Unicaja guanya terreny a Andalusia, on hi ha la seva seu, concentra el 40% de la seva xarxa d'oficines i té una quota de mercat de gairebé el 12%. Després d'absorbir Liberbank el 2021 l'entitat va disparar les seves xifres de negoci a Madrid, on va assolir el 50% del total dels seus crèdits davant el 18% de la regió andalusa. Però les dades que el banc malagueny ha presentat aquest dilluns, corresponents al tercer trimestre de l'any, reflecteixen un canvi de tendència. Sobretot, en el crèdit hipotecari.

Segons els seus comptes, Unicaja ja ha venut en el que portem de 2023 més hipoteques a Andalusia que a Madrid. En concret, la seva nova producció hipotecària ha estat de 1.866 milions d'euros entre gener i setembre, i el 34% (més de 634 milions) s'han concedit a Andalusia, davant el 31% de Madrid (uns 578 milions). Les xifres s'han revertit perquè durant tot el 2022 i la primera meitat del 2023, Madrid sempre concentrava la majoria de les seves noves hipoteques.

En alguns trimestres, la capital va concentrar fins i tot 35% del total. Mentre que a Andalusia es concentraven, a tot estirar, el 32% del total. Els comptes d'Unicaja també posen en relleu que ha perdut força a Catalunya, on va arribar a vendre un 10% del total dels seus préstecs hipotecaris el 2022 i ara, un 7%.

Els comptes del banc que dirigeix Isidro Rubiales afloren, igual com la resta del sector bancari i sol a excepció de Kutxabank, que ha venut moltes menys hipoteques que el 2022. Principalment, perquè l'any passat va ser gairebé rècord, però també perquè la demanda s'ha desplomat després de deu pujades de tipus d'interès. Així, la xifra de nova producció hipotecària, els 1.866 milions esmentats abans, és un 44% més baixa que la de l'any passat, quan la venda de noves hipoteques per part d'Unicaja va ser de 3.225 milions en el mateix període.

Els analistes ja van avançar que el banc seria dels que més patirien la caiguda de la demanda, principalment perquè la seva oferta és de tipus variable i es tracta d'un préstec de què els deutors estan fugint després del fort despunti de l'euríbor, que ja s'apropa al 4,2%. Unicaja revela en els seus comptes, de fet, que, el 67% de la seva cartera d'hipoteques és a tipus variable.

En el tercer trimestre (de juliol a setembre) el banc ha firmat hipoteques per 418 milions, es tracta de la xifra més baixa de l'any, ja que en el segon van ser 774 milions i en el primer, 674 milions. Malgrat això, el banc destaca que té una quota de mercat en formalitzacions hipotecàries "per sobre de la quota natural d'Unicaja" que ascendeix al 7,4% del total.

La menor concessió d'hipoteques i la forta pujada de les amortitzacions ha fet que el seu saldo en hipoteques caigui més d'un 3% des de començament d'any, fins als 30.641 milions. El que es tradueix en gairebé 1.000 milions menys. "El ritme d'amortitzacions i cancel·lacions anticipades s'ha accelerat en els últims trimestres, arribant a taxes del 10% anual a la cartera a tipus variable", explica el banc. No és un cas aïllat, està ocorrent a tota la banca, com confirmava aquest dilluns el Banc d'Espanya a l'Informe d'Estabilitat Financera.

Les hipoteques d'Unicaja continuaran pujant

Les hipoteques variables no han pujat a la mateixa velocitat que l'euríbor perquè aquestes es repreuen una o dues vegades a l'any, depèn de l'entitat. Mentre l'euríbor puja pràcticament tots els mesos des que es va tornar a positiu l'abril de 2022. Per això, Unicaja preveu que el seu marge continuï pujant, segons ho facin les hipoteques que tenen en cartera.

Segons explica, a la seva cartera hipotecària de particulars, que és la que té un percentatge d'operacions més gran a tipus variable (a prop del 70%), la referència d'euríbor medi aplicat fins ara és del 3,15%, encara lluny del nivell actual de l'euríbor 12 mesos, que assoleix nivells del voltant al 4,15%. "Donats els terminis de revisió de tipus de la cartera hipoteca, s'estima que tardarà gairebé un any a absorbir el 100% de l'actual pujada de l'euríbor".

Això farà que també pugi el seu marge de clients, que sense arribar encara a recollir el 100% de la pujada de l'euríbor ja ha crescut 36 punts bàsics en el trimestre, fins al 2,61%. Tanmateix, continua presentant la xifra més baixa del sector, ja que entitats com Santander, que ja han presentat resultats, han superat el 3% del marge de clients, que no és cap altra cosa que la diferència del que cobra als seus clients per donar-los el crèdit i el que els paga pels dipòsits. Mentre el de Sabadell se situa en el 2,99% després de pujar 67 punts bàsics respecte a l'any passat.