Uns 8 milions d'usuaris espanyols podrien deixar en les pròximes hores de comptar amb Telegram després de l'ordre judicial emesa pel jutge Santiago Pedraz, que ha ordenat bloquejar l'aplicació cautelarment mentre duri la investigació per la publicació de vídeos i fotografies vulnerant els drets d'autor, tal com han denunciat els grans grups de televisió Movistar Plus, Atresmedia i Mediaset. El jutge assegura a l'auto que l'empresa no ha estat col·laborativa en les peticions d'informació de la justícia i ha ordenat bloquejar-la amb un ultimàtum que ho ha de fer en les pròximes tres hores. Però per què tanta gent utilitza Telegram? D'on sorgeix l'empresa, el seu èxit i quina és la seva mida actual?

Encara que en comparació amb Whatsapp, líder mundial en missatgeria i propietat de Meta, Telegram és una empresa de menor port, el seu creixement en els últims anys l'ha portat a tenir 900 milions d'usuaris al món (encara lluny dels 2.000 de Whatsapp) i el seu fundador, el rus Pavel Durov, va anunciar fa unes setmanes que sospesen treure-la a Borsa. Després d'anys endeutant-se i sense monetitzar el servei, Durov va anunciar recentment que aquest serà el seu primer any de rendibilitat, encara que no va detallar les xifres de negoci d'una empresa que ara mateix viu sobretot de les inversions i que pretén monetitzar-se amb serveis prèmium i oferint la possibilitat de publicar anuncis a anunciants que puguin gastar a partir d'1 milió d'euros. Tot això per aconseguir un múscul que va permetre als Durov, segons van explicar, van rebutjar una oferta de més de 27.000 milions d'euros per la companyia.

L'origen de l'empresa es remunta a l'any 2007, quan els germans nascuts a Rússia Nikolai i Pavel Durov van llançar VK o VKontakte, una xarxa social molt utilitzada a Rússia i Bielorússia amb una interfície similar a Facebook. Nikolai Durov, que avui té 43 anys, va estudiar ciències i és matemàtic i programador, mentre que el menor, Pavel, és doctorat en Filologia anglesa. Com va succeir amb Mark Zuckerberg als Estats Units, els germans Durov van experimentar amb les xarxes socials a la universitat, amb la creació de VK, que pretenia ser només d'estudiants i va acabar creixent.

Els germans Durov i els seus problemes amb Putin

A finals de 2007, VK tenia 3 milions d'usuaris, però va tenir problemes similars a Rússia a Telegram perquè es va erigir en una autopista de distribució il·legal de pirateria i distribuïdors il·legals de música. La negativa de Durov, l'any 2014, a cedir dades de manifestants ucraïnesos al règim de Putin va desembocar en la seva dimissió com CEO de la companyia, segons ell mateix per pressions del Govern, després d'altres problemes amb la policia per permetre als opositors comunicar-se a la xarxa. Pavel Durov es va exiliar llavors a Dubai, des d'on dirigeix l'empresa. Des de 2021 té també ciutadania francesa.

Paral·lelament a VK, i davant de la creixent preocupació per la privacitat i l'ús de les dades de les grans tecnològiques tant a nivell comercial com per l'accés de vosaltres governs a tot el món, van desenvolupar en 2013 Telegram, una xarxa social de missatgeria que permetia enviar missatges encriptats, o sigui, amb seguretat per a emissor i destinatari davant d'intervencions externes. I aquesta, de seguida, va tenir un abast més global.

Aquesta privacitat, davant de la por del control i vigilància, va fer que Telegram es fes molt popular en un inici sobretot entre activistes, hackers i ciberpirates, que veien, al canal, que permet missatges privats i grups, una forma més segura de comunicar-se. Un dels moments en què Telegram es va fer més famós a Espanya va ser durant les protestes del Tsunami Democràtic, l'any 2019, de nou per preservar activistes de possibles intrusions.

Amb el temps, Telegram ha guanyat popularitat com a canal de comunicació als més amplis sectors tant a nivell oficial com soterrani: mitjans de comunicació, partits polítics, comunicats de premsa de ministeris, convocatòries massives de festes i canals divulgatius amb imatges i vídeos virals, que són els que han propiciat l'actuació judicial.

No és la primera vegada que la protecció de Telegram als seus usuaris li porta problemes amb la justícia. L'any passat, la justícia brasilera va ordenar el tancament, que va durar dos dies però no es va fer efectiu, per permetre campanyes d'odi i no compartir dades sobre usuaris neonazis. Com en Espanya, la falta de col·laboració de Telegram, que no va respondre als missatges de la justícia brasilera, va ser clau per ordenar la suspensió. Dictadures com l'Iran, la Xina o Corea del Nord han bloquejat Telegram per motius obvis.