Catalunya manté una posició destacada en el rànquing de competitivitat de l'Estat, gràcies a una aposta decidida per la digitalització i la innovació. Ho recull el Baròmetre de Competitivitat de l'Associació per al Progrés de la Direcció, que atorga al territori una puntuació global de 44,95 punts, xifra que supera la mitjana estatal. Però l'informe, elaborat a partir de dades d'organismes oficials, també assenyala les assignatures pendents: la dimensió reduïda de les empreses, la dificultat per transformar la recerca i la percepció d'un entorn institucional que encara pot millorar.
Una de les conclusions més contundents de l'estudi és el grau de digitalització del teixit productiu català. El 71% de les empreses utilitzen sistemes avançats de gestió. Són xifres que deixen enrere la mitjana estatal (60%) i que fins i tot superen l'europea (49%). A la fotografia s'hi afegeix el pes de la innovació. La despesa en R+D per part de les empreses representa l'1% del PIB català, molt per sobre del 0,7% de l'Estat i a tocar de l'1,1% europeu. I no es tracta només de diners invertits: el 18% de les empreses declaren dur a terme activitats innovadores, quan a l'Estat aquest percentatge es queda en el 15%. Això situa Catalunya com un dels principals focus d'innovació del país, un pol que atreu talent i inversió.
En el capítol inversor, Catalunya també treu bona nota. La formació bruta de capital, que mesura la inversió en béns d'equip i infraestructures, ha crescut a un ritme del 7,6% de mitjana, per davant del 5,4% a l'Estat. Aquest dinamisme inversor és el reflex d'una economia que aposta per créixer i millorar la seva capacitat productiva. La productivitat, visibilitzada amb el Valor Afegit Brut per empresa, també és positiva: 371.220 euros, una xifra que supera la mitjana estatal (331.419 euros) i fins i tot l'europea (360.418 euros).
Però l'informe introdueix un matís. Malgrat aquesta bona dada, el percentatge de petites i mitjanes empreses a Catalunya és inferior a la mitjana europea. I el pes de les empreses d'alt creixement, aquelles que augmenten facturació i llocs de treball de manera sostinguda, se situa en el 9,5%, una mica per sota tant de l'Estat com de la Unió Europea. Això vol dir que, tot i que les empreses catalanes són productives i inverteixen, els hi costa fer el salt i guanyar dimensió.
La recerca no es converteix en patents
Un dels punts més cridaners de l'informe és l'escassa capacitat de transformar la recerca en patents. Malgrat l'esforç inversor en R+D i la intensitat innovadora, Catalunya registra només 21 sol·licituds de patents per milió d'habitants, per sota de la mitjana estatal (28). És una distància significativa que evidencia que una part important de la innovació que es genera als laboratoris i als centres de recerca no acaba de materialitzar-se en protecció intel·lectual ni en productes comercialitzables. El problema no és nou, i no és exclusiu de Catalunya. Al conjunt d'Europa hi ha una gran diferència entre la recerca i el mercat. Però en el cas català, la distància entre la inversió i la seva explotació comercial es fa més evident pel nivell de recursos destinats a R+D.
L'informe suggereix que calen mecanismes més eficients per transferir el coneixement de les universitats i els centres tecnològics al teixit empresarial, una via que podria desbloquejar un potencial innovador que, ara per ara, queda latent. Més enllà de les dades d'empresa, l'informe també posa el focus en la qualitat del marc institucional. La percepció sobre la qualitat dels serveis públics, la imparcialitat administrativa i el marc regulador són aspectes en què Catalunya té marge de millora. Aquests factors condicionen directament la capacitat de les empreses per operar amb agilitat i la seva disposició a invertir. Un entorn institucional eficient, amb una administració àgil i un marc legal estable, és un factor que les empreses valoren tant com les infraestructures o el capital humà.
L'informe interpreta que una millora en aquest àmbit podria ser un element clau per reduir la distància amb les regions europees més desenvolupades. En clau internacional, Catalunya manté indicadors favorables, especialment en turisme. Amb 4.829 pernoctacions de turistes estrangers per cada 1.000 habitants, supera tant la mitjana estatal (4.464) com l'europea (3.745). Una xifra que reflecteix la capacitat d'atracció de la destinació catalana, però que també recorda la dependència d'un sector vulnerable a les crisis globals. En sostenibilitat, Catalunya presenta una intensitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle inferior a la mitjana estatal i europea. Aquest és un actiu estratègic en un context de creixent regulació ambiental, que pot convertir-se en un avantatge competitiu en els pròxims anys.