El president de Telefónica, Marc Murtra, compleix aquest pròxim diumenge un any al capdavant de la principal operadora de telecomunicacions espanyola. Un període marcat per l'acceleració de la sortida d'Amèrica Llatina i l'execució d'un conjunt de decisions difícils destinades a simplificar l'estructura de l'empresa i impulsar-ne el creixement, tot això en un context sectorial europeu que apunta cap a un procés de consolidació. L'home que va assumir la presidència ha definit el seu estil en una entrevista al diari britànic The Times: "Vaig a les empreses quan hi ha un problema profund per canviar. Em fixo un objectiu i l'aconsegueixo amb una determinació molt forta i això de vegades causa dolor. Crec que és pel bé comú".

Precisament aquesta determinació ha estat el segell dels últims dotze mesos, durant els quals s'ha premut l'accelerador en l'estratègia, concebuda ja sota José María Álvarez-Pallete, de retirada progressiva d'Amèrica Llatina. L'objectiu és reduir l'exposició a la volatilitat macroeconòmica de la regió, al risc de les seves divises i a la incertesa regulatòria.

La materialització d'aquesta estratègia ha tingut un impacte palpable en els comptes. Els resultats del primer semestre de l'any 2025 van reflectir la discontinuïtat de les operacions a l'Argentina, el Perú, l'Equador i l'Uruguai, amb unes pèrdues associades de 1.913 milions d'euros. Des de l'arribada de Murtra, l'empresa ha concretat la venda de les seves filials a l'Argentina, el Perú, l'Uruguai i l'Equador. La venda del negoci a Colòmbia, també a Millicom, resta pendent de tancament definitiu, tot i l'acord vinculant assolit l'any 2024. Ara, els reptes pendents en la regió són els complexos mercats de Mèxic, Veneçuela i Xile.

L'horitzó de Telefónica es reconcentra així en els seus quatre mercats principals: Espanya, Alemanya, el Regne Unit i el Brasil. Aquesta és la pedra angular del pla estratègic presentat per Murtra el passat 4 de novembre, un pla que no ha defugit decisions dràstiques catalogades per la mateixa companyia com "doloroses". Per una banda, s'ha tancat un acord sindical per a un expedient de regulació d'ocupació que suposarà la sortida d'uns 5.500 treballadors, amb un cost de 2.500 milions d'euros abans d'impostos, però que promet estalvis de 600 milions anuals a partir de 2028. Per altra banda, es preveu reduir a la meitat el dividend per a l'any 2026, lligant-ne la retribució futura a l'evolució del flux de caixa.

Aquest paquet de mesures, segons la visió del grup, permetrà simplificar i agilitzar el model operatiu, reforçar el balanç i donar sostenibilitat al dividend. En aquesta mateixa línia de racionalització, una altra decisió significativa ha estat la de deixar de cotitzar a la Borsa de Nova York, una retirada que es farà efectiva precisament aquest diumenge, coincidint amb l'aniversari de Murtra. Un símbol del final d'una etapa que va començar el 1987, quan Telefónica es va convertir en la primera empresa espanyola a cotitzar a Wall Street.

La qüestió de la valoració borsària ha estat un dels temes recurrents des de la seva arribada. Murtra va prendre les regnes amb les accions a 3,97 euros. Després d'un màxim anual proper als 5 euros l'agost de 2025, la presentació del nou pla estratègic al novembre va marcar un punt d'inflexió. Al tancament d'aquest divendres, la cotització se situa en 3,339 euros, gairebé un 19% per sota del nivell d'entrada.

Tot i això, el president manté una convicció ferma: les decisions preses dirigeixen l'empresa pel camí correcte per accelerar el creixement en els pròxims anys. "Moltes de les decisions doloroses i difícils que es prenen avui es prenen si el diagnòstic és correcte i es té el mandat correcte i la capacitat correcta per rebre retorns a futur", va destacar en un fòrum celebrat setmanes després de la presentació del pla.

El futur creixement de Telefónica passa, doncs, per aquesta racionalització i per possibles operacions de fusió i adquisició en els seus mercats clau. Aquí és on entra en joc una altra faceta característica de l'estil de Murtra: la discreció. Malgrat els rumors constants sobre possibles moviments, el president s'ha negat sistemàticament a alimentar especulacions, argumentant que revelar les seves intencions perjudicaria les negociacions.

No obstant això, sí que ha assumit públicament la bandera de la consolidació sectorial a Europa, defensant en múltiples fòrums la necessitat d'un marc regulatori que permeti crear campions europeus capaços de competir amb els gegants dels Estats Units i la Xina. Aquesta batalla, que ja lliurava el seu predecessor, és compartida per altres grans telecos del continent, com ara la Deutsche Telekom o l'Orange, empresa que recentment ha acordat la compra del 50% que no controlava de MasOrange. El camí de Murtra, ple de decisions complexes i de mirada posada en una reestructuració profund, defineix així el primer any d'un lideratge determinat a remodelar Telefónica per als nous temps.