Els bancs busquen incrementar els seus ingressos per mantenir la senda de beneficis rècord registrada en els últims anys, però les plantilles diuen prou perquè aquestes millores només s'aconsegueixen amb objectius comercials cada vegada més ambiciosos i exigents. La de CaixaBank va ser la primera a sortir al carrer a protestar i fins i tot va fer vaga general el passat mes de març. Ara ho faran tots els treballadors de tots els bancs, des d'on persegueixen un objectiu comú: frenar la pressió comercial, millorar els salaris i restablir el clima laboral.

Les mobilitzacions han estat impulsades per Comissions Obreres, que busca el suport d'UGT i FINE, els sindicats més representatius del sector financer. Les primeres concentracions començaran la primera setmana de juny i seran protagonitzades inicialment per delegats sindicals, amb accions previstes en diferents punts del país davant d'entitats com el Banco Santander, el BBVA, el Banco Sabadell, Unicaja, Ibercaja, Abanca i Cajamar, entre d'altres.

Més endavant, les protestes s'ampliaran al conjunt de les plantilles, amb noves accions per visibilitzar el malestar laboral, cosa que no passa des del 2024. Els sindicats treballen de manera coordinada en tots els bancs amb l'objectiu d'implicar també les patronals del sector —AEB, CECA i UNACC— davant la manca de resposta per part de les entitats.

Les plantilles no surten al carrer de manera conjunta des del 2024

Els treballadors han mostrat el seu malestar davant els seus respectius bancs, sense resposta. Alguns en reunions privades, altres, fins i tot en les juntes d'accionistes de manera pública. Ara volen fer un pas més, sortir al carrer a protestar i demanar la intervenció de les patronals davant la manca de resposta dels bancs, explica Javier de Dios, responsable del sector financer de la Federació de Serveis de CCOO a ON ECONOMIA. Consultades per aquest mitjà, les patronals no han volgut fer comentaris.

Des de CCOO asseguren que la situació del sector ja és un problema estructural. “La pressió comercial, la sobrecàrrega de feina, els objectius inassolibles i determinats estils de lideratge generen un clima laboral insà que afecta de manera generalitzada totes les entitats”, apunta el sindicat, que defensa una resposta “unitària, coordinada i creixent” de totes les entitats.

En aquest sentit, Comissions Obreres ha posat en marxa una primera fase de mobilitzacions amb concentracions de delegats en diferents zones geogràfiques on espera comptar amb el suport d'UGT i FINE per donar més visibilitat a les protestes. Prèviament, el sindicat ha realitzat una enquesta entre els treballadors del sector per elaborar un diagnòstic comú de la situació laboral. Després dels resultats, ha decidit iniciar aquestes protestes.

Javier de Dios assegura que el conflicte afecta la totalitat del sistema financer, incloent-hi bancs, antigues caixes d'estalvis i cooperatives de crèdit. “És un problema generalitzat i és el moment d'actuar de forma conjunta”. El responsable del sector financer de la Federació de Serveis de CCOO recorda també que aquest 2026 venç el conveni col·lectiu de tot el sector. Ho farà a finals de desembre.

Per això, els representants dels treballadors esperen que la pressió sindical afavoreixi de cara a les negociacions amb les entitats per abordar qüestions com la transparència salarial, la reducció de la pressió comercial i la revisió dels sistemes d'objectius, en el nou conveni 2027-2029.