La Sala Social del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual aclareix que la pausa per menjar dels treballadors s'ha de considerar temps de treball efectiu si la desconnexió no és total. En canvi, si aquesta desconnexió sí que és completa, l'hora de dinar tindria la consideració de temps de descans i no hauria de ser retribuïda.

"Si es garanteix la desconnexió total de les persones que presten serveis per a l'empresa durant l'hora d'interrupció del seu treball per menjar, aquest període de cap manera pot ser considerat com a temps a disposició, sinó que serà temps de descans. (...) Quan l'empresa no pot garantir la desconnexió total, aquest període s'ha de computar com a temps a disposició", subratlla l'Alt Tribunal, en una sentència a la qual ha tingut accés Europa Press. Així, el Suprem entén que no seria vàlida la proposta que es consideri temps de descans la pausa per menjar si s'ha d'estar pendent de possibles trucades, ja que la desconnexió del treballador no seria real.

L'Alt Tribunal fa aquestes consideracions en una sentència en què analitza el recurs de cassació interposat per una empresa d'ambulàncies contra una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquesta sentència del TSJC, es va donar la raó als representants sindicals, que havien interposat conflicte col·lectiu per la decisió de l'empresa de modificar substancialment les condicions de treball de la plantilla el gener del 2018, amb efectes des del febrer, perquè l'hora de menjar es considerés hora de descans.

El TSJC va anul·lar la modificació substancial de les condicions de treball per vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva i va ordenar reposar als treballadors de l'empresa d'ambulàncies les condicions vigents al moment en què la modificació va tenir efectes i a seguir considerant els 60 minuts establerts diàriament per menjar com a hores efectives remunerades.

Les condicions modificables, si es pacten

El Suprem, tanmateix, entén que l'empresa pot legítimament modificar la seva organització productiva i que té dret a obrir negociacions amb la representació sindical perquè el temps utilitzat per al dinar sigui considerat com de descans i no com a temps a disposició si s'arriba a garantir la desconnexió completa o s'autoritza expressament la mateixa.

En aquest sentit, l'Alt Tribunal considera que l'actuació de l'empresa va ser correcta, perquè va obrir aquestes negociacions encara que no culminessin en un acord i va donar instruccions expresses als qui gaudeixen de la pausa per dinar que no estarien a disposició de la companyia fins que finalitzessin els seus 60 minuts de menjar encara que no poguessin ser apagades les comunicacions dins de l'ambulància. A més, l'empresa va autoritzar totes les unitats a apagar tots els sistemes de telecomunicacions durant el temps de descans de 60 minuts.

Temps de descans o temps a disposició

El Suprem assenyala que no pot entendre's que es va vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva per la decisió empresarial de canviar la consideració de l'hora de menjar des de la prèvia de "temps a disposició" a "temps de descans" en la mesura que l'empresa no va actuar de manera "irracional, unilateral i repressiva", sinó que aquesta va plantejar correctament l'inici d'una negociació amb la representació laboral.

"No podem concloure que el dret dels qui treballen per a l'empresa a no ser represaliats per haver exercit els seus drets, impedeixi a perpetuïtat la possibilitat per a aquesta d'introduir modificacions en la seva organització productiva", subratlla el Suprem.

Per tot plegat, l'Alt Tribunal estima el recurs de cassació de l'empresa, Ambulàncies Domingo, desestima els recursos presentats pel Sindicat Independent de Treballadors d'Ambulàncies de Catalunya (Sitac) i per la CGT, anul·la la sentència del TSJC i declara justificada la modificació substancial de les condicions laborals duta a terme per l'empresa.