El Ple de la Sala Social del Tribunal Suprem ha dictat sentència i fixat criteri per l'abús de la temporalitat en les administracions públiques espanyoles, establint que sols han d'adquirir la condició de fixos els qui prèviament haguessin superat una prova selectiva per accedir a una ocupació indefinida, sense obtenir plaça, i que haguessin encadenat després contractes temporals.
En la sentència, el contingut de la qual ha avançat a les parts afectades, però que es coneixerà íntegrament més endavant, l'Alt Tribunal argumenta que la contractació temporal de personal laboral per part de les administracions públiques sense superar un procediment d'accés a l'ocupació pública subjecte als principis d'igualtat, mèrit i capacitat no permet que aquests treballadors adquireixin la condició de fixos com a conseqüència directa de l'abús en la temporalitat, "perquè es vulnerarien la Constitució espanyola i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i s'impediria l'accés a l'ocupació pública dels restants ciutadans".
En aquest sentit, considera que les mesures adequades per prevenir i reparar l'abús en la temporalitat i garantir l'eficàcia de l'acord marc europeu sobre el treball de durada determinada consisteixen en l'abonament d'una indemnització calculada conforme als criteris fixats pel Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i la remissió del testimoni de la sentència en la qual es constati que s'ha produït un abús en la temporalitat a la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social perquè iniciï el corresponent procediment sancionador.
D'aquesta manera, el Suprem entén que només quan una persona hagi participat en una prova selectiva per a la contractació de personal fix i l'hagi superada, però no hagi obtingut plaça perquè el nombre d'aspirants que ha demostrat la seva capacitació sigui superior al nombre de places ofertes, si posteriorment subscriu contractes de durada determinada i es produeix un abús en la temporalitat, escau convertir aquest contracte en una relació laboral fixa.
L'Alt Tribunal ha dictat la seva sentència de conformitat amb la sentència del TJUE del 14 d'abril de 2026 sobre l'anomenat 'cas Obadal', declarar-se com a relació laboral fixa la d'una dona que havia superat un procés selectiu i posteriorment havia patit abús de temporalitat, segons informa Europa Press.
Aquesta sentència del Suprem posa fi a les aspiracions de milers de treballadors contractats durant anys de manera temporal per les administracions públiques, que esperaven que la seva relació laboral es declarés fixa sense haver passat per una prova selectiva prèvia. El Suprem fixa així criteri i només si ho han fet i han patit posteriorment abús de temporalitat podran ser declarats com a treballadors fixos.
Advertències d'Europa
La justícia europea va advertir el juny de 2021 a Espanya que la seva normativa no incloïa cap mesura destinada a prevenir i, si escau, sancionar la utilització abusiva de contractes de durada determinada en les administracions públiques.
Els jutges europeus van assenyalar aleshores que el pas a un contracte indefinit no fix podria ser una mesura "apta" per sancionar la utilització abusiva de contractes de durada determinada en el sector públic.
D'aquesta manera, la Justícia europea donava resposta a les qüestions plantejades pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid pel cas d'una treballadora que va encadenar contractes de durada determinada a l'Instituto Madrileño de Investigación y Desarrollo Agrario y Alimentario (IMIDRA) des de 2003 fins a 2016. Aquell any, la seva plaça va ser adjudicada a un treballador fix després d'un procés extraordinari de consolidació d'ocupació.
La treballadora va impugnar el seu acomiadament davant el Jutjat Social número 40 de Madrid, que va estimar la seva demanda i va condemnar l'IMIDRA a abonar-li una indemnització. L'IMIDRA va recórrer aquesta sentència davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va dirigir una sèrie de dubtes al TJUE.
En aquella sentència de juny de 2021, el tribunal de Luxemburg va declarar que la directiva europea sobre treball de durada determinada s'oposa a una normativa nacional que ha estat interpretada de tal manera que permet la renovació de contractes temporals "sense indicar el termini precís de finalització d'aquests processos" de selecció i a més "prohibeix tant l'assimilació d'aquests treballadors a treballadors indefinits no fixos com la concessió d'una indemnització".
Després d'aquesta sentència del TJUE, el Suprem va rectificar la seva pròpia doctrina en relació amb la durada del contracte d'interinitat per vacant en el sector públic, establint que, en aplicació de les previsions legals i reglamentàries sobre el contracte d'interinitat, la seva durada màxima serà la del temps que durin els processos de selecció per cobrir la vacant conforme al que disposa la seva normativa legal o convencional específica.
A falta d'una previsió normativa, el Suprem determinava que, amb caràcter general, una durada superior a tres anys del contracte d'interinitat s'havia de considerar "injustificadament llarga", cosa que comportaria que el treballador interí passés a ostentar la condició d'indefinit no fix.
La sentència del Suprem d'aquest dimarts es coneix després que el passat 14 d'abril el TJUE dictés una nova sentència en la qual insistia que les mesures previstes a Espanya per fer front a l'ús de contractes temporals successius en el sector públic no s'ajusten al Dret de la Unió Europea, en entendre que no permeten sancionar "degudament" aquestes pràctiques ni "eliminar les conseqüències" de l'incompliment.
El tribunal europeu responia així a una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem sobre si el sistema espanyol per corregir aquests abusos —basat, entre altres mesures, en la figura de l'indefinit no fix, indemnitzacions o processos selectius— compleix amb les exigències de la normativa europea. Després d'aquesta sentència, el Govern va considerar que el dret europeu no obliga Espanya a fer fixos els contractes temporals del sector públic.