Primer va ser Adamuz (Còrdova), després Gelida (Barcelona) i ara Urda (Toledo), l'accident ferroviari més gran a Espanya. En conjunt, els tres sinistres han deixat més d'un centenar de morts i, a més, han copejat durament la imatge de l'alta velocitat espanyola. Espanya no va ser pionera, però actualment compta amb més de 4.000 quilòmetres de vies d'alta velocitat en servei, cosa que la converteix en la xarxa més extensa d'Europa. No obstant això, els sinistres, les interrupcions i els retards han posat el sistema sota pressió i han provocat una pèrdua milionària de viatgers.

Després d'anys de creixement rècord des de la liberalització del sector —ara Renfe competeix amb Ouigo i Iryo i hi ha quatre marques comercials al mercat—, l'AVE afronta el pitjor exercici de la seva història. El 2025, l'AVE va assolir els 44,5 milions de viatgers, el seu màxim històric. No obstant això, la tendència ha fet un gir radical aquest 2026.

Segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), durant el primer semestre van viatjar a l'AVE 18,6 milions de passatgers, un 15% menys que en el mateix període de l'any anterior. L'accident d'Adamuz, ocorregut el 18 de gener, va provocar per si sol una pèrdua neta de 3,34 milions de viatgers, a la qual es van sumar les incidències a la xarxa i els retards.

L'estiu tampoc ha aconseguit revertir la caiguda. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), al juliol i agost van viatjar en els serveis comercials d'alta velocitat un total de 7,48 milions de passatgers. Al juliol es va registrar un descens interanual del 6,8%, mentre que l'agost va anotar una lleugera pujada del 0,6%, sent la primera dada positiva de l'any.

Així, entre gener i agost, el nombre de viatgers va ascendir a 26,13 milions, uns 3,6 milions menys que en el mateix període de 2025. La caiguda acumulada arriba al 14,1%, una bretxa difícil de recuperar en els últims quatre mesos de l'any, especialment després del nou accident ferroviari de Toledo, que ha obligat a cancel·lar centenars de trens al corredor sud fins a nou avís.

De xifres rècord a una frenada històrica

La caiguda contrasta amb el creixement experimentat a l'AVE des de l'obertura del mercat a nous operadors. El 2021, amb l'arribada d'Ouigo i el llançament d'Avlo, els viatgers d'alta velocitat van assolir els 23,7 milions, un 76% més que l'any anterior. El 2023, amb l'entrada d'Iryo i el primer exercici complet amb tres operadors, la xifra va pujar a 32,4 milions. El 2024 va arribar als 40 milions i el 2025 va superar els 44,5 milions.

L'expansió semblava imparable, però les incidències del 2026 han frenat aquesta evolució i han retornat el ferrocarril al centre del debat sobre la fiabilitat del servei. La línia Madrid-Sevilla, que fa més de 30 anys va inaugurar l'alta velocitat a Espanya, és avui una de les més afectades. L'accident d'Adamuz va interrompre la connexió i va obligar a suspendre el servei durant setmanes. La línia va reobrir el 17 de febrer, mentre que el corredor Madrid-Màlaga i Granada no va recuperar la circulació fins al 30 d'abril, inicialment amb limitacions, després dels danys causats per l'accident i el despreniment d'un talús a Álora.

Les conseqüències es reflecteixen en les dades de la CNMC. Durant el primer semestre, els viatgers d'alta velocitat entre Madrid i Sevilla van caure un 30% respecte a l'any anterior. El corredor Madrid-Màlaga i Granada va patir encara més, el desplom va arribar al 61% en el primer trimestre i la caiguda va ser del 30% en el segon.

Madrid-Barcelona tampoc escapa a la crisi

El corredor Madrid-Barcelona, un dels més transitats del país, també ha patit importants alteracions. Les limitacions temporals de velocitat i els retards van obligar a modificar els horaris. El 5 de febrer es va anunciar que els trajectes durarien 25 minuts més i que se suprimirien els últims serveis del dia per ampliar el marge de manteniment nocturn.

L'impacte en la demanda també ha estat notable. Entre gener i juny, la línia va perdre 1,11 milions de viatgers respecte al mateix període del 2025. En el primer trimestre la caiguda va ser del 17%, amb 600.000 passatgers menys, mentre que entre abril i juny va descendir un 13%, amb altres 518.000 viatgers perduts.

A les conseqüències dels accidents es van sumar les interrupcions de la xarxa convencional provocades per les borrasques de principis d'any, en un gener excepcionalment plujós. El resultat és un exercici marcat per les incidències, la pèrdua de passatgers i la dificultat per recuperar la confiança dels usuaris.