El president dels Estats Units, Donald Trump, ha aixecat oficialment les sancions al petroli de Veneçuela i obre el camí per al desenvolupament del negoci de Repsol. L'Oficina de Control d'Actius Estrangers del departament del Tresor ha emès aquest mateix divendres una llicència que permetrà a la petroliera espnyola, així com l'estatunidenca Chevron i les europees BP, Eni i Shell, reprendre la seva activitat de petroli i gas al país del Carib.

Fa un mes i mig, els Estats Units van capturar el president autòcrata Nicolás Maduro i van autoritzar Delcy Rodríguez per presidir el país. I des del primer moment, Trump va assenyalar la importància que aquest moviment havia de tenir en les inversions de les petrolieres a un país que té les reserves més importants del món però que no les té aprofitades i que estaven minvades pels bloquejos comercials.  

El Tresor ha activat dues llicències: la primera, que permès reanudar les operacions de petroli i gas i la segona, que permet a empreses de tot el món signar contractes per a noves inversions, amb excepció d'empreses de Rússia, l'Iran o la Xina. 

El passat mes de gener, el CEO de Repsol, Josu Jon Imaz, va assistir a una reunió de les principals petrolieres amb interessos a Veneçuela amb el president Donald Trump, que va dir que els espanyols feien "una bona feina" després que Imaz detallés les operacions de Repsol tant a Veneçuela com als Estats Units. "Tenim capacitat per triplicar la nostra producció a Veneçuela", va dir Imaz. 

El secretari d'estat d'Energia, Chris Wright, va afirmar aquest dijous en una visita a Veneçuela que les vendes del petroli des de la captura de Maduro han arribat als 1.000 milions de dòlars i que espera que puguin arribar als 5.000 milions en els mesos vinents. 

Limitat fins ara pel control estatal i pel veto a les exportacions de petroli dels Estats Units, Repsol produeix diàriament 45.000 barrils diaris de petroli, tot i que la seva activitat essencial al país és la producció de gas, que es fa conjuntament amb Eni i serveix per subministrar la meitat de l'electricitat del país. 

Repsol va arribar a Veneçuela l'any 1993, pocs anys abans que el país arribés al seu màxim de producció el 1997, quan va arribar als 3 milions de barrils per dia. Des de l'arribada de Maduro al poder, aquesta producció s'ha reduït un 70%, en part per la manca d'inversions i en part per les sancions de Trump contra les exportacions. 

El petroli de Veneçuela és pesat i extrapesat i necessita unes inversions per a processar i és aquí on empreses com Repsol, amb l'ajut de l'administració Trump, volen desplegar el potencial del país, que és el que té la més gran reserva petroliera del món, per davant de l'Aràbia Saudí. 

La producció de Repsol es reparteix en una propietat del 60% de la petrolera estatal PDVSA i un 40% Repsol, amb dos camps incorporats recentment, Tomoporo i Ceiba, que han permès una millora dels actius. El gas, d'altra banda, es fa al camp offshore Perla, a l'actiu Cardón IV, operat a mitges amb Eni. 

Si mirem les xifres del que produeix Repsol i del que Imaz assegura que pot assolir en un termini de tres anys en el context de la producció de l'empresa, es tracta d'un potencial creixement del 13%. Segons les xifres del tercer trimestre de l'any passat, la producció diària de petroli a tot el món de Repsol era de 551.000 barrils. Si triplica la seva producció a Veneçuela, ho farà amb 90.000 barrils més i els 135.000 barrils que produiria seran el 25% del total (sense comptar amb augments a altres indrets). 

El creixement no es pot calcular en termes de facturació perquè els preus del petroli oscil·len constantment. Per a Repsol, l'exploració i producció de petroli va suposar el darrer 2024 un 44,9% de la facturació, 1.490 dels 3.327 milions d'ingressos, per davant de les inversions industrials, molt a prop, i de la venda a clients. Per tant, un increment d'aquestes característiques serà un impuls significatiu al seu negoci.