquè no s’endarrereixin decisions o no se’n prenguin d’equivocades. Cal configurar un govern el més aviat possible i que sigui un govern el més estable possible.
Però quin govern seria més beneficiós?
Nosaltres tenim un respecte màxim pel que decideix la ciutadania, per la democràcia i per les seves regles. Per tant, no entrem en quin és el govern que caldria configurar, sinó que entenem que la democràcia -una vegada que el poble s’ha expressat- dona la possibilitat de múltiples combinacions per configurar un govern. Com a agent social i econòmic som respectuosos amb la majoria que es creï per poder formar govern, que serà amb qui interpel·larem.
I que li demanaran al futur govern?
Sigui quin sigui el color del govern, per a nosaltres és absolutament transcendent i urgent, i fins i tot ineludible, resoldre una anomalia estatal: que les petites i mitjanes empreses, que són el motor de l’economia, no tenen veu pròpia en el diàleg social. La pime representa el 99,8% de les empreses del país, el 75% de l’ocupació i més del 60% del PIB. Aquesta realitat explica moltíssimes de les característiques de l’economia espanyola i, si no s'entén, es generen anomalies. És una qüestió de concepte, perquè, fins que a nivell d’Estat les pimes no tinguin veu pròpia en el diàleg social, Espanya no haurà acabat la seva transició democràtica. No és un eslògan, és una realitat. A més, és un aspecte que impacta en la seva dimensió de les mateixes empreses, per això a Espanya hi ha més micro i pime que als països europeus.
Però sí que hi ha organitzacions empresarials que diuen que la representen i tenen veu...
Si algú diu que hi ha una organització, Cepyme, que participa en el diàleg social, cal aclarir que no té veu pròpia, perquè la seva és la veu de la CEOE. La de la gran empresa. Aquesta és una de les anomalies. És un dels aspectes a plantejar al nou govern. Cal que legisli pensant en petit, per fer gran als petits.
Per exemple?
Hi ha estats europeus que prenen mesures en aquest sentit. Un d’ells Holanda, quan abans de l’estiu va determinar que les grans empreses estan obligades a pagar a les pimes a 30 dies. Un altre Alemanya, que ha decidit un paquet de mesures per a les pimes, amb la reducció d’impostos. Això és legislar pensant en petit per poder fer gran l’economia i el teixit empresarial. Això ens acostaria a la Unió Europea, on la pime té veu directa amb la patronal SME United. A més, el pròxim 12 de setembre, s’aprovarà una legislació que afavorirà a les pimes perquè modificarà la directiva de morositat, un propòsit en què Pimec -l’única patronal que té una estructura pròpia a Brussel·les- ha tingut molt a dir.
El govern espanyol s’havia compromès a trobar una fórmula per determinar aquesta representativitat que reclamen. Com està aquest tema? Ja han trobat una calculadora?
Els camins per establir la representativitat poden ser diversos. I no renunciem a cap d’ells. De fet, una de les iniciatives que hem fet ha estat crear Conpymes, amb altres entitats i organitzacions d’arreu de l’Estat. Ja estem caminant en molts sentits. I arran de la seva configuració ja hem fet una denúncia a l’Audiència Nacional i al Suprem perquè ens diuen que, com que no hi ha una calculadora per saber la representativitat que té aquesta organització, no pot seure a la taula de diàleg. Recordem que, a Catalunya, aconseguir la representativitat que ens pertocava per estar a les institucions al costat de Foment del Treball, va ser un procés de 15 anys i 8 processos judicials, que va resoldre un jutge. I es va arribar al 50%. De fet, Catalunya podria ser un bon exemple per a Espanya. També ens recolzen decisions que està prenent la Comissió Europea, que en una recomanació del Consell Europeu, ja ha advertit a Espanya perquè s’estableixin processos de transparència i participació de les organitzacions empresarials.
Descarten un acord entre patronals?
Seria bo un acord fruit del diàleg amb la CEOE, però el problema és complex, perquè la CEOE no ho té en consideració.
I els sindicats, com ho veuen?
Opinen tres coses. Que és un problema dels empresaris. Si més no és el que diuen públicament. Però també que és necessari establir processos democràtics i participatius. I admeten el gran drama que tenim a nivell estatal: les pimes estan infrarepresentades en la negociació col·lectiva. Això succeeix des del 2011, quan es va fer una reforma de la negociació col·lectiva i es va modificar els percentatges sobre la representació d’empreses i treballadors, amb un clar benefici per a la gran empresa. Això és una paradoxa perquè normalment les empreses que seuen a negociar un conveni col·lectiu sectorial tenen, gairebé totes, el seu propi conveni d’empresa. Això fa que la gran empresa sigui la que negocia en representació patronal i qui condiciona la defensa dels interessos de les petites i mitjanes empreses. I algú ha vist a Cepyme denunciant aquesta situació? Això demostra que no té sentit tenir una organització depenent d’una altra, perquè no té veu pròpia. Cepyme és captiva.
Les pimes estan infrarepresentades a la negociació col·lectiva, només negocia la gran empresa
Què reclamen en matèria de fiscalitat?
La fiscalitat és probablement l’element de competitivitat més important que pot tenir un país i, per tant, ha de ser justa. Però ara mateix, la fiscalitat que tenim és injusta, sobretot per a les pimes i la microempresa, perquè les seves especificitats no es contemplen o bé es contemplen com a règims especials o residuals. Ara hi ha una regulació que permet fer enginyeria financera a segons quines empreses. Reclamem una fiscalitat justa i proporcional i concebuda per fer grans a les pimes. Entre les mesures figura: la reforma dels impostos que graven la renda i beneficis de les empreses en funció de les característiques i la dimensió d'aquestes. Això passa per l’establiment d'un impost sobre societats dirigit exclusivament a grans empreses i grups empresarials multinacionals, per un impost sobre societats per a la resta d'empreses i entitats que contempli les característiques i les especialitats de les micro i petites empreses i per la reforma de l'impost sobre la renda de les persones físiques pel que fa a la tributació de les rendes derivades d'activitats econòmiques. Entre altres aspectes, com la revisió de les figures impositives següents: IAE, Impost sobre Successions i Donacions i Impost sobre el Patrimoni.
La regulació actual permet fer enginyeria financera a algunes empreses. Volem una fiscalitat per fer grans a les pimes i un impost de societats per a les microempreses
Pimec ha demanat una nova llei estatal d’indústria, mentre que a Catalunya ha signat el Pacte Nacional per a la Indústria. Què reclamen?
S’ha demostrat que els països més resilients, els que lideraran els canvis, són aquells que tenen una veritable política industrial. A Catalunya hem establert el Pacte Nacional per a la Indústria i hem aconseguit, per primera vegada, que 660 milions d’euros, el 60% de tots els recursos destinats a polítiques, es dediquin a les pimes; és la primera vegada que s’ha legislat en petit. Això va de crear compromisos i acords en un tema tan important com és la indústria, amb una legislació pensant en els petits i posant recursos. Des del 2000, a Catalunya, s’han perdut 14.000 indústries i 40.000 llocs de treball industrials. Un drama. El pes de la indústria ha passat del 29% al 19% a Catalunya, però a Espanya passa exactament el mateix.
El pes de la indústria ha passat del 29% al 19% a Catalunya, en dues dècades
El Govern català basa part de la política industrial i de reindustrialització en la identificació i impuls públic de projectes tractors. És una bona mesura?
Tot el que sigui posar una tractora a l'economia, a la indústria, és important. Per tant, projectes tractors, tots els que puguem. Però no s’han de dedicar tots els esforços únicament en aquests projectes. No hem de cometre l’error de deixar al marge a totes les activitats que el complementen i que estan en el seu entorn per tirar-lo endavant -proveïdors, serveis, infraestructures-, l'impuls ha d'anar més enllà del mateix projecte tractor. Aquests projectes han de ser un punt de partida, però no un punt d’arribada.
Quines perspectives econòmiques sospesen per al segon semestre d’aquest any?
L’extrema situació d’incertesa en què ens trobem fa difícil fer previsions, perquè poden canviar d’un dia per l'altre. Dit això, ens preocupa molt el sector primari perquè ens capil·laritza l’economia, amb una distribució territorial molt important, i està molt tocat per temes com la sequera, i caldria dedicar-li una especial atenció perquè no és només una qüestió econòmica sinó també estructural. Segona qüestió, ja tenim indicadors que evidencien que per l’increment dels tipus d’interès i l’energia, les famílies tindran menys capacitat de consum, un element fonamental per al dinamisme de l’economia. Per tant, tindrem una ralentització, tant sí com no. Això afectarà dos elements importants: el treball i la competitivitat/productivitat de les empreses. Ja estem veient com s’incrementa el nombre de concursos de les microempreses, i aturar aquesta situació serà una de les nostres lluites, també.
El sector primari està molt tocat, cal una atenció especial perquè és estructural
Quines actuacions caldria?
Entenem la política del BCE, els increments de tipus per controlar la inflació, però la medecina no pot ser la mateixa per a tothom si tenim en compte que a Europa hi ha països, com Espanya, que no tenen un atur del 6%, sinó que és del 12% -i a Catalunya del 9%-. Per tant, reclamem efectes correctors per harmonitzar la situació que provoquen les polítiques fiscals i monetàries perquè no generen un ajust de l’economia real. Demanem regles de mercat justes, amb configuració de preus justos i que facilitin la presa de decisions davant el procés d'alentiment de l'economia.
El mercat laboral està canviant -el teletreball, la jornada de 4 dies...-, són aspectes que pot assumir la petita i mitjana empresa?
Estem davant de populismes. Per exemple, per a la jornada de 4 dies, el gran problema que tenim és la productivitat i la competitivitat, que l’estem perdent. Compte perquè hi ha països com França on això ja ha tingut conseqüències. El que no es pot fer és aplicar aquest tipus de polítiques amb ajudes públiques, perquè mentre hi ha ajuda funcionen, però quan deixen d'arribar els recursos públics deriven en un greu problema. S’ha d’anar amb cura i plantejar i fer les coses bé. Potser es podria parlar de sectors, per activitats... però el handicap és aplicar-ho sense perdre productivitat, perquè si no ens enganyarem. Alerta amb alguns experiments perquè també hi ha qüestions legals a tenir en compte. Per exemple, a Bèlgica volen fer 4 dies setmanals però amb jornades de 10 hores i això és estressar el treball i es poden provocar problemes de salut, d'estrès. Encara hi ha moltes altres coses a resoldre abans que endinsar-nos en aspectes com aquest.
Centrant-nos en Catalunya, què passarà amb la Llei de Cambres, que no està consensuada?
Pimec és la primera interessada en què hi hagi una Llei de Cambres, però s’ha de fer bé. Però tal com s’ha redactat el projecte de llei -que encara no ha entrat a tràmit perquè ni els mateixos partits polítics han trobat punts de consens- es trenquen les regles de la democràcia a Catalunya. Les cambres són entitats de dret públic tutelades per l’administració, per tant, tenen una forma jurídica clara i recollida en l’article 46.7 de l’Estatut: les cambres són entitats consultives i les organitzacions empresarials de dret privat són participatives. Llavors, en el moment en què es vol fer una llei per canviar les regles del joc del diàleg social, sempre trobaran l’oposició de Pimec, que no admet que es canviïn les regles de joc de què és públic i què és privat. No ens oposem a la Llei de Cambres, però advertim de les conseqüències que pot tenir amb l'actual esborrany. Expliquem que si es fa un reglament com el que ara està sobre la taula es distorsionaran les normes del diàleg social i participatiu.
Per tant, tindrem Llei de Cambres el 2023?
Confiem que en el moment en què es configuri el nou mandat de les cambres, amb diàleg i amb la voluntat de voler fer les coses bé, tinguem una Llei de Cambres del segle XXI. Que ordeni les funciones de les entitats de dret públic i dels agents socials més representatius. Tenir una llei que generi confusions ens abocarà a molts anys de litigis.
A quinze dies de les eleccions, com valoren la campanya de les dues candidatures que es presenten?
Respecte total al procés electoral de les cambres. Pimec ni guanyarà ni perdrà les eleccions a les cambres. D’una banda, perquè Pimec ja és part de les cambres, amb la nostra representativitat. Sobre les candidatures, cal dir que des del primer moment vàrem animar als socis de Pimec que es presentessin pels seus epígrafs, perquè puguin ocupar els espais del ple de la cambra amb l'objectiu de defensar els seus interessos, els de les micro i pimes catalanes. Ens consta que molts empresaris i gremis de Pimec s’han presentat i els recolzem.
Però hi ha més empresaris i gremis de Pimec vinculats a una de les dues candidatures, no?
No exactament. Tenim representants en les dues. Sí que és cert que hi ha una candidatura amb un biaix polític, independentista, i l’altra és una candidatura més empresarial i més transversal. Crec que els gremis i les organitzacions se senten més properes a aquesta segona.
A Catalunya, hi ha pendent la signatura de l’Acord Interprofessional, quins són els punts que els separen de Foment?
Seria molt interessant aconseguir renovar-lo per potenciar el marc de relacions laborals i tornarem a seure i a dialogar en els pròxims mesos per tal d'aconseguir-ho. És marc laboral de les relacions i dels acords sectorials. Pimec considera que la negociació col·lectiva, com més propera està al territori i a l’empresa, millor és per donar resposta a la idiosincràsia de les diferents realitats que hi ha a Catalunya és més adient, i Foment ho rebutja.