El Tribunal Suprem ha donat la raó a un moderador de continguts que va treballar per a l'empresa CCC Barcelona Digital Services, subcontractada per Meta per revisar els materials sensibles que els usuaris compartien a Instagram i Facebook. En una providència contra la qual no es pot presentar recurs, l'alt tribunal ha inadmès el recurs de la companyia i ha declarat ferma la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La resolució judicial adquireix especial rellevància perquè estableix una connexió directa entre l'activitat laboral del moderador i l'afectació psíquica que va desenvolupar. El tribunal considera que el visionament continuat durant tota la jornada laboral d'imatges de violència extrema, qualificades per la mateixa empresa com a altament sensibles, va ser determinant en l'alteració mental que va patir el treballador.

La sentència argumenta que l'exposició constant a esdeveniments clarament traumàtics per a qualsevol espectador va produir en el treballador una afectació psíquica significativa. Aquest treballador, que no tenia antecedents de trastorns de pànic o ansietat, va haver de visualitzar continguts de gran duresa psicològica durant la seva jornada laboral. El Tribunal Suprem ha rebutjat l'argumentació de l'empresa, que pretenia excloure la part laboral de l'afectació al·legant que el denunciant ja tenia una patologia prèvia pel simple fet que constés una assistència psicològica durant la seva etapa com a menor d'edat. El tribunal considera que aquest antecedent no pot ser utilitzat per desvincular els danys patits de l'activitat laboral.

Un precedent en un context de múltiples litigis

La sentència adquireix una rellevància especial en un context en què nombrosos moderadors han denunciat situacions similars. L'any passat, més d'una vintena de moderadors van presentar una querella a Barcelona per fets anàlegs, posant de manifest la dimensió del problema en el sector de la moderació de continguts a les xarxes socials. En concret, 29 moderadors de contingut de Facebook, Messenger i Instagram amb seu a Barcelona van presentar una querella contra Meta, la matriu d'aquestes plataformes, i contra la seva subcontracta a la capital catalana, CCC Barcelona Digital Services, pels presumptes danys mentals derivats de la visualització de continguts violents. La querella, impulsada per l'advocat Francesc Feliu Pamplona, acusa ambdues empreses d'un delicte continuat contra els drets dels treballadors, lesions greus per imprudència greu i atemptat contra la integritat moral.

Segons la querella presentada, els moderadors van haver de visualitzar durant les seves jornades laborals imatges de gran duresa, com assassinats, decapitacions, esquarteraments, violacions, zoofília, pornografia infantil, pedofília, abusos a menors, desmembraments, suïcidis en directe, tortures i material de caràcter terrorista. Les condicions de treball denunciades agreujaven encara més l'exposició a aquests continguts.

Els moderadors treballaven en jornades de vuit hores durant les quals només podien disposar de cinc minuts de descans per hora, una circumstància que impedia la desconnexió necessària per processar psicològicament el material visualitzat. La sentència del Tribunal Suprem obre la porta a futures reclamacions judicials en aquest àmbit i posa en relleu la necessitat que les empreses que operen en el sector de la moderació de continguts adoptin mesures adequades per protegir la salut mental dels seus treballadors, un col·lectiu sovint exposat a materials de gran impacte psicològic sense els suports necessaris per fer-hi front.