La Sala del Social de l'Audiència Nacional ha desestimat la demanda presentada per la UGT en què reclamava que els treballadors del sector dels contact center poguessin gaudir d'un dia addicional de descans quan un festiu laboral coincidís amb les seves vacances. La decisió, que pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem, tanca de moment una disputa que afecta milers de treballadors d'aquest sector a l'Estat. La demanda va ser presentada per la Federació Estatal de Serveis, Mobilitat i Consum d'UGT, a la qual es van adherir altres organitzacions sindicals, contra la patronal del sector. El sindicat demanava que es declarés contrària a dret la pràctica de les empreses de considerar que els festius que cauen dins del període de vacances ja queden compensats amb les mateixes vacances, sense necessitat de sumar cap dia extra.
En la seva reclamació, la UGT sol·licitava que es reconegués el dret dels treballadors a un dia addicional de descans quan un festiu coincidís amb les vacances, sempre que aquest festiu recaigués en un dia que, sense les vacances, hauria estat efectivament treballat segons el calendari o el quadre de torns de cada treballador. És a dir, el sindicat volia que els festius que queden "empassats" per les vacances es compressin amb un dia de descans extra. Els magistrats han examinat el III Conveni Col·lectiu Estatal del sector del contact center i la jurisprudència del Tribunal Suprem en aquesta matèria. Segons el tribunal, el criteri principal que cal seguir és el de la literalitat de les clàusules del conveni. Aplicant aquest criteri, la conclusió és que el règim pactat pels agents socials no permet arribar a la interpretació que defensava la UGT.
Un debat amb antecedents
La raó principal dels magistrats és que el conveni fixa les vacances en dies naturals i no en dies hàbils. Això vol dir que el període de vacances inclou tant els dies en què hi ha obligació de treballar com aquells en què no n'hi ha, com ara els caps de setmana o els festius. Per tant, si un festiu cau dins del període de vacances, ja queda inclòs en el còmput dels dies naturals i no genera cap dret addicional. Aquesta interpretació es basa en la idea que les vacances, tal com estan regulades al conveni, són un període continu de dies naturals en què el treballador no presta servei, independentment de si aquests dies haurien estat laborables o no. Els magistrats també han revisat la normativa estatal i europea aplicable a la qüestió i han arribat a la mateixa conclusió: en aquest sector, l'encavalcament entre vacances i festius no dona lloc a un dia addicional de descans.
La qüestió de si els festius que coincideixen amb les vacances s'han de compensar o no és un debat recurrent en el món laboral. En altres sectors i en altres convenis, s'han adoptat solucions diverses: alguns convenis estableixen explícitament que els festius coincidents amb vacances es compensen amb un dia addicional, mentre que d'altres, com el del contact center, opten per no fer-ho. La decisió de l'Audiència Nacional s'alinea amb la jurisprudència del Tribunal Suprem que, en casos semblants, ha prioritzat la literalitat dels convenis col·lectius per sobre d'altres interpretacions.
Això significa que, si els agents socials volen canviar aquesta situació, hauran de modificar el text del conveni en la pròxima negociació col·lectiva. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem, que tindrà l'última paraula sobre aquesta qüestió. Mentrestant, els treballadors del sector hauran de continuar aplicant el criteri actual, que no preveu cap compensació addicional pels festius que cauen durant les vacances.