CaixaBank es va coronar com el rei de les hipoteques l'any passat. Malgrat la inflació, la pujada de l'Euríbor i dels tipus d'interès, l'entitat catalana va concedir més del doble de préstecs que el 2021. Li va seguir Ibercaja, l'entitat aragonesa els va disparar també en un 40%. El creixement d'aquestes dos va ser molt més gran que el d'altres competidors com Sabadell, que també va créixer en concessió d'hipoteques però només un 4% o Unicaja, que va reduir el saldo en un 5%.

Les hipoteques van tancar un 2022 de rècord. La compravenda d'habitatges va tornar a xifres no vistes des de 2007 en firmar-se 649.494 operacions. I els crèdits per pagar aquestes cases van registrar el seu millor nivell des de 2010, en concret, es van concedir 463.614 hipoteques sobre habitatges l'any passat, segons l'INE. Davant de la forta demanda, els bancs van adoptar diferents polítiques l'any passat.

Bankinter va encarir les hipoteques abans de l'estiu. La seva consellera delegada, María Dolores Dancausa, va avançar a l'abril que apujarien els preus per adequar-les al context econòmic. Així, la nova producció hipotecària del banc a Espanya va assolir els 3.421 milions d'euros, un 18% menys que la xifra rècord arribada l'any anterior, de 4.176 milions d'euros.

El seu banc digital, tanmateix, va apujar els preus de manera més moderada i va tancar el seu millor any. En concret, EVO va vendre hipoteques per un valor de gairebé 1.000 milions d'euros, la qual cosa suposa un creixement del 35% respecte a 2021. Tota la banca va pujar l'interès de les hipoteques segons anava encarint-se el preu dels diners. El Banc Central Europeu va pujar els tipus d'interès el juliol per primera vegada i fins al desembre, ho va fer tres vegades més.

CaixaBank va iniciar aquestes pujades a l'agost. Malgrat això, el banc que dirigeix Gonzalo Gortázar ha més que duplicat la concessió d'hipoteques a Espanya. Segons reflecteixen els seus comptes, va prestar 14.299 milions d'euros, un 108% més que un any abans. L'entitat explica que va aconseguir aquest creixement a través de la campanya 'MyHome', mitjançant la qual ofereix un paquet de solucions per a l'habitatge que inclou la hipoteca, finançament per a reformes, crèdits per a equipament domèstic, assegurances de llar o alarmes.

L'entitat va estar promocionant aquest producte l'any passat regalant fins a 500 euros a aquells clients que contractessin contractar almenys dos d'aquests productes. El seu banc digital, Imagin, es va estrenar en el negoci hipotecari l'any passat i es va focalitzar en els joves. El setembre, va arribar a un acord amb la Comunitat de Madrid, juntament amb Banc Santander i Ibercaja, per a vendre hipoteques a persones de fins i tot de 35 anys amb fins i tot 95% de finançament, el que l'ha ajudat a impulsar el negoci.

Aquestes hipoteques per a joves també han beneficiat Ibercaja, que va ser la segona entitat que més va créixer en hipoteques després de CaixaBank, percentualment. L'entitat aragonesa va concedir 2.022 milions d'euros, un 40% més que l'any anterior o gairebé 600 milions més. Abans de l'acord amb la Comunitat de Madrid, l'entitat que dirigeix Víctor Iglesias ja oferia hipoteques a joves de fins a 35 anys amb fins i tot 95% de finançament en altres regions.

Des de Santander revelen que van incrementar la concessió d'hipoteques a Espanya un 9% l'any passat i destaquen que van assolir "nivells rècord" en el tercer trimestre (juliol-setembre) encara que no donen la xifra total a tancament d'any. Fins al juny, data en la qual si van oferir aquesta dada, el banc que presideix Ana Botín havia concedit 4.605 milions d'euros en crèdit per comprar habitatges.

El següent banc que més va créixer en aquest negoci va ser Kutxabank, que va vendre hipoteques per valor de 3.173 milions davant els 2.978 milions de l'any anterior, un 6,5% més. El banc basc porta diversos anys destacant que ha assolit quotes de mercat "per sobre de la quota natural" en el negoci hipotecari malgrat un entorn "altament competitiu".

Sabadell també ha elevat el saldo de noves hipoteques, però menys que els seus competidors. El banc que dirigeix César González Bueno va créixer en un 4%, fins als 5.742 milions. Mentre que en Unicaja, la producció hipotecària va caure en uns 200 milions, fins als 4.313 milions, el que suposa un 5% menys.

BBVA és l'únic banc que no ha volgut aportar xifres d'hipoteques a Espanya. El seu conseller delegat, Onur Genc, ja va avançar l'estiu passat que al sector s'estava veient "un creixement potent" però no era el seu cas. El banc explica en el seu informe financer que malgrat recuperar la nova producció de la cartera hipotecària en el quart trimestre, mes en el que banc va pujar els preus de manera accelerada, l'estoc es va reduir un 0,3% respecte al trimestre anterior.