Veolia ha reclamat a les administracions estatals un esforç per incrementar la capacitat de revalorització de residus, una infraestructura que considera imprescindible per a donar compliment als objectius marcats per la normativa comunitària. Segons ha explicat la companyia, la Unió Europea exigeix que l'any 2035 entre el 25% i el 35% dels residus generats tinguin com a destí la revalorització. Actualment, Espanya compta amb 11 plantes d'aquest tipus, que tracten aproximadament l'11% de les escombraries, una xifra que evidencia la distància que separa el país dels seus compromisos comunitaris.
L'empresa ha calculat que per a assolir els percentatges fixats per Brussel·les seria necessari construir entre 15 i 25 noves instal·lacions. Aquestes infraestructures, que es nodreixen dels residus que no es poden reciclar, requereixen una inversió considerable i un volum de residus suficient per a ser rendibles, de manera que fa que la seva promoció hagi de ser mancomunada o impulsada per les regions de l'Estat. Veolia ha destacat que, excepte les grans ciutats, la majoria dels municipis no generen prou brossa per a alimentar una planta, fet que fa que la cooperació entre ajuntaments sigui essencial per a desplegar aquestes infraestructures.
La planta de Leeds, un exemple de revalorització en un entorn urbà
La instal·lació de Leeds (Regne Unit), que rep els residus de 370.000 llars i processa 214 tones anuals, genera electricitat per a 22.000 habitatges i calor per a les xarxes de calefacció de la zona. Aquest exemple, que Veolia ha mostrat com a referència, demostra que les plantes de revalorització poden operar en entorns urbans sense generar molèsties als veïns. Les cendres resultants, unes 450.000 tones anuals, es reutilitzen per a la fabricació d'asfalt, de manera que tanca el cicle de reutilització dels materials.
El procés de combustió, que es realitza a més de 850 graus centígrads, incorpora filtres de carbó actiu i calç que retenen la pràctica totalitat dels gasos contaminants, de manera que les emissions a l'atmosfera es limiten a vapor d'aigua. Veolia ha insistit que les instal·lacions no generen olors que puguin afectar l'entorn, malgrat la seva proximitat al nucli urbà. Aquesta transparència, que la companyia manté durant tota la vida de les plantes, ha permès a la instal·lació de Leeds rebre 20.000 visites en deu anys, de les quals 2.000 han estat d'escolars.
Més enllà de la construcció de noves instal·lacions, Veolia ha alertat que les plantes de revalorització que actualment estan operatives a Espanya tenen una edat propera als 30 anys, cosa que obliga a una actualització tecnològica urgent. Aquesta modernització, que hauria d'anar acompanyada de la construcció de noves plantes, permetria millorar l'eficiència del procés i reduir l'impacte ambiental de les instal·lacions. La companyia ha destacat que, tot i que en zones com l'àrea metropolitana de Barcelona pot haver-hi escassetat de sòl, les plantes de revalorització són instal·lacions industrials la mida de les quals no suposa un obstacle insalvable.
Veolia ha defensat que aquestes infraestructures són una alternativa als abocadors, ja que aprofiten el potencial energètic dels residus que d'altra manera acabarien en un abocador. Les visites d'escolars, que la companyia organitza de manera regular, tenen també un efecte pedagògic, perquè els infants impulsen el reciclatge a les seves llars. Aquesta tasca de sensibilització és, segons Veolia, tan important com la inversió en infraestructures per a garantir que els residus es gestionin de manera sostenible. La companyia ha insistit que la manca de transparència i d'informació és una de les principals causes de la resistència veïnal a aquest tipus d'instal·lacions.