Ulma i Orona han posat fi a la seva participació en la Corporació Mondragón aquest divendres, abandonant el grup amb l'aval dels seus socis. La Corporació Mondragón és un societat cooperativa d'empreses amb important presència al nord d'Espanya, sent el grup empresarial més gran del País Basc i el desè d'Espanya. Fins ara, la Corporació comptava amb 95 cooperatives i més de 80.000 treballadors. Després de la decisió d'Ulma i Olona, Mondragón es queda sense dos dels seus principals motors econòmics, que s'emportaran més de 1.700 milions d'euros de facturació i fins a més de 10.000 treballadors amb ells.

Els socis del Grup Ulma han decidit aquest divendres abandonar la Corporació Mondragón, una proposta avalada pel 80% dels vots en l'Assemblea Extraordinària celebrada a Sant Sebastià, on estaven cridats a participar els seus 2.789 socis. Les nou cooperatives que conformen Ulma han votat a favor d'abandonar la Corporació, segons han informat fonts de l'empresa guipuscoana EFE. De la mateixa manera ha ocorregut amb els socis d'Orona, una altra empresa emblemàtica de Mondragón, que també han acordat sortir del gegant basc amb un percentatge del 72% en la votació en què han participat els seus 1.750 socis.

Les assemblees generals d'ambdues cooperatives se celebraven des de les 10.30 d'aquest divendres. Ulma ha explicat en una nota oficial que "l'acord consisteix a acordar la baixa de les cooperatives d'Ulma a Mondragón", però demana al consell rector que continuï "promovent col·laboracions futures" amb la corporació per al desenvolupament del moviment cooperatiu. La proposta del grup, que també compartia Orona, consistia en establir una nova figura, la de la 'cooperativa convinguda', que li permetés mantenir relació amb la Corporació Mondragón, però sense pertànyer a ella, un plantejament que no va ser avalat per l'últim congrés de Mondragón.

Lander Diaz de Gereñu, president del grup, ha assenyalat que "hem rebut un mandat clar: som part del model d'èxit que representa el model cooperatiu basc. I defensarem i donar suport sempre als seus valors". El president d'Ulma ha destacat sorbre la futura relació amb Mondragón que continuaran oferint la seva "màxima disposició per treballar de la mà a totes aquelles accions que redundin en el benefici del model d'èxit que representem tots".

L'escissió deixa Mondragón sense el 15% de les vendes totals

Es tracta d'una ruptura crucial per al Mondragón, ja que ambdós socis suposen el 15% de les vendes, el 13% de l'ocupació i fins al 28% del resultat total del grup basc. Segons Iñigo Ucín, president de la corporació, esperen assolir el 2022 els 12.000 milions en vendes, superant els 6.500 milions en l'àrea industrial, amb un increment total del 14,2%. Una àrea on Ulma i Orona tenen gran presència. Ucín s'havia mostrat reticent a la divisió en els útlimos dies, considerant que "junts anirà millor", encara que també ha insistit que Mondragón va bé amb ells i també anirà bé sense ells malgrat l'indubtable pes d'ambdues cooperatives en la divisió industrial.

Entre els dos grups sumen 1.786 milions en vendes sobre el total d'11.400 milions que va facturar Mondragón el 2021. A més, representen el 50% dels beneficis de la divisió industrial de la corporació, amb 172 milions d'euros, i el 30% de l'ocupació, amb 10.842 persones.

El conflicte entre els dos grups de cooperatives que han protagonitzat l'escissió, ubicades a les localitats d'Oñate i Hernani, i el grup Mondragon no és nou, sinó que les disputes es van iniciar el passat 15 de novembre, després del Congrés celebrat per la Corporació. Un esdeveniment en el qual s'havia de tractar la iniciativa presentada per Ulma i Orona, on sol·licitaven un nou marc de relacions, amb un menor grau d'adhesió a Mondragón.

Ambdós grups proposaven de crear la figura de cooperativa convinguda. Amb això, pretenien desvincular-se del compliment de les normes de Mondragon i de l'obligació de participar en els mecanismes d'intercooperació i solidaritat, a través dels quals els grups adherits cedeixen un 10% dels beneficis per afrontar determinats problemes que presentin les cooperatives. Ara, amb la decisió de separar-se per complet de la Corporació, Ulma i Orona deixen orfe a un dels grups cooperatius més grans del país, emportant-se amb si 1.700 milions en facturació anual i un total de 10.000 treballadors.

Pel que fa a les reaccions polítiques, el Govern basc s'ha mantingut al marge de la decisió presa per Ulma i Orona i ha manifestat "respecte" a la decisió dels cooperativistes. Per part seva, la consellera de Desenvolupament Econòmic del País Basc, Arantxa Tapia, ha reivindicat aquest divendres la importància de mantenir un grup cooperatiu fort.