L'Associació de Franquícies de Catalunya (ACF) acaba de posar en marxa el Club Franquícia, una plataforma que neix amb una trentena de companyies i que vol donar resposta a reptes com l'expansió, la digitalització, la gestió i la internacionalització de les marques franquiciadores. El president de l'associació, Àngel Amat, que alhora és director d'expansió de la franquícia Aquí tu Reforma, explica que el sector a Catalunya "té bona salut" i "està molt professionalitzat", però cal seguir abordant els reptes que tenen al davant i que la plataforma és una eina al servei de franquiciadors i també de franquiciats.
Com resumiria aquests reptes?
El sistema de franquícia és un sistema que permet a les empreses un creixement més ràpid del que seria normal i al mateix temps permet a emprenedors o a inversors incorporar-se a un negoci sense experiència anteriorment o que volen anar més acompanyats per tenir més possibilitats d'èxit. En el mercat, els reptes bàsicament sempre són: saber com fer-ho, com fer-ho millor, com tenir eficiència, com poder fer un model que sigui més exitós des del punt de vista del valor que aportes al mercat i també des del punt de vista de la rendibilitat de l'empresari. Per tant, amb tot això, quan un franquiciador comença o ja està dins el sistema, és bo que tingui un suport d'empreses de serveis o de productes que puguin ajudar-lo en tots aquests aspectes.
Quina concreció podem donar?
Normalment, el sistema franquícia requereix entendre una sèrie de conceptes i, per tant, amb aquesta plataforma el que intentem és donar resposta a aquestes necessitats de part d'empreses que tenen l'expertesa, acompanyant els franquiciats o els franquiciadors. És una plataforma que està pensada per a les dues bandes, per afrontar un repte de posar-ho en marxa, no equivocar-se gaire en els primers passos perquè equivocar-se en el món de l'empresa significa gastar diners, tenir una normalitat de creixement, i després vindrà tota la part d'internacionalització. A més, la integració de la IA o de tota la tecnologia, la digitalització...
Per tant, podran trobar una empresa de serveis jurídics, de desenvolupament de negoci...
En aquesta plataforma volem fer un pas més endavant, donar un valor més a les empreses franquiciadores i franquiciades. Per tenir serveis de qualitat. Efectivament, serveis jurídics, consultores per millorar la relació franquiciador-franquiciat, per integrar millor la digitalització, empreses que t'ajuden a liderar millor els equips... Treballar d'una manera més eficient, però també entendre quins són els millors carrers comercials, com funcionen els centres comercials, com entrar en canals vinculats amb el viatger —aeroports, estacions ferroviàries, etc.— Alhora, generar un sistema de networking. Moltes vegades els franquiciadors d'una activitat concreta es poden sentir sols o no acaben d'aconseguir els objectius, i és interessant per a tots parlar entre ells.
Qui s’aventura a assumir una franquícia?
Podríem dir que fa 10 anys, un franquiciat estava molt relacionat a la figura d’un autònom que es volia autoocupar i tirar endavant un negoci. Actualment, això encara existeix i és una gran fórmula per a les persones que volen tenir una empresa pròpia i han de començar des de zero. Però ens estem adonant que, en els últims temps, cada cop els franquiciats es fan més professionals, més empresaris. Per tant, acaben gestionant empreses d'un cert volum; petites pimes d'un, dos, tres milions d'euros de facturació. Una situació que requereix una professionalització bastant més elevada. Alguns havien començat el negoci com a autoocupació i avui en dia potser tenen dues, tres, quatre unitats de la mateixa marca, o fins i tot de diferents marques, i per tant són empresaris. En aquest punt també es crea una necessitat i la nostra voluntat és ajudar-los en aquesta professionalització. Ara probablement s'hauran de dedicar més a delegar, a tenir una funció més directiva que no pas una funció de botiguer o de restaurador.
Aquesta seria la figura del màster franquiciat?
En el model de franquícia trobaríem tres tipologies. La més habitual és la franquícia individual: una empresa amb una unitat o diverses unitats de negoci, que ha demostrat que té èxit i que ho pot i vol replicar i buscar franquiciats. Recórrer a altres persones i els facilita la marca, procediments de treball, política comercial, el producte i, si és restauració, els menús, les cartes, etc. De manera que el franquiciat només hagi d'aplicar el que li estan ensenyant i, per tant, inicia un negoci com si ja fes cinc anys que estava en el mercat.
Una segona tipologia és quan el franquiciat, en lloc d’agafar una única unitat de negoci, n’agafa més d’una. És el que s’anomena area development perquè explotarà la marca en diferents establiments dins d’una mateixa zona territorial. Alhora, té dret a subfranquiciar. És aquí on apareix la figura del màster franquiciat: quan el territori és molt gran i estendre la marca i els productes requereix força esforç. A les escoles de negocis n’anomenen tropicalització del sistema. Això sol passar quan tu vols obrir franquícies en un altre país perquè els hàbits de compra, l’idioma, el sistema comercial... són molt diferents.
Quan s’escala tant un negoci, fins i tot s’internacionalitza, com s'ha de preservar la marca perquè no es devaluï?
Ha de tenir una activitat franquiciadora importantíssima, cosa que significa explicar al franquiciat com ha de fer les coses i guiar-lo perquè efectivament les faci d'aquella manera i, si convé, fer-li un seguiment i un control. En primer lloc, s’ha de tancar molt bé un contracte mercantil que determina la relació amb el franquiciat i establir i compartir un manual de procediments, que ho haurà d'incloure tot. S’ha avançat molt perquè aquest manual, que abans tenia un suport físic amb, per exemple, 10 volums, avui en dia està digitalitzat. I, si a més hi posem IA, tot això agafa una dimensió fabulosa.
A qui recomanaria iniciar una franquícia?
La franquícia és un model per a emprenedors; per donar feina a petits emprenedors en el seu mercat local, sigui la població gran o petita, per tenir un negoci que comença en un nivell evolucionat molt important. Això dona seguretat a l'emprenedor i al client, perquè no estic investigant si el negoci funcionarà, no he d’endevinar com funciona el sector i, òbviament, potencia el teixit econòmic català perquè és una via de creixement d’empreses, que comparteixen costos, riscos i beneficis.
En aquests protocols es fixen sancions per qui no preserva la marca i el negoci?
En el món dels negocis, garanties no n'hi ha mai. El que sí que hi ha és feina. Llavors, si un treballa bé les coses, això ho aconseguirà. Per exemple, ningú diria que el 50% de les botigues de Mango són franquícia. Però no diferenciem les que són franquícies, les que són pròpies, perquè Mango treballa un sistema molt consistent i que, per tant, el franquiciat compleix fidelment tots els procediments i tota la normativa. Això no és una entelèquia; hi ha moltes marques franquícies que tu no diferencies si allò realment és una franquícia o és propi. Aquí començaríem parlant de marques nord-americanes que són una miqueta els inventors del sistema de la franquícia, però en diria moltes de catalanes que també estan en aquest nivell.
La franquícia catalana és exitosa?
El món de la franquícia a Catalunya té bona salut. Tenim unes 320 marques que estan expandint els seus negocis a partir del model de la franquícia, amb uns 22.000 locals operatius i una facturació conjunta de 7.500 milions d'euros. Una xifra equivalent al 2,2% del PIB català. Catalunya, en el món franquícia de l'Estat, representa el 25% del sector; mentre que Madrid seria una mica més del 25%, i la resta està disseminat pel territori. Alhora, el sector és un motor d’ocupació. Calculem que dona feina a unes 84.000 persones. La franquícia també és un motor de ciutat o de poble, és a dir, un generador de vida social al carrer perquè els locals comercials tenen un projecte potent i dinamitzador.
A Catalunya hi ha 320 marques franquiciades que facturen uns 7.500 milions d'euros
Com veuen el futur?
El nombre de marques franquiciades està creixent, i també la facturació per establiment, sobretot l'últim any, que ha augmentat un 4,3%. Aquesta millora és el reflex de la tendència del consum, en general. El consumidor està disposat a gastar més en allò que li agrada. Per tant, incrementar la facturació és un bon indicador que les franquícies, en general, fem les coses bé.
Parlant de carrers comercials... La franquícia estandarditza la fesomia de les grans ciutats?
Els mercats es mouen com volen els clients. Ara mateix s'està produint un fenomen bastant interessant. La franquícia que, pel seu modus operandi es basa en l'homogeneïtat dels procediments i de la marca, està incorporant cada vegada més algunes variants locals. Es nota molt en el sector de l’alimentació que es treballa molt el quilòmetre zero, i també a la restauració. Fins i tot, en altres activitats comencen a sorgir conceptes que, sabent que són de la mateixa marca, l'establiment és diferent. Un exemple seria la cadena Aquí tu Reforma que s’adapta al barri on s’ubica.
Això trencarà la dinàmica i la impressió que tots els carrers són iguals. Però, en tot cas, m’agradaria remarcat que l’homogeneïtzació no la genera la franquícia; això en tot cas ho genera l'èxit empresarial. És a dir, si en lloc de cadenes franquiciades els establiments fossin de marques unitàries, es produiria el mateix efecte perquè el propietari d’un concepte que triomfa sempre el replicarà. L’únic que fa la franquícia és accelerar aquest procés.
Qualsevol negoci o activitat comercial es pot franquiciar?
Sí, però no. És a dir, el sistema franquícia es basa a replicar alguna cosa que funciona, que jo pugui racionalitzar i ho pugui explicar a un altre perquè ho apliqui d'aquesta mateixa manera. Ara, si aquesta réplica necessita una intervenció important de la persona que hi ha davant de l'establiment, entraríem en un món de variabilitat tan alta que la resposta ha de ser que no tot és franquiciable. O si és una activitat o producte molt complex, tampoc. Per tant, si algú vol franquiciar el seu negoci, el que ha de fer és posar-lo sota examen.
Si no es fan bé els deures, apareix una franquícia efímera?
Completament. No hi ha res pitjor que començar una xarxa de franquícies sense haver pensat com ho organitzaràs. La relació amb el teu franquiciat, com li donaràs suport, com li explicaràs el que saps, com ho podrà adaptar, i si realment ho podrà adaptar, i si això serà negoci per a les dues bandes, perquè sinó la relació es trencarà. La franquícia és un sistema en què cada empresa pot establir la relació que vulgui amb el franquiciat; en el fons, cadascú té el seu model de franquícia. El que no és efectiu és copiar-ne un altre, perquè cada activitat o sector és diferent.
Quin és el percentatge de mortalitat?
Si ets un emprenedor, la teva probabilitat d'èxit en un negoci nou es multiplica per tres si és una franquícia, en comparació amb establir-se per compte propi. Excepte que sigui un negoci familiar i l’emprenedor tingui expertesa en el sector.
En el context econòmic actual, quina inversió es necessita per obrir una franquícia?
La franquícia no és una fórmula fixa, és un sistema de relació mercantil multisectorial en què franquiciador i franquiciat estableixen les normes. Què significa això? Que cada franquícia és diferent. No val el mateix i la rendibilitat tampoc arriba en el mateix moment. No obstant això, en línies generals, en una franquícia l'amortització d'un negoci arriba dos anys abans que en un negoci tradicional. Però cada concepte és diferent; per tant, no es poden definir paràmetres.
Seguint amb el context econòmic, la franquícia com afronta l’increment dels lloguers comercials?
Hem d’admetre que, malgrat la situació del mercat del lloguer, no hi ha problemes per obrir franquícies, encara que detectem un repunt en la pujada de les rendes dels locals comercials. Però tant en retail com en restauració, el més important quan es vol obrir un establiment són tres coses: la ubicació, després la ubicació i finalment la ubicació. Un dels grans avantatges és que el franquiciador pot dedicar temps a estudiar quins locals són els millors. Això no impedeix que fa 10 anys l'economia espanyola catalana anava millor que ara i es podien pagar lloguers alts; per tant, hi ha molts llogaters que volen cobrar igual o més, però s’haurien d’adonar que no llogaran si no abaixen els preus. En aquest sentit, el sector reclama a l’administració, especialment la local, que faci un esforç per explicar la problemàtica als propietaris dels locals dels carrers més comercials, perquè no té sentit que continuïn les rendes tan altes.
Els ajuntaments col·laboren?
Hi ha alguns ajuntaments amb els quals ja hem començat a col·laborar. Entenen que si els locals es lloguen, més gent sortirà a comprar i els carrers de les ciutats estaran vius. Òbviament, un centre comercial també és molt atractiu i també fa la seva funció, però hem de tenir els carrers plens.
Però hi ha ajuntaments que estan limitant determinades activitats comercials. Això els deu perjudicar.
Hi ha ajuntaments que tenen els seus plans d'usos, i això té el seu sentit, per posar algunes limitacions si hi ha situacions extremes. Encara que, a vegades, les limitacions potser són excessives. Demanem més flexibilitat, una mica de racionalitat, perquè moltes vegades la norma és massa estricta per a una activitat en concret. Però, insisteixo, hi ha d'haver diversitat al carrer, i l’administració ha de balancejar l'interès econòmic amb l'interès social.
Caldria repensar algunes mesures?
Alguns temes rellevants caldria repensar-los, com el dels horaris comercials. Certament, una gran cadena pot suportar horaris comercials més extensos que un establiment petit, però és que moltes vegades un es pregunta si té gaire sentit obrir durant el matí. Crec que és molt necessari que l’administració tingui en compte el que opina el món privat, l’empresariat, que és qui està en el dia a dia.
Es pot veure l'entrevista sencera a continuació: