Telefónica i Indra estudien la possibilitat de crear una societat conjunta per desenvolupar serveis de computació en el núvol sobirana. Aquesta iniciativa se situa encara en una etapa preliminar i la seva finalitat seria oferir serveis gestionats amb tecnologia i infraestructura majoritàriament europea. Cal tenir present que aquest tipus d'acords requereixen un procés de negociació que pot allargar-se en el temps, i que la fase en què es troben les converses no garanteix que finalment es materialitzi cap entitat conjunta. Les fonts consultades no han concretat terminis ni han detallat l'abast exacte de l'eventual col·laboració, més enllà de l'objectiu general de desenvolupar serveis de núvol amb un component europeu destacat.
La raó de ser d'aquesta possible aliança, segons han avançat Bloomberg i Europa Press, respon a les demandes de sobirania tecnològica i independència digital que impulsa la Unió Europea. El projecte estaria adreçat especialment a administracions públiques, governs i infraestructures crítiques, col·lectius per als quals la UE vol garantir que les dades romanguin sota control comunitari i no depenguin de proveïdors establerts fora del marc normatiu europeu.
Aquest plantejament s'emmarca en una tendència més àmplia dins de la Unió Europea, que en els darrers anys ha anat reforçant la seva atenció cap a la protecció de la informació crítica i cap a la reducció de la dependència de tecnologies desenvolupades en altres regions del món. La computació en el núvol es considera un àmbit estratègic perquè afecta tant el sector públic com el teixit productiu, i per això les institucions comunitàries han anat adoptant mesures encaminades a garantir que les dades crítiques es gestionin sota paràmetres europeus.
Les converses, encara exploratòries
Des d'Indra han explicat que les converses amb Telefónica es troben en una fase exploratòria, en què s'avalua si existeixen oportunitats prou rellevants en aquest terreny. La companyia també ha subratllat que la col·laboració entre les dues empreses és una pràctica habitual, cosa que permet entendre aquesta iniciativa com una prolongació de la relació que ja mantenen en altres àmbits. Telefónica, per la seva banda, ha preferit no fer declaracions sobre el tema i ha declinat pronunciar-se públicament. Aquest mutisme per part d'una de les parts implicades és habitual en operacions que es troben en fase exploratòria, atès que les companyies cotitzades solen limitar les seves manifestacions públiques sobre projectes no confirmats per evitar generar expectatives que després no es puguin complir.
L'enfocament s'emmarca en el context de la futura Llei de Desenvolupament del Núvol i la IA de la UE, que donarà preferència als proveïdors locals a l'hora de gestionar informació confidencial o sensible. La residència de les dades fa referència a la ubicació física on aquestes s'emmagatzemen i es processen, mentre que el control té a veure amb qui pot accedir-hi i sota quines condicions jurídiques. Tots dos aspectes són especialment rellevants per a les administracions públiques, que gestionen informació de ciutadans i poden estar subjectes a exigències legals específiques quant a la protecció d'aquestes dades.
La proposta preveu que la major part del desplegament es faci amb tecnologia europea. Només es preveu la compra externa de processament gràfic especialitzat, les GPU, en aquells casos en què no hi hagi alternatives equivalents dins la Unió Europea. Aquesta excepció respon al fet que el maquinari especialitzat en processament gràfic té un paper central en el desenvolupament de la intel·ligència artificial i en altres càrregues de treball intensives, i el mercat d'aquests components està concentrat en un nombre reduït de fabricants a escala mundial. La voluntat de prioritzar la tecnologia europea no exclou, però, que es puguin establir acords amb proveïdors d'altres regions quan no existeixi una alternativa comunitària viable, tal com recull el plantejament descrit per les fonts consultades.
Un precedent en ciberseguretat
Aquesta iniciativa no seria la primera col·laboració entre les dues companyies. El passat mes d'abril ja es va saber que Telefónica i Indra estudiaven treballar juntes en ciberdefensa i ciberseguretat, seguint un model semblant al del consorci Tess Defence, que controla la firma de defensa i tecnologia. Aquest antecedent indica que les dues empreses ja han explorat vies de cooperació en àmbits relacionats amb la seguretat i la defensa digital, terrenys en què la sobirania tecnològica també té un pes destacat. Un factor rellevant en aquest context és la participació de l'Estat en ambdues empreses a través de la SEPI. A Indra, aquesta participació arriba al 28%, cosa que la converteix en el seu principal accionista. A Telefónica, la SEPI hi té un 10% i forma part del grup dels tres socis de referència, al costat d'STC i Criteria.
Aquesta presència pública fa preveure que qualsevol aliança entre les dues companyies comptaria amb el vistiplau del govern espanyol. La coincidència de l'Estat com a accionista rellevant en les dues companyies afegeix una dimensió institucional al projecte, atès que les decisions estratègiques d'ambdues empreses poden estar influïdes per criteris de política industrial i tecnològica. En aquest sentit, una entitat conjunta orientada al núvol sobirà encaixaria amb els objectius declarats de les institucions europees i amb les línies d'actuació que el govern espanyol ha anat impulsant en matèria de digitalització i autonomia tecnològica.